Puigsoler (524m.) - Bages - 100 Cims

Punt d'inici ruta

Punt d'inici de la ruta i zona on podem deixar el cotxe

Pal indicador

Seguim les indicacions cap a Sant Pere de Vallhonesta, el nostre primer objectiu del dia.

Escales de pedra

Escales en el camí de pujada a Sant Pere de Vallhonesta seguint el GR4

Pista a l'esquerra

Deixem el corriol que hem fet de pujada i continuem seguint les indicacions, per la pista a l'esquerra.

Pal indicador

Seguim les indicacions del GR4 i el SL-C 53 en direcció a Sant Pere de Vallhonesta, pel camí de la dreta.

Pal indicador

Seguim les indicacions del GR4 i el SL-C 53 en direcció a Sant Pere de Vallhonesta, pel camí de la dreta.

Camí GR4 i SL-C 53

Seguim el camí

Pal indicador

Tot i que l'objectiu del dia és el cim del Puigsoler, no podem deixar de banda l'ermita de Sant Pere de Vallhonesta, així que seguim les indicacions del pal cap a l'ermita, no hi ha pèrdua.

Ermita de Sant Pere de Vallhonesta

Sant Pere de Vallhonesta és una església romànica del municipi de Sant Vicenç de Castellet, a la comarca del Bages. Està situada a la banda de llevant del municipi, al vessant meridional de la vall del torrent de Rubió i dominant el petit enclavament dels masos de Vallhonesta. És una església construïda al segle XII a partir d'obres anteriors (segle XI i probablement preromànic). L'edifici d'una sola nau amb l'absis a llevant decorat amb cinc grups d'arcs llombards cecs entre bandes i una finestra al mig d'arc de mig punt i doble esqueixada, cobert amb volta de quart d'esfera i sobrealçat a partir dels arcs llombards amb un aparell més petit. L'element més singular és el campanar que es troba a ponent, forma quatre obertures molt esveltes situades en dos pisos en un mur que continua respecte al mur de l'església. Les quatre obertures són cobertes amb arcs de mig punt de petites dovelles. En el mateix mur, a més dels forats de les bastides, hi ha unes espitllera central. Al mur de tramuntana hi ha l'afegitó d'una sagristia també tardana a la que s'accedeix a través d'una porta des del costat esquerre interior de l'absis. La volta interior, de canó, va ser revestida tardanament per altra volta recolzada sobre dos arcs de reforç adossats interiorment als murs de la nau, per això l'interior és força més estret que l'exterior. La portalada s'obre al mur de migjorn, d'arc de mig punt adovellat, que va ser reoberta en la restauració entre 1952-55, tapant la porta tardana que s'obria al mur de ponent. A la part final de l'església hi havia un cor modern al que s'accedia per una escala al costat de la porta. A l'interior hi havia dos altars laterals que van desaparèixer durant la Guerra Civil de 1936: un dedicat a la Verge del Roser i l'altre a Sant Josep. L'interior conserva una antiga decoració de pintura de temes geomètrics o florals estilitzats, gairebé idèntiques a les del Marquet o Matadars, però que es van malmetre al ser decorada i pintada de nou el 1884. Altres elements d'interès històric que es conserven són: l'ara de pedra de l'altar, una pica baptismal que està a l'exterior, i diferents lloses amb inscripcions de l'antic cementiri. També es conserva un sarcòfag de pedra romànic, així com la pedra de l'antic altar que es troba a l'interior de l'església. (Informació Viquipèdia)

Pal indicador

Vista Puigsoler Petit (471 m.)

El Puigsoler Petit és una muntanya de 471 metres que es troba al municipi de Sant Vicenç de Castellet, a la comarca del Bages.

Vista del Puigsoler

Vista del Puigsoler des del cim del Puigsoler Petit.

Vista del Puigsoler

Puigsoler (524 m.)

El Puigsoler és una muntanya de 524 metres que es troba entre els municipis de Castellbell i el Vilar i de Sant Vicenç de Castellet, a la comarca del Bages. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 282112001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. (Informació Viquipèdia)

Foto

La Serra

D'origen medieval, la Serra era una de les cases dominants de l'antic terme de Vallhonesta. El seu emplaçament, sobre el turó de la Serra, dominant el torrent de les Pasteres, l'ha anat convertint al llarg dels anys en l'escenari de fets i llegendes, tant de bandolers com dels maquis. A mitjans del segle passat encara estava habitada, però actualment està en ruïnes. Apareix esmentada als fogatges de 1.497 (el mas era a nom de Johan Serra) i 1.553 ( a nom de Miquel Serra). L'any 1.519, segons el treball de Maria del Agua Cortés, la filla de Bartomeu Fabrés (del mas dels Fabrés, al Clot del Tufau) es va casar amb en Miquel Serra, fill dels masos de la Serra i la Figuera, de Vallhonesta. La Serra deuria de ser un dels pocs masos construïts el segle XIV que van superar les crisis de l'època. Amb els anys s'hi van fer diferents ampliacions, principalment entre els segles XVII i XVIII. La qual cosa vol dir que va anar adquirint importància. A l'Amillarament de l'any 1.865, quan el mas era propietat d'Ignasi Tatjer, consta que hi tenia 16 parcers. Malauradament, des de la seva desocupació, l'abandonament del mas l'ha convertit en un grapat de runes i el municipi ha perdut un altre dels seus bastions històrics.

Intersecció a la dreta

Intersecció de corriols, seguim cap a la dreta deixant La Serra a la nostra esquerra.

Camí

Fi del corriol que ens ha portat a la pista, continuem cap a la dreta

Foto

Pal indicador

Pal indicador del Raval del Clot. Conjunt de cases de pagès edificades al segle XIX a l'extrem nord-oriental del terme de Castellbell, a la cara sud del turó del Puigsoler. En formen part les següents cases: Ca La Margarida, Cal Beu, Cal Joan de la Serra (rebatejada modernament com Can Mussol), Cal Pinyot, Cal Clot de la Serra (que dóna nom al Raval), Cal Casaler i Cal Fuster. Totes es troben dins del terme de Castellbell i El Vilar, a excepció de Cal Clot que pertany a Sant Vicenç de Castellet.

Can Soler de les Teules