Puigmal des del Collet de les Barraques (Planoles)

La ruta s'inicia al Collet de les Barraques des d'on s'arriba desprès de recórrer uns 6 km per una carretera asfaltada en molt bon estat que prendrem a Planoles. Just abans del punt on la carretera queda tallada per una tanca hi ha un aparcament que és on hem deixat el cotxe. Cal dir també que aquest aparcament està a pocs metres del Refugi de Corral Blanc.

De totes les rutes que hi ha per pujar al Puigmal, que en son forces, pensem que aquesta és la que ofereix una millor visió de tot el massis. Probablement perquè no arrenca a la seva base com passa si puguem des de Fontalba ni queda amagat bona part del camí com passa si pugem per Núria. Tampoc si hi arribem per dalt (olla de Núria a la inversa) tindrem una visió tant esplèndida del massis. Per tant si alguna cosa gaudirem fent aquesta ruta és de la immillorable vista de tot el massis, una vista que pràcticament mai perdrem.

Creuem la tanca i ens enfilem a mà esquerra per creuar el bosc pel mig i d'aquesta manera estalviar-nos uns metres de pista. Seguirem la pista i aviat ja deixarem enrere els arbres, moment en el qual ja tindrem tot el massis al davant, més concretament al davant tindrem el Tossal dels Lladres i el Puigmal quedarà una mica a la dreta, però sempre el tindrem visible.

Anirem pujant per algun dels camins marcats que pugen paral·lels a la tanca, fins que més endavant la creuarem. En aquest punt pujarem seguint ja un únic camí, un camí que aviat deixarem per enfilar-nos a la nostra esquerra muntanya amunt en direcció al Puig de Dòrria, un cim que no veurem fins arribar a la carena. En aquest tram no hi ha cap camí, però tampoc fa falta. Una vegada assolida la carena veurem aquest cim molt aprop i ens dirigirem cap allà, tot i que ens estiguem allunyant del Puigmal.

Des del Puig de Dòrria anirem a buscar la pista que puja fins a l'estació d'esquí francesa del Puigmal, actualment en desús tot i que sembla que hi ha interès en tornar-la a obrir. No ens enfilarem al Tossal dels Lladres, sinó que li donarem la volta, seguint la pista i fins a creuar les pistes d'esquí (aneu en compte amb els cables). Al cap de poc, la pista es converteix en camí. En aquest tram tenim una magnifica vista del Puigmal de Lló i del Pic petit del Segre a més del Puigmal.

Per un camí que fa alguns metres de baixada arribarem a la base de l'ascens al Puigmal, ens espera doncs un últim kilòmetre amb dos cents metres de desnivell. La pujada contempla diferents variant però totes elles condueixen al cim. Una pujada exigent, com totes les que condueixen al cim d'aquesta muntanya.

Avui hem tingut la sort de tenir un dia assolellat i molt clar, per tant hem gaudit de la millor vista que mai hem tingut des d'aquest cim, entre els molts cims que hem pogut contemplar, fins i tot a la llunyania hem pogut endevinar la punta de l'Aneto.

No hem incorporat la baixada al track, ja que la que hem seguit nosaltres no ens ha agradat gaire. L'explicarem breument, però ja apuntem que una opció menys aventurera però mes agradable pels turmells seria tornar a baixar per on hem pujat.

En tot cas, us fem cinc cèntims de per on hem baixat. Hem pres el camí de baixada en direcció a Fontalba i passades les marrades, el punt amb més pendent, de seguida hem girat a la dreta i hem baixat muntanya avall fins arribar al torrent de Fonseca. Han estat molts metres de baixada sense camí, de fet a l'arribar al torrent tampoc hem trobat cap camí, així que han estat molts metres de caminar prats a través sense cap camí, la qual cosa no ha estat gaire agradable pels nostres turmells. Finalment a uns 4 km de l'arribada hem trobat un bonic sender que paral·lel al torrent ens ha conduit fins al GR-11. Des d'aquí queden ja menys de 3 km fins tornar al punt de sortida al Collet de les Barraques. Per cert els pocs metres del GR-11 que hem seguit al final de la ruta han estat preciosos, aquests tipus de camins tot i que no ofereixen vistes, ja que passes pel mig dels arbres et carreguen les piles i t'esborren qualsevol indici de cansament.