Puigsagordi (983m),Puig Castellar (1016m) i Roc de la Guàrdia o Gros (891m).Cova PG-4,Serra de Fontderola (Hostalets Balenyà)

RESUM: Talaies del Puigsagordi (983m), Puig Castellar (1016m) i Roc de la Guàrdia o Roc Gros (891m) i Coves PG-3 i PG-4 de la Serra de Fontderola. (*)

ACCÉS: Santuari de la Verge de l'Ajuda, Hostalets de Balenyà (Osona).

RECORREGUT: Sortim de l'Església de la Mare de Déu de l'Ajuda. Girem a l’esquerra, en direcció a Centelles, passem entre bosc i un tram de carretera, que creua el Torrent de Can Riera i, en un parell de quilòmetres, ens trobem amb el Rètol de la Via Ferrada de les Baumes Corcades i el pal indicador de la Ruta de les Bruixes. En pocs metres, sobre el camí està l’anomenat “Cercle de les Bruixes »: una disposició de xiprers en forma concèntrica. Més enllà, desviant-nos a l’esquerra de la pista veiem l’inici del PRIMER TRAM de la VF (via ferrada), amb la placa del 10è aniversari el febrer de 2013. A partir d’aquí tenim dues opcions per arribar al Puigsagordi, sense comptar la via ferrada ;-) Jo he marcat les dues opcions al meu track; totes dues opcions enllacen amb les marques grogues. Val a dir que:

Opció 1) Caminet lleixa: arran de balmes (aeri i confós en algun tram; si no ho coneixes, “no saps per on anar”). Per no equivocar-se cal buscar sempre la paret sota les balmes, i seguir sempre recte, algun tram fins i tot arrapat a la paret.

Opció 2) Caminet al costat del bosc (planer) que passa a prop d’un immens « dau de pedra ». Cal seguir del senderó que surt una mica més avall de l'inici de la via ferrada, sense desviar-nos cap a les balmes. Si portem gos, està clara la opció.

Un cop enllacem amb les marques grogues (cada opció a una alçada diferent), seguirem en pujada cap el Puigsagordi per “LES ESCALES DEL PUIG”, passant per “El Plec del Llibre”. Meravellós aquest grau pedra amb esglaons. Quines vistes!! Arribem a la Riera de Riucerdà / Marcó, on hi ha instal•lacions per rapelar, del Barranc de Centelles o de la Font Calenta. Sobre nostre veiem les grapes de “L'Esperó”. Nosaltres seguim les marques grogues, fent una petita marrada per contemplar les vistes. Una vegada dalt del cingle, enllacem amb el SEGON TRAM de la VF, on arriben les variants de la Tosquera (pas escala) i l’Esperó.

Seguim les marques grogues, que pugen cap a la carretera, passant per un parell de filats de vaques. A l’altra banda de la carretera, el corriol segueix amunt, fins el TERCER TRAM de la VF, conegut com “L’Escala”, digne de veure. De sota l’escala surt un corriol amb marques vermelles, que enllaça amb el corriol de marques grogues. Aviat trobarem un petit pas equipat amb 5 grapes (ull si portem gos, jo el vaig poder pujar perquè el duia amb l'arnès caní).

Si no duem gos, encara podem fer un darrer petit tram equipat (aquest sí que pertany pròpiament a la via ferrada, però és molt senzill), només cal seguir les marques vermelles que veurem a poc d’assolir el cim i superar un petit esperó equipat amb grapes, just a sota la senyera. Així, farem el cim del TURÓ DE PUIGSAGORDI (983m). El Puigsagordi constitueix, juntament amb el Puig Castellar i el Roc Gros, els tres pics més importants de la Serra de Fontderola. És la muntanya emblemàtica de Centelles, com el Roc de la Guàrdia ho és dels Hostalets de Balenyà.

Com que al Puigsagordi també s’hi pot arribar per carretera, la seguim un breu tram fins un corriol que surt a la dreta de la corba... deixem cases i asfalt! Aquest caminet va per dalt del cingle, amb un tram que flanquejant el lateral i surt a un rètol de “Camí de ronda”, altre cop a la carena.

Passarem al costat del DOLMEN o CISTA DE LA GRIUTERA (2200 ac / 1500 ac), on s’hi van descobrir amb les excavacions el 1958 restes humanes i fragments de ceràmica

Ara ens podem desviar a veure les COVES DEL PUIGSAGORDI PG-3 i PG-4: cal estar atents a un corriol en descens, marcat amb una fita pedres, que baixa per un pas amb arrels per superar el cingle fins a una gran balma. Al mapa de l’ICGC consta el topònim de “Cau de la Guilla”; a Espeleoindex, anomenades PG-1 a PG-9. Les que trobes just accedir a la terrassa són la PG-3 (17m) i la PG-4 (25m). Llàstima de pintades d’incívics a les parets de la cavitat, molt trist.

Retornem a la carena de la Serra de Fontderola (o Costa de Fontderola) i ens apropen als esperons, un d’ells, en forma de bolet, separat del cingle, però accessible per un pas aeri. Promontori rocallós després d’un petit ressalt

En breu ja estem al cim del PUIG CASTELLAR (1016m), on hi ha quatre Antenes repetidores. Arran del cingle trobarem la Creu del Castellar, formant un petit balcó.

Ara, caldrà recular una mica per baixar el Grau, en forta baixada. A la bifurcació, prenem el corriol de l’esquerre, que es torna planer, sense pendent i camines entre pins, molt agradable (cingle de la Remuda?)

Arribarem al COLLET DEL ROC DE LA GUÀRDIA: una clariana, cruïlla de pistes amb pal indicador. Pujarem al ROC DE LA GUÀRDIA, també conegut a la contrada com a ROC GROS (891m), on està el Mirador “El Roc Gros” i el Mirador “El Pirineu”, amb bancs per seure i contemplar les vistes a la Plana de Vic i part de les comarques d’Osona, Moianès, Bages: Puigsacalm, Cabrera, Les Guilleries, el Montseny, el Tagamanent...

Admirades les fantàstiques panoràmiques, tornarem al Collet del Roc de la Guàrdia, i ara baixarem pel GRAU DEL RACÓ (grau pedregós de baixada, des del collet, que condueix cap a la bonica masia homònima). Passarem per el Torrent dels Boixos, la VIA ROMANA del Roc Gros (preciós tram empedrat), la Masia Grau del Racó, amb el pastor d’atura llaminer, la Masia Les Roquetes i la finca de Casanova de la Font (Serveis mediambentals i territorials). En aquest darrer tram per la pista de sorra del Camí de les Roquetes fins arribar al Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda i fi del recorregut.

-----------
CURIOSITATS:

* SANTUARI DE LA VERGE DE L’AJUDA: Església situada als afores de Balenyà, a la comarca d'Osona. Es creu que ja devia estar edificada a finals del segle IX quan es va restaurar la diòcesi de Vic després de la reconquesta portada a terme per Guifré el Pilós i probablement es va començar a construir a partir de l'inici del segle VI. El santuari, situat a 1,5 km a l'est del poble, és el monument més estimat pels habitants de Balenyà. En aquesta església hi ha una barreja d'estils que s'han anat incorporant al llarg del temps. Hi ha mostres del romànic, en bona part del campanar o de la façana, gòtic en el pis de les campanes, barroc o modernisme en les pintures que decoren l'altar major. Aquesta barreja d'estils és deguda al fet que l'església s'ha anat completant al llarg de la història. La Verge actual és la reconstrucció de l'antiga imatge destruïda pels francesos. Actualment tot el conjunt es troba en procés de restauració. Ha tingut noms tan diversos com Santa Maria de les Dones (s. XII) o Verge de la Bona Sort (s. XVII). El nom actual prové del segle XVIII quan la població venia a demanar a la Verge protecció en cas d'una epidèmia de pesta. Actualment al Santuari s'hi diu missa setmanalment i és freqüent trobar-hi de visita bastants feligresos. Font: Wikipedia

* TURO DEL PUIGSAGORDI. El Puigsagordi és un turó situat dins del terme municipal de Balenyà, tot i que reivindicat per Centelles. La seva altitud varia segons les fonts, des dels 972 fins als 984 m .

* DOLMEN DE LA GRIUTERA. Tipus: Cista trapezoïdal tancada. Període: Calcolític fins a Bronze Antic (2200 ac / 1500 ac). Descobridor: Reverend Sr. Conill, de Vic, el 1928. Excavacions: Ricard Batista el 1958. Materials: Part del material perdut. Roman 1 peça dental, 1 fragment. d'húmer. Ceràmica: 16 fragments sense decoració ni forma, 7 d'ells de vas de parets fines i pasta vermella, 9 de de pasta negra. Ornaments: 3 peces de collaret circulars d'os. http://megalitisme.sigmascorpii.com/mostra_dolmen.php?quin_jaciment=Dolmen+La+Griutera&x=0&y=0

* COVES DEL PUIGSAGORDI. A la banda del cingle proper al Puig Castellar hi ha localitzades 9 petites cavitats. Explorat per membres del GIE Granollers l'any 1978. En el darrer catàleg espeleològic de Catalunya vol.4 (J. De Valles), aquest li ha incorporat el topònim Puigsagordi al nom de la cavitat. A EspeleoÍndex han mantingut el nom original que li va posar el GIEG.

PG-3:“Presenta un recorregut de 17 metres, lleugerament meandriforme i la constitueix una sola galeria baixa de sostre, el qual va descendint poc a poc fins a fer-la impracticable”

PG-4: “Petita cova en calcàries, de 25 metres de recorregut a Balenyà, Osona, a 987 metres d’altitud. Presenta una estreta galeria meandriforme de 25 metres de recorregut acabant sobre una saleta terminal prou interessant. En l'actualitat es troba bastant deteriorada degut a les pintades d'alguns incívics visitants.” Font: Espeleoíndex.

* ROC DE LA GUÀRDIA. Turó de 891 metres d'altura, i la muntanya emblemàtica d'Hostalets de Balenyà, a la comarca d'Osona.

* VIA ROMANA DEL ROC GROS. "Antigament, des del Roc Gros baixava la via romana que unia el Bages amb Osona. La caminada passa per sobre d'un tram d'aquesta via del qual que encara podem veure restes i observar-ne la col•locació de les pedres. Pertanyia a una via secundària que unia la via del Congost amb la via Republicana, que anava des de Caldes de Montbui a la Plana de Vic. Són uns 30 metres de grans pedres ben col•locades fent del camí una calçada. Més amunt trobem una cruïlla i agafem el camí que continua pujant tot decantant-se cap al nord. Poc a poc ens anem acostant a la paret del cingle. Aleshores, en arribar-hi, ens cal superar un dret i feixuc pujador fins a dalt del Collet de la Guàrdia." http://losfolloneros.blogspot.com.es

(*) Altituds segons ICGC