Puigsagordi des de Centelles

Puigsagordi des de Centelles
Bella matinal, circular, a la muntanya de Centelles, on hi ha una de les vies ferrades millor equipades i també, el pont Tibetà més llarg d’Espanya i em penso que d’Europa. Té 69 metres i va ser el protagonista del vídeo Aferrats-al-SI , protagonitzat per l’Assemblea de Centelles i el poble sencer.
De fet, igual que el company MiquelVivet, he fet aquesta ruta per veure amb els meus ulls el lloc tan fantàstic que sortia en el vídeo. I no m’ha defraudat.
Poso també unes fotos amb esquemes de la Ferrata Baumes Corcades.
La ruta, l’he agafada de l’Erill, i jo només he afegit uns quants punts i fotos i he canviat la valoració per MODERADA, no pas pels passos on hi ha instal•lat graons i cordes, sinó pels passos aeris, i sobretot per l’últim pas on es travessa la via ferrada i no hi ha cap corda ni passamà instal•lat. El trobo una mica exposat. Crec que pot ser molt apte per la gent de les ferrades però pels senderistes caldria una mica més de seguretat. En canvi hi ha instal•lada alguna cordes on potser, per a mi, no hi faria falta.
ACCÉS DEN COTXE
Per arribar al poble de Centelles, cal agafar un trencall de la carretera Barcelona-Vic (C17), just a la sortida del Congost.
Després anirem a buscar la carretera de Sant Feliu de Codines i deixarem el cotxe prop de la Cruïlla del Puig Nou.
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Agafem el camí del Puig Nou, i quan arribem a la cruïlla, tirarem per l’esquerra(a la tornada, venim per la dreta), fins a la casa del Puig Vell.
Agafem el camí que surt darrera de la casa, pintat amb marques grogues. Anirem pujant, fins a les Escales del Puig on farem un flanqueig per la roca amb alguns punts aeris. Al final, arribarem a un petit collet, on es pot veure una bona panoràmica. Davant, tenim el cingle del Quicarell. Passarem un altre pas de roca fins a arribar a la riera de Riucerdà. Més amunt, al cingle, podem apreciar la via Ferrada en el tram de La Tosquera. Passem la riera i entrem en una zona obaga. Més endavant podem veure un camí a l’esquerra que baixa de la Tosquera. Seguim endavant i el camí ens fa pujar una rampa de pedra i en poc temps ja som dalt d’aquest 2on grau.
El paisatge ha canviat, ara el terreny és més pla i veiem camps. Davant podem veure la paret del grau. Travessem els camps i arribem a un indicador. A l’esquerra La Costa, a la dreta el camí del Puigsagordi. Agafem dreta, per dins del bosc, i, tot seguit, ens trobem un arbres en forma de V, en mig del camí. Els agafo de referència com si fos una porta. Després trobem una tanca de filferro, la passem i més endavant el camí tomba a la dreta. És un on hi ha un petit pont de fusta. Una mica més enllà trobem la carretera amb indicadors. La travessem i agafem la carretera que puja a la dreta. Després d’uns metres trobem una altra cruïlla. A l’esquerra, un nucli de cases, a la dreta el camí del Puigsagordi. Fa molt de vent. Al final d’aquest camí, trobem una explanada amb una estelada monumental, dalt d’un pal alt i una mena de fanal de pedra, que potser sigui un pessebre. Sense figures.
És el cim del Puigsagordi. Un bon paisatge sobre el Montseny i tot el Congost.
A l’esquerra, les antenes i més enllà el morro de Porc. Al fons, el Pirineu nevat.
Fa molt de vent, és un dia molt clar però no s’hi està bé, dalt. Busco un lloc arrecerat per a menjar una taronja, faig unes fotos i cap avall. El camí surt per la dreta del “pessebre”.
El camí de baixada, és dret. Primer has de passar un filat i una mica més avall hi ha un cartell que assenyala la Ferrada. Tot seguit ja ens trobem els graons, grapes o anelles clavades a la roca. No és difícil. Quan has agafat la primera, et poses de cara a la paret i et vas despenjant sense problemes. Després el camí baixa dret i més avall va flanquejant planer dins del bosc i paral•lel a la carretera, fins que baixa una mica i la travessa. Des d’aquí també es pot veure un trm de ferrada i algú pujant-hi. Passem altra cop un filat. Baixem més avall i trobem un pla, un indicador i un mirador. El camí puja per trobar altra cop la carretera però penso que també es pot seguir pel mirador i per sota de la carretera i paral•lel amb ella. Nosaltres agafarem un tram de carretera fins a una corba on passem un altra cop el filat i anem a l’esquerra paral•lels a la carretera fins a trobar la primera corda. És fàcil. Penso que si no hi fos, també es podria baixar, però així és més còmode.
Panoràmica sobre els cingles. Tot seguit ve un bon flanqueig aeri, sense corda ni passamà fins a una altra cruïlla. Si anem recte veiem el cable passamà de la ferrada de Baumes Corcades. Hi ha un punt vermell al principi, Aquí ens hi podríem incorporar fàcilment. Més enllà ja hi ha el pont tibetà.
Agafem el corriol que surt per l’esquerra i després d’un bon tram de baixada, arribem a un collet Mirador. Molt bones vistes sobre Baumes Corcades i sobre Centelles i la seva vall i can Terrades. També es pot veure el pont tibetà. Acaben de passar les vaques i ho han deixat tot perdut. Se m’acut que aquest petit prat-mirador l’han pres com el seu vàter. Has d’anar en compte al caminar de no trepitjar un regalet.
El camí és clar i ben marcar en groc. És l’únic que baixa. No agafar la pista que planeja. El camí baixa molt dret i primer trobem una corda que ens ajuda a fer un flanqueig. Aquesta si que fa falta. Tot seguit en trobem una altra de corda i també uns graons de ferro clavats a la roca. Tot va molt bé. Uns metres més avall trobem una altra corda. Potser, aquesta última no caldria però proporciona més comoditat i seguretat.
Després d’un curt tram ens trobem un passadís totalment aeri i que creua la ferrada vertical amb les seves anelles i el seu cable. En molta compta passem per sota el cable. No es veu el que hi ha darrera perquè el passadís fa corba cap dins. Quan passem el cable i traiem el cap, veiem que el voladís només continua una mica més i el següent tram ja no és tan exposat. Al meu parer en aquest tros caldria posar-hi com a mínim un passamà o una corda, per a donar més seguretat als senderistes.
El camí baixa, fent una corba i més avall trobem el cartell de la ferrada que hem travessat. Uns pocs metres més avall veiem una roca tota gastada i com corcada. Cruïlla de camins. El camí passa per camps fins a un desviament a l’esquerra. Veiem una hípica. Baixem, fins a trobar la cruïlla. A partir d’aquí ja anem pel mateix camí que hem pujat, fins arribar a la carretera i al cotxe.
Espero que us agradi la ruta com a mi m’ha agradat. Gràcies al company Erill per compartir.
Salut i República.


VARIANTS
Després de fer la ruta i haver estudiant d’altres publicades pels companys de Wikiloc, caldria fer les següents consideracions:
1. Dividint aquesta ruta en el tram de pujada i el tramde baixada, podríem dir que el més complicat seria el tram de baixada, que és el que he valorat com MODERAT. Sobretot des del waypoint indicador i pista. No obstant, si aquest tram es fa de pujada, baixaria de grau perquè sempre és més fàcil grimpar que desgrimpar. Això és el que han fet els companys MIQUELVIVET i CALANDRACA.
2. Des de dalt el cim, hi ha altres alternatives per baixar:
a) La que aquí es presenta de pujada, la fan de baixada els companys BOTA, IMLADRISI AVIPEP, per una variant que surt una mica més avall de la carretera (waypoint indicador i pista), la qual cosa fa que la qualificació sigui FACIL, perquè salva el tram més complicat.
b) Donant la volta per Viladecols i Mas Banyeres com ha fet els company MIQUELVIVET i TBACH. (Fàcil)
c) Donant una volta més ampla i carenejant per la Grialera, creu de castellar i antenes i grau del racó com els companys CALANDRACA i IMLADRIS (Fàcil).
Gràcies a tots per compartir.