Puigsallança-La Colla dels divendres

Avui anem a fer el Puigsallança de 1027 m a la Garrotxa, es un cim situat al sud de la zona volcanica de la Garrotxa, en un sector amb molt de bosc, l'alzina domina les parts baixes i assoleiades, mentres que a les parts més altes i obagues domina el faig. El cim queda força abocat a la banda nord, i això fa que la panoràmica sigui més extensa per aquella vessant.

Agafem la pista que surt a l'esquerra del camí per on veníem (des de Sant Aniol). El primer que trobem és el jaciment Roc de la Melca, ens desviem uns metres per anar-lo a visitar. El Roc de la Melca és un jaciment arqueològic a la vall de Sant Aniol de Finestres, a l'esquerra del riu Llémena, constituït per un gran bloc de pedra sorrenca fossilífera de l'Eocè, sota les vores del qual resta un petit abric que va ser ocupat per comunitats caçadores-recol·lectores. El jaciment presenta una cronologia realitzada pel Centre Scientifique de Monaco d'entre 20.900 +- 400 B.P que podria correspondre a un solutrià inferior, o bé a un gravetià final.

El jaciment prehistòric del Roc de la Melca va ser descobert per Francesc Riuró, el qual va senyalar també tota una sèrie d'altres llocs d'ocupació prop de Sant Aniol de Finestres. Durant alguns anys, el jaciment va ser visitat per Riuró, Milquel Oliva i els seus col·laboradors, que van recollir el material que guarda actualment el Servei d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona i Museu Arqueològic de Girona.

Els estudis sobre material lític realitzats per N. Soler demostren que només el 56% està tallat en sílex i entre 2.083 fragments lítics només s'hi troben 190 peces retocades, algunes d'elles de dimensions molt petites. Entre les retocades dominen els denticulats (31'6%), seguits de les rascadores (13%). Hi ha pocs raspadors i en canvi es troba un elevat percentatge de burins (13%). A més a més, hi ha 16 nuclis i alguns morfotipus pertanyents a còdols tallats choppers, chopping-tools. La matèria primera utilitzada per produir indústria lítica és majoritàriament sílex, seguit de quars, la qual es completa amb pòrfir, basalt, lidita, pissarra, cristall de roca, etc. El jaciment no presenta indicis de retoc pla, indicador del Solutrià fet que fa pensar que cal relacionar-lo més amb un Gravetià final. Pel que fa a la indústria en os, només s'ha recuperat un punxó de secció circular. Entre les restes de fauna, les quals presenten unes condicions pèssimes, domina el conill, però hi ha també cavall, cabra, senglar i cérvol.

Ara retornem a la pista i comença la pujada dreta i sostinguda que no para fins el castell de Finestres, després un respir i tornar-hi fins al Puigsallança. Ara anem pujant per un corriol de bastant bon fer, i enmig de l'alzinar fins a trobar una casa abandonada i, al davant, una era. Es el Raspat

Dels tres camins que surten, hem d'agafar la pista del mig. Uns 5-7 minuts més tard trobem un trencall a la dreta i el cartell que ens indica cap al Santuari. El camí que segueix recte és per on tornarem. I cap amunt. Hi ha diversos camins per pujar i tots arriben al Santuari. El travessem (per un túnel sota l'edificació) Santa Maria de Finestres és un petit santuari, situat en un indret alterós, i de grans panoràmiques, en una de les carenes meridionals de la serra de Finestres, al terme municipal de Sant Aniol de Finestres (La Garrotxa) dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Es pot accedir a Santa Maria de Finestres, a peu, seguint els antics camins medievals, tant des de la vall de la Llémena com des de la del Ser. Cada any s'hi celebra l'Aplec del Roser i l'Aplec de Santa Maria de Finestres el mes de juny, força concorreguts per gent de la rodalia. La devoció popular li ha dedicat diversos Goigs des de molt antic. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Santa Maria de Finestres és un temple situat prop del castell de Finestres, a 880 m d'altitud. És d'una sola nau i absis semicircular. La volta és apuntada i alguns dels seus murs conserven paraments d'opus spicatum. La construcció originària de l'església ha estat molt modificada al llarg del temps, i d'aquesta estructura resten només la volta, i és possible que també l'absis.

Història
La documentació escrita més antiga sobre Santa Maria de Finestres data de l'any 947, moment en què l'església fou consagrada pel bisbe Gotmar III. Apareix esmentada com a Sancta Maria in castro quoddicitur Fenestras… Es vincula històricament al castell de Finestres, aleshores depenent de la baronia de Santa Pau. L'any 1097 el Papa Urbà II confirma la donació de l'església de «Sancta Maria de Fenestris» al monestir de Sant Esteve de Banyoles. Poc després de l'any 1174 els abats d'aquest monestir varen convertir l'església en un priorat benedictí, que va acollir una petita comunitat monàstica durant quatre segles. L'any 1428, amb els terratrèmols de la comarca, Santa Maria va veure enfonsada la seva volta i part dels seus murs molt malmesos. Durant la visita pastoral de 1440 l'església encara no havia estat refeta, malgrat que l'any 1436 el vicari general va convidar els fidels a oferir diners per tal de dur a terme la reconstrucció. L'any 1835 el priorat fou exclaustrat per les desamortitzacions.

Ara deixarem el camí de Puigsallança per agafar un corriol decidit fins el Castell i mirador de Finestres, a uns 20 minuts. Castell de Finestres és un edifici de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa) declarat bé cultural d'interès nacional. És una construcció situada a 960 metres d'altura en el camí de Sant Aniol a Mieres i Santa Pau.
Descripció
Restes del setial en un penyal prop del camí de Sant Antoni a Santa Pau. Era de dimensions reduïdes, típicament roquera, sense gaires comoditats i a 960 metres d'alçada, ocupant tota la plataforma de la muntanya i envoltada de precipicis. D'aquestes construccions quasi no ha restat res. Cèsar August Torres, l'any 1910 esmentava uns fonaments i uns vestigis de construccions que no han deixat cap rastre. Actualment hi ha les restes d'una possible cisterna i uns trams de graonada, adossats a la roca que permeten enfilar-se a la ruïna.
Història
Castell termenat. Documentat el 947. L'antecedent documental més llunyà deu ser la concessió de la serra de Finestres, atorgada pel Comte de Barcelona i Girona, com a feu comtal de Cerdanya i Besalú. Al Concili de Narbona, celebrat a la catedral de Barcelona el 906, s'esmenta als Porqueres i més endavant els en confiaren la castellania fins que es convertí en feu. Aviat els Porqueres es varen declarar enyors de Finestres i de Puig Angul. La família dels Porqueres no consten documentalment a Finestres fins a l'any 906, però ja hi devien ser en el decurs del segle ix, ja que la fortalesa es correspon amb aquesta data. La fortalesa va quedar feta malbé arran dels terratrèmols del segle xv, fet que possiblement va determinar el trasllat de la residència senyorial a la Vall de Sant Iscle de Colltort, lloc on la vida era molt més fàcil.

Ara tornem a baixar però abans cal gaudir de les vistes esplendides de l'entorn, especialment per la vessant nord, amb el Pirineu ben nevat, i més a prop tota la vessant nord de la Garrotxa. Quand som de nou a santa Maria de Finestres agafarem un corriol en sentit nord que baixa lleugerament, seguim recte. Deixarem a l'esquerra un dels camins que pugen per la banda de Mieres i nosaltres arrribarem en pocs minuts fins l'oratori amb una imatge de sant Antoni de Pàdua. En aquest punt davallarem uns metres per la vessant nord per evitar el collet del Portell o el Forat de l'Ovella. Els dos últims passos són una petita desgrimpada que es fa sense problemes, però que així encara en tindrem menys, tant en l'anada com quan fem la tornada.

Davant nostre tenim el Puigsallança però per pujar-hi hem d'esquivar la cinglera. I tirant amunt, amunt arribem al cim, que es fa esperar, i sembla que no hi arribem mai. Però al final tot arriba. Som finalment al cim més alt de la Serra de Finestres, el Puigsallança (1.027 m). Des d'aquest cim hi ha unes vistes espectaculars de la zona volcànica garrotxina, del Pirineu més oriental i, sobretot de la zona del Castell de Finestres. Val la pena romandre una estona en el cim i respirar les vistes que s'hi albiren. Una meravella. Es troba al municipi de Sant Aniol de Finestres, a la comarca catalana de la Garrotxa. S'hi troba un vèrtex geodèsic (referència 299091001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

El primer tram de la baixada el fem pel mateix camí, fins al Forat de l'Ovella. Aquí, tornem a agafar el camí que surt per sota i que passa paral·lel, el mateix que hem fet a la pujada. Ara sí que només cal seguir el corriol i quan s'acaba hi ha una cruïlla de dreceres i l'oratori. Sense pèrdua possible cal agafar el de la dreta i seguir sempre la pista principal que s'enlaira suaument fins al Santuari marià de Finestres, però abans d'arribar-hi veiem a la dreta un corriol que comença a baixar, estem de sort perque un tros més avall del santuari es tornen a ajuntar.

Seguim la baixada passem novament per la masia del Raspat i ens desviem uns metres per anar a veure la Cista del camí del Raspat. No trobem res, ni informació ni practicament fotos, sols una foto en blanc i negre. Continuem la baixada i en pocs minuts arribem novament al punt d'inici.

Informació extreta de la Viquipèdia.