Puigs de l’Hospici i Cendrós (pel pas equipat i cresta O), RoquesAfrau, StSalvador Espases, Balma Espluga i Coves Can Tobella

Variada i entretinguda ruta sortint des del Balneari de la Puda en la que tot seguint corriols i senders sempre amb la muntanya màgica de Montserrat com a teló de fons passarem per la mil·lenària ermita de Sant Salvador de les Espases (412m) (antic Castell d’Espases, s.X), assolirem els panoràmics cims del Puig de l’Hospici (528m), les Roques de l’Afrau (508m) i el Puig Cendròs (499m), aquest últim desprès d’un tram força aventurer i un xic aeri en el que cal superar un pas equipat i resseguir la seva cresta O, i veurem les petites pero curioses Coves de Can Tobella. A més, assolirem algunes cotes secundàries, treurem el nas en una antiga mina i farem pas per la Balma de l’Espluga (farcida de vies d’escalada) i l’històric Pas dels Lladres.

***RECORREGUT: Prop del Balneari de la Puda-Torrent de l’Afrau-Coveta-Prop del Coll d’Espases-Balma de l’Espluga-Tram equipat-Cresta Oest del Puig Cendrós-Puig Cendrós (499m)-Pla del Fideuer-Clariana/Cruïlla a l’Est del Pla del Fideuer-Pas dels Lladres-Cota secundària Est (502m)-Cota secundària Oest (502m)-Coll de Sant Bernat Menton-Roques de l’Afrau (508m)-Coll de Sant Bernat Menton-Torrent de l’Afrau-Ermita de Sant Salvador de les Espases (412m)-Prop de Coll de Bram-Puig de l’Hospici (528m)-Solana de l’Hospici-Coll de Sant Salvador-Camí Vell de Can Tobella-Coves de Can Tobella-Prop de Can Tobella-Coll de Can Tobella-Mina-Balneari de la Puda.

***CRONICA: Prop del km7 de la C-55 prenem un trencall indicat cap al Balneari de la Puda i seguim per una pista uns pocs metres fins trobar un espai on deixar el vehicle. Iniciem la caminada seguint la pista uns pocs metres (N/NO) i de seguida la deixem (sera el cami de tornada) i prenem un sender fressat e indicat a la dreta cap a “Sant Salvador de les Espases” que s’enfila al N paral·lel i per sobre de la pista. Aviat el sender tomba al NE en busca del Torrent de l’Afrau, tot seguit deixem un corriol a l’esquerra i seguim pel nostre sender (senyals grocs), que passa per dalt de la via del tren i despres davalla un xic pel vessant esquerra del Torrent de l’Afrau. El sender, amb trams arranjats amb esglaons rudimentaris, no triga en tornar a pujar tot remuntant el torrent, despres deixem un cami a la dreta tambe habilitat amb esglaons i seguim pel nostre (NE), que tot seguit torna a davallar fins travessar el llit del Torrent de l’Afrau. A l’altre banda del torrent fem un parell de ziga-zagues per la riba dreta del mateix i tornem a travesar-lo per continuar remuntant-lo (N) pel seu vessant esquerra (deixant el torrrent a la nostra esquerra). Poc mes endavant pasem per sota d’unes agulles i despres el sender (senyals grocs) va tombant al NE en una pujada moderada amb algun puja-baixa mentre el barranc es va obrint paulatinament. Aviat deixem a l’esquerra un corriol que davalla a buscar el torrent i, just despres d’un revolt del sender a la dreta, deixem el sender fressat i els senyals grocs (que continuen directes cap a Sant Salvador de les Espases) i prenem un corriol fitat a la dreta que puja al S/SE deixant enrere rapidament el Torrent de l’Afrau i despres s’enfila de valent tot tombant a l’E/NE i fent un traçat sinuos per una zona força ombrivola de feixes abandonades. Poc mes amunt passem a la vora d’una petita cova amb restes de murs obrats i despres continuem pujant pel corriol (fites) entre espessa vegetacio fins arribar a una petita clariana on conectem amb un corriol senyalitzat amb punts grocs, que seguim en la direccio que portem (E, esquerra). Despres d’un breu tram planer aviat el corriol (punts grocs i fites) tomba al SE i s’enfila fort novament sempre entre espessa vegetacio (que no embardissat) i passant per antigues feixes abandonades. Mes amunt tornem a planejar (E/NE) i arribem a una bifurcacio poc evident just al bell mig d’un torrent poc definit com a tal. En aquest punt deixem els punts grocs (que se’n van a la dreta, SO) i seguim un corriol poc fressat pero ben fitat a l’esquerra (NO) que inmediatament surt a un vessant solei i fa unes quantes llaçadetes tot agafant una mica d’alçada per terreny pedregos fins entroncar amb un altre corriol que ens ve per la dreta i davalla des del Coll d’Espases. Seguim aquest corriol a l’esquerra (fites) tot travessant el vessant de la muntanya i pujant lleugerament amb tendencia al NO fins arribar a la Balma de l’Espluga, una gran paret “balmada” farcida de vies d’escalada. Des de la balma anem resseguint les parets (que anem deixant a la nostra dreta) tot pujant de valent al N per un corriol ara menys definit pero amb fites abundants que ens acaba deixant en un trencament de la cresta Oest que davalla del Puig Cendrós on es forma una mena de collet. En aquest punt la cresta rocosa forma un resalt vertical d’uns 7-8m equipat amb una corda en perfecte estat amb nussos i llaços (aquest resalt si no estigues equipat amb la corda seria una grimpada de IIº+ aprox). Per superar el pas cal tirar fort de braços o alternar una mà en la corda i l’altre amb preses de roca, aquí cadascu al seu gust!. Acabat el breu pero “emocionant” tram equipat estem al capdamunt de la sorprenent cresta Oest del Puig Cendrós, que començem a resseguir pel fil per una senda fitada a l’E, en general força horitzontal i amb alguns trencaments on recolçem les mans en algun punt o mig-grimpem, aixi com alguns passatges aeris en els que passem molt a prop de l’estimball del vessant N de la cresta (aquests son evitables ficant-nos pel matollar), lo que li dona una mica “d’ambient”. Despres d’aquest primer tram mes “encrestat” la carena s’eixampla i la senda fitada flanqueja una mica pel seu costat N i s’enfila sense cap dificultat a destacar fins coronar el Puig Cendrós (499m), amb una bona vista de 360º. Des del cim davallem pel fressat cami “normal” amb tendencia a l’E/NE fins arribar tot seguit a la cruïlla de camins del Pla del Fideuer, on trobem un parell de bancs per seure. Des del Pla del Fideuer pugem per una pista uns pocs metres al NE, de seguida deixem un sender indicat a l’esquerra cap a Sant Salvador de les Espases i pugem uns pocs metres mes per la pista a l’E fins una clariana-coll on es forma una nova cruïlla de camins. En aquest punt agafem un sender fressat (senyals vermells amb punts blancs) que puja al N/NE i tot seguit ens deixa en un collet menys marcat, on deixem un corriol a l’esquerra i seguim el sender que portem (senyals vermells amb punts blancs), que davalla un xic (N/NE), tot seguit deixem un sender fressat que davalla a la dreta i el sender continua travessant el vessant de la muntanya al NE tot encaminant-se fins al marcat portell del Pas dels Lladres, on antigament els lladres i els bandolers esperaven als viatgers…i no precisament per dir-los Bon dia!. Just passat el portell rocos deixem els senyals vermells amb punts blancs i girem a l’esquerra per un corriol menys fressat pero evident que s’enfila a l’O i aviat ens porta al capdamunt de la carena, on seguim un corriol fressat que la va resseguint tombant al NO i no triga a portar-nos al capdamunt d’una cota secundaria (cota Est, 502m). Des d’aquesta cota davallem (O) un xic per la carena i despres remuntem apenes uns metres fins una nova cota secundaria (cota Oest, 502m), des d’on baixem seguint el corriol a l’O fins el proper Coll de Sant Bernat Menton, on trobem una imatge del patró dels excursionistes. Des d’aquest coll fem una “anada-tornada” que encetem seguint el corriol que surt a l’O i va resseguint per dalt i amb poc desnivell la carena de les Roques de l’Afrau fins el seu punt culminant (508m), des d’on gaudim d’una bona vista. Desfem el cami conegut fins el Coll de Sant Bernat Menton i ara prenem un sender fressat (senyals PR) que davalla al S/SE i, poc mes avall, just al primer trencall que trobem, deixem els senyals PR (que continuen davallant fins el Pla del Fideuer) i prenem un corriol a la dreta que davalla apenes uns metres al S i desemboca en un altre corriol travesser, que prenem a la dreta (O, fites) i començem a davallar suaument pel vessant dret del Torrent de l’Afrau i deixant els espadats de les Roques de l’Afrau a la nostra dreta i força amunt. Mes avall comença a davallar mes marcat i sinuos fins travessar el Torrent de l’Afrau (normalment sec en aquest punt), passat el qual el corriol s’enfila una mica fent giragonses i despres davalla resseguint un petit serrat a l’O amb algun tram força erosionat fins sortir de nou al Torrent de l’Afrau, on abastem el cami habitual de pujada des del Balneari de la Puda. Travessat de nou el torrent seguim aquest antic cami (senyals grocs) que comença a pujar a l’O/NO dibuixant llaçades ben traçades. Arribats al vessant O del turo de Sant Salvador el vell sender tomba al NE i continua pujant fent llaçades i passant per la petita Cova de la Mª de Déu (on hi ha un petit oratori) fins arribar a l’ermita de Sant Salvador de les Espases (s.XIV), antiga capella del Castell de les Espases (s.X), documentat des de l’any 985 i del que nomes i resta el basament d’una torre circular i alguns murs. Adossat a l’ermita trobem un refugi lliure amb taules, bancs i llar de foc i una balconada oberta amb vistes. Des d’aquest punt fem una breu “anada-tornada” en la que travessem (S) per dins el refugi lliure i, en sortir per la porta de l’altre extrem, pugem per un tram habilitat amb esglaons de formigo i baranes que ens acaba de pujar al punt culminant de Sant Salvador de les Espases (412m), mirador privilegiat de la muntanya magica de Montserrat aixi com de totes les muntanyes del voltant. Des del cim davallem per l’altre banda del turonet per un tram tambe habilitat amb esglaons i baranes que revolta el turo i ens acaba deixant de nou a la porta del refugi. De nou en el punt on iniciavem “l’anada-tornada” (just davant de l’entrada al refugi i l’ermita) ara prenem un sender fressat que davalla a l’E resseguint la bonica i abrupte carena, amb trams habilitats amb esglaons i alguna barana. Aviat rebutgem un corriol que se’n va a l’esquerra, poc despres rebutgem tambe a l’esquerra el Camí de la Burreta i seguim a l’E per la carena passant entre algunes puntes fins arribar a un primer collet on deixem a l’esquerra un cami indicat cap a Can Tobella i seguim encara una mica mes per la carena (E) escoltada per puntes fins que arribem a un collet poc definit des d’on la carena esdeve una cresta abrupte. En aquest punt el sender fressat deixa de resseguir la carena i comença a flanquejar la cresta de les Roques de l’Afrau per la seva cara N amb una tendencia a avançar a l’E i en suau pujada. Mes endavant fem un nou tram habilitat amb esglaons que ens acaba deixant al final d’una pista que ve des del proper Coll de Bram i, tal com arribem, travessem la pista i pugem (NO) a l’altre banda seguint un corriol (senyals PR) que tot seguit travessa una mena de petit collet i despres davalla a l’altre banda orientant-se directe cap al Puig de l’Hospici. De seguida arribem a un altre collet on el corriol es bifurca: seguim el corriol que surt recte (N, senyals PR) fent una breu davallada que inmediatament ens deixa en una altre bifurcacio. Des d’aquest punt fem una “anada-tornada” fins al Puig de l’Hospici que encetem seguint el corriol fressat (senyals PR) que comença a pujar al N/NO i despres fem un petit flanqueig al NE que ens porta fins una mena “d’inocent” canal per la que tornem a pujar recolçant alguna ma com a molt. Passat aquest breu tram sortim a un repla a sota del cim des d’on fem una “mini-circular” en la que deixem momentaneament els senyals PR (cami de tornada de la “mini-circular” [mes facil]) i seguim pujant per una senda fitada que surt directe (N) cap al cim on al final cal ajudar-se de les mans per assolir el vertex geodesic que corona el Puig de l’Hospici (528m), on gaudim d’una bona vista. Des del cim ara seguim un corriol que davalla a l’O i tot seguit surt a una petita clariana on s’inicia una pista secundaria. Obviem la pista i prenem un corriol a l’esquerra (senyals PR) que davallant suaument al SE aviat ens deixa de nou en el repla previ al Turó de l’Hospici. Acabada la “mini-circular” desfem el cami fet fins la cruïlla on iniciavem “l’anada-tornada” abans esmentada i ara prenem una drecera a la dreta (SO) que inmediatament ens porta a abastar un sender fressat que seguim a la dreta (O/NO), inicialment fent una suau davallada per plaques rocoses i faldejant el vessant solei del Puig de l’Hospici. Poc mes endavant el sender esdeve mes comode i va resseguint el vessant gairebe de pla, amb una ultima pujadeta que ens porta fins el marcat Coll de Sant Salvador, on trobem una cruïlla de camins. Travessem el coll i a l’altre banda davallem per un sender-trialera a l’O/SO que fa una davallada força directe cap al fons de la vall passant per algun tram força erosionat fins desembocar en una pista just quan aquesta fa un revolt. Seguim la pista a l’esquerra (SO) i en suau baixada i, just despres de que la pista tombi al S, la deixem i prenem un corriol a la dreta (fites, Camí Vell de Can Tobella) que davalla al NO fins el proper Torrent de l’Afrau. En aquest punt, just abans de travessar a la riba dreta del torrent, fem una nova i breu “anada-tornada” seguint una senda a l’esquerra (SE) que e obert jo mateix (15-01-2017) que tot seguit ens deixa en una cova-balma amb algunes boniques formacions. Des d’aquesta cova seguim la senda uns pocs metres mes al SE fins un conjunt de 2 petites covetes, una amb una colada estalagmitica que surt cap a l’exterior i l’altre amb una petita saleta on encara regalima aigua i tambe amb abundants formacions. Vistes les primeres Coves de Can Tobella desfem el cami i reprenem el corriol (S/SO) deixant el Torrent de Can Tobella a la nostra esquerra fins que veiem poc despres un corriol poc evident a l’esquerra. En aquest punt fem l’ultima i tambe breu “anada-tornada” del dia agafant aquest corriol a l’esquerra (E) que tot seguit travessa el Torrent de Can Tobella i a l’altre banda trobem un petit cingle amb petites balmes on s’hi practica el Boulder. Des d’aquestes balmes seguim un corriol a la dreta (S) voltant aquest petit cingle fins la seva cara S, on trobem una petita cova-balma on tambe s’hi practica el Boulder. Vistes les ultimes Coves de Can Tobella reprenem el corriol que portavem al SO fins desembocar poc mes avall en una pista secundaria molt a prop de les cases de Can Tobella, que seguim a l’esquerra (NE) i planejant fns travessar per ultima vegada el Torrent de Can Tobella. Travessat el torrent la pista comença a pujar al SE fins abastar una altre pista, que seguim apenes uns metres a la dreta fins sortir a la cruïlla de camins del Coll de Can Tobella, on prenem la pista de la dreta, que davalla força directe al S. Mes avall rebutgem una pista secundaria a l’esquerra i, tot seguit, deixem la pista que portem i agafem el Camí Vell a l’esquerra, que primer al NE i despres al SE davalla fins desembocar en una pista secundaria, just quan aquesta fa un revolt. Seguim aquesta pista de baixada (E) i, just quan fa un revolt tancat a la dreta, trobem a l’esquerra la boca d’una antiga mina. Per accedir a la mateixa cal gairebe reptar els primers metres, pero aviat se’ns obre una comoda galeria que davalla a la dreta un bon tros. Mes avall la galeria es divideix en 2 nivells i poc mes avall finalitza. Destacar la presencia d’uns pocs ratpenats i unes petitisimes estalactites d’un mineral blanquinos. Vista la mina reprenem la pista de baixada al SO, que de seguida ens porta a abastar la pista per on van els senyals GR, que seguim a l’esquerra (SE) passant a prop i per dalt del Balneari de la Puda fins el punt d’inici.

***NOTA: El tram equipat que dóna accès a la cresta Oest del Puigcendrós té una corda en perfecte estat amb nussos i llaços que ens ajuda a superar un resalt d’uns 7-8m verticals (sense la corda seria una grimpada de IIº+ aprox) on cal tirar de braços i amb certa exposició; i en el posterior recorregut crestejant fins al cim trobem alguns passatges aeris i alguna recolçada de mà. Aquests trams son força fàcils i divertits per gent habituada pero poden ser difícils o perillossos per gent molt poc experimentada. Per evitar passar pel tram equipat i el tram de cresta cal desviar-se a la dreta abans de tombar cap a la Balma de l’Espluga i acabar d’arribar-se al marcat Coll d’Espases (e deixat el waypoint) i des d’allà pujar al Puig Cendrós per un corriol ben fitat que s’enfila al NE per una zona d’antigues feixes fins conectar amb el track en el cim. L’accès a les Coves de Can Tobella estava impracticable per la vegetació i vam obrir una senda amb paciència (25 minuts de poda), pero això va ser al Gener del 2017 (…).

***ALTRES RUTES PER L’ESPAI NATURAL PUIGVENTÓS-SACAMA-ESPASES:

-“Creu de Saba,Puig Cendròs (pel pas equipat i cresta O),Turó Gronya,Roques Afrau,Balma Espluga i ermites de Sacama i Espases”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/creu-de-saba-puig-cendros-pel-pas-equipat-i-cresta-o-turo-gronya-roques-afrau-balma-espluga-i-ermit-16490966