Puigpedrós (100 Cims), ruta circular des del Refugi de Malniu

Després de molts mesos sense incorporar un Cent Cims a la meva llista ( últimament n’he anat fent algún però, com passava amb els cromos, que ja tenia a la meva col-lecció) avui hem anant a Meranges per pujar al Puigpedrós des del Refugi de Malniu. A mí no m’agrada gens d’anar amb cotxe per pistes, soc més de fer cims en els que puc començar a caminar a partir d’una carretera asfaltada, però la pista que porta des de Maranges al Refugi de Malniu està asfaltada ( amb sots, això si) tret dels últims 2,5 - 3 km. El tram de terra està molt ben conservat i això fa que no sigui cap problema anar fins a Malniu amb qualsevol tipus de cotxe; l’únic problema es que tota la pista es molt estreta i això fa que es generin moments d’una certa “tensió” quan ve un cotxe de cara i quasi no hi ha espai per passar, sobretot perquè ho ha una timba molt considerable en un dels dos costats de la pista. Al parking que hi ha al refugi de Malniu us demanaràn 3€ per estacionar.




La nostra ruta va començar al Refugi de Malniu per anar cap a l’estany de Malniu. S’hi arriba al cap de 1,7 km. i de superar un desnivell d’uns 150 mts. El camíno té cap mena de dificultat. Un cop al llac, vam anar vorejant-lo pel seu costat esquerra. En aquest tram ens va costar de seguir el track que duiem gravat, però al final sempre ens va resultar possible anar caminant en la direcció que voliem. Una mica més endevant vam entrar en un bosc i va començar una forta pujada. També teniem problemes per anar seguint les fites que hi havia a la zona. Vam tindre la sensació de que hi ha diferents vies de pujada que porten al mateix lloc perquè a vegades semblava que ens desviavem del track però finalment sempre ens va resultar possible tornar a trobar-lo. Quan ja haviem caminat 2,8 km. I arribat a una alçada d’uns 2400 metres vam arribar a un coll a partir del cual ja estavem a la part superior del Serrat de les Perdius Blanques. Aquesta es una zona rocosa i amb pocs arbres. Es continua pujant però la pendent ja no es tant forta com la que teniem mentre pujavem del llaca cap al coll esmentat anteriorment. Quan ja portàvem uns 4,5 km caminats vam arribar al Clot de Malniu, zona plana que ja ens permet veure el cim del Puigpedrós. Aquí veurem i travessarem una zona d’aiguamolls ( sembla que es dieun les Molleres del Puigpedrós). Passada aquesta zona plana ja es fa l’atac al cim, uns 15o metres de desnivell. Em va agradar molt l’estètica de la part superior del Puigpedròs. Jo l’esperava ple de blocs de pedra però resulta que el que tenim al davant son unes grans lloses de pedra, estèticament molt boniques. Les vistes des dels dos cims ( a un hi ha una creu i un pilò i a l’altre una gran fita de pedres) son magnífiques com no podia ser d’una altre manera al tractar-se d’un Cent Cims.




Un cop deixat el cim ens vam dirigir cap a la Portella de Meranges, que està quasi 300 metres més avall. Vista des de dalt es veu espectacular. El descens es bastant dret però es fa força bé. Les vistes son magnífiques, miris cap a on miris. Un cop arribats a la Portella de Meranges tocava continuar baixant cap al Refugi lliure d’Engorgs. Davant tenim tot el bonic Circ d’Engorgs i al punt més baix de la vall a la que en dirigem hi tenim les Molleres d’Engorgs. La veritat es que si la pujada des de Malniu fins al Puigpedrós em va semblar bonica, el descens que estavem fent encara era més bonica. Un cop arribats al Refugi d’Engorgs va, conectar amb el GR11 que sense cap dificultat especial ens va acabar portant al Refugi de Malniu. Aquesta GR va per una de les parets de la vall que forma el riu Duràn ( riu que neix com un fil d’aigua al Circ dels Engorgs i que es va fent mès gran mentre va baixant per la vall) cada cop a més alçada ja que es manté a uns 2250-2300 mts d’alçada i en canvi la vall té una bona pendent. Tot i que el GR 11 no es difícil de fer crec que val la pena assenyalar que té trams en que demana anar ben concentrat; son trams a on hi ha un bon estimball a mà dreta i a on una distracció i un peu posat fora del camí podríen provocar un sever accident.




En resum una molt recomanable sortida, que en tot moment ofereix paissatges molt bonics i que presenta una distància i desnivell que haurien de ser relativament fàcils de fer per a gent acostumada a les excursions per muntanya.