Puigmal (100 Cims)circular des del Refugi del Corral Blanc ( Planoles)

La caminada d’aquesta setmana era la n° 500 del Grup dels Caminants del Dimecres i per celebrar-ho es va triar la pujada al Puigmal, un dels cims emblemàtics de Catalunya. Entre les diferents opcions que hi ha d’anar-hi es va triar la que surt del Refugi del Corral Blanc, a on hi ha un espai d’aparcament i al que s’arriba per una estreta pista asfaltada que surt del nucli de Planoles. L’únic problema que té aquesta opció es que a l’estiu no et deixen passar per la pista amb un autocar. No queda més remei doncs que anar-hi amb cotxes particulars.


La ruta escollida, circular, no presenta cap dificultat de tipus tècnic, tret d’un sector en que es camina sense quasi camí definit pel costat del que el mapa del IGGC en diu el Riu de les Clotes. Es tracta d’un tram que potser no arriba a un km de llargada en que es camina per un corriolet només intuit, herbat i inclinat cap a la dreta per on passa el riu, uns cinc o deu metres per sota. En sec, com estaba avui i suposo que ho ha estat la major part de l’estiu no representa cap problema, tret del de l’orientació perquè sense portar la ruta gravada en un GPS, hi ha moments en que dubtes si cal seguir el riu per la seva vessant esquerra o per la dreta, però m’imagino que en el cas se que l’herba estigui molla caldrà anra amb molt de compta de no patinar i caure metres avall cap al riu. Tret d’aquest sector de la ruta no hi ha cap altre lloc en que hi hagin perills o dificultats d’orientaciò. Inclús en els punts en que no hi ha camí definit, es té clar cap a on cal dirigir-se, això si amb l’ajuda del GPS.


El primer tram de camí es va fent sense cap gran desnivell fins arribar al Coll de Queralbs o Pas dels Lladres, situat a uns 2530 metres d’alçada. Fins aquí haurem pujat uns 600 metres de desnivell positiu en uns 5 km. En aquest punt alguns dels components del grup vam decidir d’anar cap al Pic de Dòrria que està, més o menys a un km de distància del Coll però en sentit contrari al de la marxa. No hi ha pràcticament desnivell i té molt bones vistes però la caminada no perd interès si no s’hi va. Retornats al Coll de Queralbs ens vam orientar en direcció a a Tossa del Pas dels Lladres per pujar cap al seu cim que està a 2663 mts d’alçada. Ho vàrem fer per la directe sense camí massa definit, tret d’alguna marca que veiem de tan en tan. Es una pujada senzilla, evitable si es continua seguint la pista per la es venia caminant des del Coll de Queralbs i que dona la volta a la Tossa del Pas dels Lladres. La perspectiva, tan si s’observa des del cim com des de la pista, que es té del camí de pujada al Puigmal, es preciosa. Aquí voldría fer un incís; creia que no trobariem ningú en aquesta ruta cap al Puigmal i la veritat es que hi havía bastant de trànsit de persones. Un cop deixada al darrera la Tossa del Pas dls Lladres es va carenejant sense quasi guanyar o perdre alçada, dins que s’arriba a un punt ( veure waypoint) en que un indicador ens indica que queda 1 km. fins al cim. En aquest indret estem a uns 2630 metres o sigui que ens esperen uns 300 metres de desnivell a fer en 1 km. La pujada et fa bufar però al cap de poca estona, menys del temps que indica el cartell, ja ets al cim del Puigmal. Aquest es un dels trams en que més he gaudit de les vistes ja que en l’aproximació sempre tens al davant el camí de pujada la Puigmal amb el seu espectacular aspecte i, a la teva dreta el no menys espectacular camí que puja ben dret cap al coll que separa el Puigmal de LLo del Puigmal Petit del Segre.
< br>
El cim del Puignal estaba plé a vessar, era com estar a les Rambles de Barcelona. El dia perfecte, amb una temperatura que estaría al voltant dels 20 graus. Vídeos, fotos, menjar una mica i avall per tindre una espectacular panoràmica de la fortíssima baixada que hi ha en el Camí de Fontalba. Mai l’havia fet de baixada i em va impresionar la seva estètica. Amb compta vam anar baixant, trobant-nos pel camí força gent que pujava, alguns a quatre grapes als que vam ajudar una mica. Eren extrangers i no semblaven anar mal calçats però va ser una proba de que hi ha gent que va a l’alta muntanya sense cap mena de preparació i actúa de manera inconscient. En les seves condicions i pors extremes, el normal hauría estat girar cua i anar avall però van continuar pujant. Suposo que ho passarien fatal en la baixada.


Un cop arribem a l’altura del Cim del Borrut, girem a l’esquerra i abandonem el Camí de Fontalba per anar baixant cap a la llera del Riu o Tirrent de les Clotes. La baixada es dreta i llarga, es va sense camí definit caminant per terreny herbat. Es veu molt clar cap a on ens hem de dirigir, pel que l’orientació no representa cap problema malgrat que no hi hagi camí. Un cop arribem a l’altura del riu anirem seguint-lo, a vegades per la dreta i a vegades per la seva esquerra seguint un corriol en definit fins que arriba a un punt en que hem de passar des del cantó dret al cantó esquerra del riu i perdem tota traça de camí. A partir d’aquest moment el GPS serà vital per orientar-nostot i que es tracta d’anar seguint uns pocs metres per sobre de la corrent d’aigua. Aquest es el tram més complicat al que feia referència al començar aquesta ressenya: caminem sense traça de camí i a més per un terreny força inclinat cap al riu. Si el terra està sec, com avui, no tindrem cap problema per caminar-hi; només ens caldrà estar concentrats en el que fem. En canvi si el terreny està mullat les possibilitats de relliscar i caure son altes. Al cao d’uns centenars de metres ja tornem a tindre una clara traça de camí i desapareix la sensació de risc en mullat. Al final arribarem a la Font de l’Home Mort, a on podrem agafar aigua si ens en falta.


Des de la Font de l’Home Mort agafarem el GR11 i ja ens dirigirem sense més problemes cap el punt final de la caminada.