Puigsagordi, Castellars i Roc de la Guàrdia pels Tres Roures, Costa de Fonderola, el Querol, Coves i Balmes desde Collsuspina

Variada e interessant ruta sortint des del poble de Collsuspina (Moianès) on coronarem els panoràmics cims del Roc de la Guàrdia (891m), Puigsagordi (971m) i Castellars (1015m) tot recorrent les cingleres, visitarem els monumentals Tres Roures, el Dólmen de la Griotera (2500-1800 a.C), la Font de l’Abeurada i un bon grapat de cavitats, algunes d’elles petites com les coves PG-3 i PG-4 i les Balmes del Teixidor (3), un parell de balmes de notable tamany (Balma de la Costa del Garret i Cova del Falcó) i les Coves dels Ossos i de Fontscalents, aquestes dues ùltimes d’interès arqueològic (2700-1700 a.C). També tindrem algunes dosis d’aventura, com passar per algún fàcil pas equipat o fer alguna grimpadeta, enfilar-nos opcionalment a una bonica i aeria agulla així com en els accessos opcionals a algunes de les diferents cavitats.

***RESSENYA: Ruta realitzada el 06-10-2020. Deixem el vehicle en un ampli aparcament habilitat en el poble de Collsuspina. Iniciem la caminada pel C/Nou tot passant de seguida al costat de l’església de Santa Maria de Collsuspina (s.XVII) i arribant tot seguit a la Plaça Major. Continuem pel C/de Vic a l’E deixant ràpidament enrere el poble i, al costat de les ùltimes cases, seguim indicacions cap als “Tres Roures” per un sender fressat (senyals grocs) que continua a l’E voltant camps. Poc més endavant el sender s’endinsa en el Bosc de la Casanova i continua a l’E entre roures fins arribar ben aviat a una cruïlla de camins senyalitzada: anem cap als “Tres Roures” pel camí-pista de la dreta (E/SE, senyals grocs), que continua en el limit entre els camps i el bosc fins arribar poc desprès als Tres Roures, tres exemplars magnífics de roure envoltats de camps. El camí (senyals grocs) continua al S i inmediatament arribem a una altre cruïlla de camins senyalitzada: anem cap a “La Collada” per un sender fressat a l’esquerra (SE, senyals grocs) que travessa un bosc de la Deveseta i aviat ens deixa en una pista on trobem una nova cruïlla de camins senyalitzada: anem cap a “La Collada” agafant la pista a l’esquerra (NE, senyals grocs) fins arribar al costat del mas de Can Jordà. Aquí trobem un nou indicador on tornem a anar cap a “La Collada” agafant un sender a la dreta (S, senyals grocs) que travessa un bosquet de roures, de seguida el sender tomba al SE i arribem a la cruïlla de camins senyalitzada de La Collada, punt d’unió del “8” que dibuixa la ruta aquí proposada. Tal com arribem ara anem cap al “Roc de la Guàrdia” tot agafant una pista asfaltada a l’esquerra (N/NE) i, als pocs metres, deixem la pista asfaltada i prenem un corriol a la dreta que continua davallant suaument al N/NE gairebé paral·lel a la carretera. Aviat el corriol esdevé un camí una mica més ample i, arribats al segon indicador que trobem del “Roc de la Guàrdia”, obviem les indicacions (que se’n van a la dreta per una pista) i prenem un corriol a l’esquerra que davalla amb tendència al N. Aquest corriol aviat es ramifica, però nomès cal seguir el més clar davallant al N fins entrar en el bosc, aquí el corriol davalla més marcat, tot seguit rebutgem un corriol a la dreta i seguim pel nostre (N) davallant un xic més fins entrar de seguida en la Balma de la Costa del Garret, una senyora balma de 37m d’amplada i una alçada màxima de 6m. El corriol travessa per dins tota la raconada de la balma i desprès davalla (E) fortet i de seguida es bifurca: tots dos acaben al mateix lloc, però seguim el que continua recte (el més directe) tot davallant amb tendència a l’E fins desembocar tot seguit en un sender més fressat, sender que prenem a la dreta (SO) i ens porta inmediatament a l’ombrívola raconada de la Font de l’Abeurada, amb taula de pícnic i una petita bassa (la font a dia d’avui raja). Des de la font prenem un camí ample que surt al SE en suau pujada fins desembocar en un camí-pista, que prenem a l’esquerra (E/SE) tot davallant fins arribar a una cruïlla de camins no senyalitzada on recuperem els senyals grocs. En aquesta cruïlla prenem el camí de la dreta (SE, senyals grocs) fent una breu pujada i, tot seguit, deixem aquest camí i prenem un sender fressat a l’esquerra (SE, senyals grocs) que entre roures revolta el costat N del Roc de la Guàrdia i aviat ens porta al Mirador Nord del Roc de la Guàrdia, on trobem un plafó interpretatiu i gaudim d’una bonica vista sobre la Plana de Vic i al fons el Pirineu Oriental. Des d’aquest mirador el sender fa un breu tram al S i de seguida sortim al punt culminant del Roc de la Guàrdia (891m), on trobem un ben arranjat mirador sobre la cinglera des d’on gaudim d’una excel·lent vista. Al mirador trobem bancs per seure i un plafó interpretatiu. El sender surt a l’O i aviat ens deixa en deixa en el Collet del Roc de la Guàrdia (indicador), on prenem un sender que davalla a l’esquerra (SE, senyals verds) pel Grau del Racó, d’inici a prop de les cingleres però desprès d’unes primeres llaçades tot davallant el sender (senyals verds) regira cap a la dreta tot tombant al SO i desprès al S mentre va travessant el vessant de la muntanya, ara en una baixada més suau. Més endavant el sender (senyals verds) dibuixa un parell de llaçades i acabem desembocant en un camí, camí que prenem a la dreta (S) i, tot seguit, el deixem i prenem un sender a la dreta (S) que de seguida passa al costat d’una bassa (gairebé no és veu per la vegetació). Poc desprès rebutgem un camí que puja a la dreta i seguim el nostre sender (S) en lleugera baixada fins trobar una bifurcació: seguim el corriol de l’esquerra (S, senyals vermells) tot davallant dins del bosquet fins arribar de seguida a una cruïlla de camins no senyalitzada: aquí deixem els senyals vermells (que continuen avall) i seguim el camí-pista mig abandonat de la dreta (SO/S), cami que comença a travessar la Costa de Fontderola gairebé planejant. Més endavant trobem una bifurcació on seguim el camí de la dreta (S) tot encetant una suau pujada per un camí cada vegada més abandonat però fàcil de seguir (de fet el camí no surt ni al mapa Alpina) que desprès esdevé practicament un corriol i va tombant paulatinament al SE fins acabar desembocant en la pista asfaltada que puja al Puigsagordi. Seguim aquesta pista asfaltada a la dreta (S) un breu tram, ja que de seguida la deixem per un sender a l’esquerra (S, senyals grocs) que continua paral·lel i uns pocs metres per sota de la pista asfaltada. Aviat passem per una estreta i curta lleixa fent un pas lleugerament penjat i desprès pugem per un petit mur d’uns 3m equipat amb grapes tipus ferrada (tant el pas penjat com les grapes és poden evitar seguint per l’abans esmentada pista asfaltada). Pasades les grapes seguim el corriol (S, senyals grocs) fins arribar a una zona oberta on gaudim d’una bona vista sobre la vila de Centelles i rodalies on abastem un camí-pista que seguim (SO, senyals grocs) un breu tram fins una clariana. Aquí prenem un corriol a la dreta (O, senyals grocs) que tot seguit surt a la pista asfaltada que puja al Puigsagordi (la que haviem deixat abans), pista que seguim a l’esquerra apenes uns 15-20m, tot just fins trobar un corriol que puja a la dreta (senyals grocs) i desprès fa una mena de flanqueig tot tombant a l’O fins trobar una bifurcació: prenem el corriol de la dreta (N, senyals vermells), que s’enfila sinuós fins arribar a una bauma on trobem el Tram de L’Escala de la Ferrada de les Baumes Corcades. En aquest punt seguim un corriol a l’esquerra (O, senyals grocs) que aviat ens fa girar cap a la dreta (NE, senyals grocs) i s’enfila passant per un parell de fàcils pasos rocosos on cal posar les mans o mig-grimpar (un d’ells equipat amb 5 grapes tipus ferrada). El corriol (senyals grocs) continua amunt i no triguem a sortir a l’ample mirador del Puigsagordi (971m), coronat per un gran piló amb una estelada i des d’on gaudim d’una excel·lent vista (el punt culminant 13m més alt està coronat per un horroròs dipòsit d’aigua i sense vista). Des del cim prenem una pista que surt planejant al NO i aviat desemboca en una pista asfaltada, que seguim en la direcció que portem (NO) voltant una casa i desprès la deixem per un corriol a la dreta (NO/N) que d’inici puja un xic fins la part alta dels cingles i desprès comença a carenejar amb tendència al N enmig d’alzines i roures fent lleugers desnivells i passant per un parell de miradors naturals per sobre dels cingles així com pel Dólmen de la Griotera (2500-1800 a.C), en mal estat de conservació. Poc més endavant del dólmen fem una “anada-tornada” tot davallant per un costerut corriol a la dreta que supera els cingles per una canal on cal fer alguna desgrimpadeta fins arribar de seguida a una petita terraseta on a la dreta trobem unes petites cavitats, les coves PG-3 i PG-4, tret de la petita balma inicial el recorregut d’aquestes cavitats és molt baix de sostre i requereix arrossegar-se per arribar a una petita saleta final amb formacions en la cova PG-4. Per sota d’aquestes covetes resseguim el peu de les cingleres al S per un corriol un xic asilvestrat fins arribar a la Cova del Falcó, que més que una cova és una gran paret amb desplom on hi han diversses vies d’escalada. Des de la Balma del Falcó desfem el camí fet fins l’inici de “l’anada-tornada” abans esmentada a dalt del cingle i reprenem el corriol que portàvem cap a les antenes de El Castellar (S) aprop de l’estimball dels cingles tot passant per un nou mirador natural i desviant-nos desprès en una breu “anada-tornada” a la dreta fins una altiva agulla a la que opcionalment ens podem enfilar desprès d’un pas una mica aeri. Havent gaudit de coronar l’agulla tornem al corriol que portàvem, que inmediatament es bifurca: seguim el corriol de la dreta (N) cap a les antenes i, tot seguit, rebutgem un altre corriol que davalla a la dreta i seguim el nostre corriol una mica més al N fins estar-hi a sota de les antenes de El Castellar, punt des d’on ens desviem a la dreta (SE) per un corriol que inmediatament ens porta al cingle, on trobem la Creu Petita del Castellar i des d’on també gaudim d’una bona vista. A partir d’aquí donem per finalitzat el recorregut de les cingleres, tornem al costat de les antenes i ara seguim una pista asfaltada a l’O tot revoltant una casa que deixem a la nostra esquerra i obviant els pocs camins que ens trobem als costats fins trobar al costat del cami unes roques ben curioses (semblen una mena de morrals). En aquest punt prenem un corriol a la dreta (O) que de seguida ens porta a una mena de collet-passadís entre roques, aquí el cami més evident sembla que travessi aquest collet al N, però cal pujar a l’esquerra fent alguna fàcil grimpadeta (Iº) fins coronar el sorprenent cim de la Creu del Castellar (1013m), val a dir que la creu s’ha trencat i ara sembla més un monólit que una creu. Havent gaudit de la vista desfem apenes uns pocs metres i prenem un corriol que baixa al NE i tot seguit desemboca en un sender més fressat (el que haviem deixat abans en el collet previ a coronar el cim), sender que prenem a l’esquerra (NO), inmediatament rebutgem un corriol a l’esquerra que revolta el turó per accedir a vies d’escalada i seguim avall (NO) pel nostre sender fressat i costerut fins acabar sortint de nou a la cruïlla de camins de la Collada. Aquesta vegada seguim la pista que surt al SO tot planejant, de seguida rebutgem una pista més secundària que davalla a l’esquerra i seguim per la nostra pista una mica més (SO) fins trobar unes fites que hem deixat a la dreta de la pista. Aquí deixem la pista i pugem a la dreta (NO) per un rastre de senda (fites) que inmediatament ens porta a uns camps verds, des d’on fem una “anada-tornada” tot seguint una senda-corriol que surt dels camps al NE fins arribar al petit cingle on trobem la Cova dels Ossos, a la que per accedir cal fer una fàcil i breu grimpadeta. La cavitat està formada per una bonica balma d’uns 6-7m d’amplada i una petita i única galeria que de seguida acaba en una també petita saleta. Excavacions realitzades en aquesta cova han trobat més d’un centenar de dents humanes que fan pensar que seria un lloc d’enterrament múltiple alrededor del 2700-1700 a.C. Vista la curiosa cova desfem el camí fins el camp verd on iniciàvem “l’anada-tornada” abans esmentada i ara fem uns pocs metres pel camp a l’O fins trobar l’entrada d’un corriol que surt amb tendència al N (hem deixat fites). Un cop localitzat el corriol és evident i el seguim pujant una mica fins desembocar ben aviat en un camí herbat, on al costat trobem unes roques amb petites cavitats en forma d’abrics. Seguim el camí-pista travessant el Pla de Querol, primer al N i de seguida tombant al NO fins entroncar amb una altre camí a l’alçada del Pla de la Barraca. Seguim aquest camí a l’esquerra (O), tot seguit rebutgem un sender que davalla a la dreta i seguim pel nostre cami herbat un xic més (O) fins que aquest dibuixa un revolt a l’esquerra just a sota de la linia elèctrica, punt on el deixem i prenem un sender a la dreta (O) que davalla per sota de la línia eléctrica. Aquest sender acaba desembocant en una pista, des d’on fem una altre “anada-tornada” per veure les petites cavitats de les Balmes del Teixidor que encetem seguimt la pista a l’esquerra (S) apenes uns metres, tot just fins veure unes fites que marquen una senda difusa que puja a l’esquerra (SE) fins trobar la primera d’aquestes cavitats, catalogada com a Balma nº5 del Teixidor. Es tracta d’una petita cova de sostre baix (1m) i uns 2.5m d’amplada amb un petit mur de pedres que tapa parcialment l’entrada. A partir d’aquí la senda es dilueix encara més però fent uns 30m al S trobem la Balma nº1 del Teixidor, d’uns 5m d’ample x uns 2.5m d’alçada, potser la que seria més “important” d’aquest conjunt ja que són visibles en una paret els forats per encaixar les vigues*** d’una probable construcció troglodítica. Uns 15m a l’E d’aquesta Balma nº1 trobem la Balma nº2 del Teixidor, formada per una curta i estreta galeria d’apenes 3m de recrregut, 1.5m d’alçada x 1m d’amplada. Fet un cop d’ull a aquestes petites cavitats tornem a l’inici de “l’anada-tornada” abans esmentada i ara seguim la pista al N un breu tram fins travessar el Torrent Fosc, passat el qual fem l’ùltima “anada-tornada” del dia agafant un corriol a l’esquerra (S) que per la riba dreta del torrent tot seguit ens deixa en la bufona Cova de Fontscalents, ubicada en un racó feréstec i ombrívol amb un total de 9m de recorregut i prou interessant, fins i tot al fons de la saleta té una bonica estalagmita. Vista la cova tornem a la pista i la reprenem amunt (NO) fins arribar de seguida a Collsuspina.

***NOTA: Técnicament no hi han grans dificultats a destacar de pas obligat, alguna fàcil recolçada de mà o grimpadeta puntual, és en els accessos OPCIONALS a l’agulla (aeri) i a les coves PG-3, PG-4 i Balma del Falcó (alguna grimpada-desgrimpada) on trobem les “majors” dificultats, però res de l’altre món vaja (més info en la Ressenya). En quant als camins majoritàriament la ruta va per corriols, senders i camins fressats amb diverssos trams senyalitzats, nomès en els accessos OPCIONALS a les coves PG-3, PG-4, Balma del Falcó, Cova dels Ossos i Balmes Teixidor trobem trams sense camí definit (més info en la Ressenya).

***ALTRES RUTES PEL MOIANÈS:

-“Castell de Popa i fageda de la Sauva Negra des de Castellcir”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/castell-de-popa-i-fageda-de-la-sauva-negra-des-de-castellcir-6815423

-“Mirador i Dólmen de Pla Trullàs per Gorg Saladic, Pas de l’Escala, Balma Freda i Ruta de Pedra Seca dsd Monistrol de Calders”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/mirador-i-dolmen-de-pla-trullas-per-gorg-saladic-pas-de-lescala-balma-freda-i-ruta-de-pedra-seca-ds-45498441

-“Granera: Castell, Esglésies (Sta Cecilia i St Martí), Còdol del Castellar, Roc Àliga, Baga Vila-rúbia i Barraca d’en Girbau”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/granera-castell-esglesies-sta-cecilia-i-st-marti-codol-del-castellar-roc-aliga-baga-vila-rubia-i-ba-46827074

-“ Granera: Castell, Còdol del Castellar, Cingle Salomó, Pantà Marcet i Coves (Tutes, Forat Negre, Salvatges, Penitent i Salomó)”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/granera-castell-codol-del-castellar-cingle-salomo-panta-marcet-i-coves-tutes-forat-negre-salvatges-47131211

-“Grony de la Torre pel Torrent i Molí de la Crespiera, Dólmen de Puig Rodó i Sant Pere de Ferrerons des del Molí Nou (Moià)”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/grony-de-la-torre-pel-torrent-i-moli-de-la-crespiera-dolmen-de-puig-rodo-i-sant-pere-de-ferrerons-d-60787963

-“ Molí de Brotons, Salt i Cova de la Tosca, Ermita i Fonts de Marfà, Gorg Estret, Torrent Fàbrega i Graus del Molí i dels Gats”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/moli-de-brotons-salt-i-cova-de-la-tosca-ermita-i-fonts-de-marfa-gorg-estret-torrent-fabrega-i-graus-62380283

-“Castell i Ermita de Clarà pel Mirador de la Creu, el Fermí, Bussanya, Cova del Drac i Riera de l’Om desde Moià”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/castell-i-ermita-de-clara-pel-mirador-de-la-creu-el-fermi-bussanya-cova-del-drac-i-riera-de-lom-des-105420034

-“Puig d’Olena, Cova del Saltant i Balma de l’Espluga per la Coma Alta i el Solei de la Rovireta des de Sant Quirze Safaja”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/puig-dolena-cova-del-saltant-i-balma-de-lespluga-per-la-coma-alta-i-el-solei-de-la-rovireta-des-de-118016946

-“Balma de l’Espluga, Cova del Saltant i Cova Xaloc des de Sant Quirze Safaja”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/balma-de-lespluga-cova-del-saltant-i-cova-xaloc-des-de-sant-quirze-safaja-118049639

-“Del Castell de Castellterçol a Sant Julià d’Uixols per Font del Prat del Pou, Pous de Neu i Poblat Ibéric de Puigcastellar”
ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/del-castell-de-castelltercol-a-sant-julia-duixols-per-font-del-prat-del-pou-pous-de-neu-i-poblat-ib-155547066