Pujada al cim del Tossal de l'Àliga des de l'Alzina d'Alinyà

Ruta per la vall d'Alinyà, una zona inclosa dins de l’Espai Natural de la Muntanya d’Alinyà i que ocupa una extensa àrea del municipi de Fígols i Alinyà, a la comarca de l'Alt Urgell. Sortint del llogarret de l’Alzina d’Alinyà, es duu a terme un recorregut circular en el que s’acaba coronant el cim del Roc de l’Àliga, un tossal estratègicament situat sobre la vall d'Alinyà i des del que es pot gaudir de magnífiques vistes sobre tot l’entorn.
Una matinal senderista que, a més a més del bon temps, va comptar amb l’afegit de trobar-nos amb una gran quantitat de neu, la qual cosa i després de la sorpresa inicial, va suposar gaudir també de l’inesperat al·licient d’haver de superar alguns trams de l’itinerari coberts per importants gruixos de neu i sense referències de cap rastre de sender.
Així doncs, una vegada aparcat el cotxe en l’entrada del barri de la Plaça de l’Alzina d’Alinyà, comencem a caminar seguint el darrer tram de la carretera per la hem arribat al poble. Al cap però d’uns 200 m, en el primer revolt, continuem a la dreta pel ‘Camí de Rainer’, una pista de terra que va guanyant alçada progressivament i que, en una cruïlla que trobem al cap de poc menys d’1 km, ens permet enllaçar a la dreta amb el ‘Camí d’Ossera’ que puja cap al coll d'Ares.
Encara no portem ni 300 metres, que trenquem a la dreta seguint una sendera que, tot i ser poc evident, ens permet fer drecera i tornar a enllaçar amb el ‘Camí d’Ossera’, poc metres abans d’arribar a un mirador panoràmic sobre la vall.
Una estona gaudint de les magnífiques vistes de la vall d’Alinyà amb la vermellor del camps de conreus de trumfos, la vessant obaga del Roc de l’Àguila i el plec anticlinal de la Roca de la Pena damunt del poblet de l’Alzina, com a elements que més ens criden l’atenció i continuem endavant seguint pel ‘Camí d’Ossera’.
Uns 700 m. més endavant, després d’haver bandejat una pista a la dreta que ve del corral d'en Ramon i just arribar a una bifurcació en la que el ‘Camí d’Ossera’ fa un revolt pronunciat a l’esquerra, abandonem la pista principal i seguim per un camí que, tot voltant la clotada dels Reguers, continua cap a llevant.
A mesura que anem guanyant alçada, va augmentant la quantitat de neu que anem trobant en les parts més obagues del camí. Trobem un parell de pals indicadors, el segon en un revolt tancat en una confluència de pistes. Continuem pista amunt a l’esquerra, bandejant el camí que baixa cap al corral d'en Ramon.
Poc després, en una nova bifurcació, bandegem una pista que surt a l’esquerra i continuem endavant seguint a la dreta per un camí que dirigint-se cap a la ‘Clotada del Ferrer’, acabava desapareixent just a l’arribar a una zona de terreny argilós aixaragallat.
A partir d’aquí i degut a la gran quantitat de neu acumulada, va començar el tram més aventurer de tota la ruta. Seguint direcció sud, ens introduïm en una densa zona boscosa de pi roig, tot passant a tocar de diferents formacions rocalloses que anem deixant primer a l’esquerra i després a la dreta, tot creuant per una petita zona de tartera que va vorejant el vessant d’una barranquera.
Quan ens sembla que hem trobat les traces d’un corriol, travessem la barranquera i, direcció sud-est, anem guanyant alçada pel mig de la boscúria de l’obaga, tot buscant algunes parts on l’espessor de la vegetació ens permeti anar avançant. Finalment arribem a una clariana i uns metres més endavant al que sembla un petit collet.
A partir d’aquí i ara direcció sud-oest, continuem guanyant alçada sense massa dificultats, fins arribar a la part més elevada del tossal. Mantenint sempre el cingle a l’esquerra i guardant una raonable distància de seguretat, continuem cap a ponent tot carenejant pel llom del tossal fins arribar a un collet que ens permet accedir al cim del tossal de l’Àliga.
Des d’aquest punt cimal grans vistes de la vall que tenim sota nostre amb el llogarret de l’Alzina d’Alinyà, el veïnat de la Vall del Mig, Llobera, les Sorts i Alinyà. Més al fons, la Serra de Turp, la Roca de Perles i Coll de Nargó a la riba del riu Segre. A l’esquerra el plec anticlinal de la Roca de la Pena. A la dreta, el Roc de Galliner, el Cogulló i, al fons de tot, el Boumort. Tancant l'horitzó, els cims nevats dels Pirineus.
Tornem enrere a retrobar el collet de la carena que ens havia permès l’accés al cim del tossal de l’Àliga, ara però, continuem cap a l’esquerra, tot baixant direcció nord, nord-est pel vessant d’obaga del tossal. Tot i que tornem a trobar gran quantitat de neu, anem superant sense excessives dificultats uns prats en diagonal i, tot seguit, una clapa de bosc força esclarissat, fins a trobar una pista que, després de creuar un petit torrent, ens permet arribar a les ruïnes del ‘corral del Xico dels Reguers’.
Uns metres a ponent de les ruïnes del corral, trobem una pista que, direcció nord, puja cap a enllaçar amb la pista per la que havíem passat de pujada. Al cap d’uns 200 m. però, abandonem aquesta pista i trenquem a l’esquerra per anar a buscar primer un senderó i després una pista que, sempre cap a ponent, passant a tocar d’una zona protegida per una tanca amb abeuradors i menjar pels animals salvatges de la zona i tot travessant prats i antigues feixes, ens permet arribar a les ruïnes del ‘corral d’en Ramon’.
Deixant les ruïnes del corral a la dreta, surt un corriol que direcció oest, bandejant els corriols que van sortint a la nostra dreta i fent curtes llaçades pel costat d'un vessant rocós, va baixant cap al paratge de Pedra Paret.
El sender travessa el fons de l'engorjat del riu de la Peça deixant a la dreta l’enorme roca estimbada anomenada Pedra Paret i, tot seguit, continua a l’esquerra creuant primer la llera del riu de la peça i després la del torrent del Dirim, vorejat per marges de pedra.
Tot seguint el camí que va baixant cap a l’Alzina d’Alinyà, en una cruïlla, trobem un dels molts ‘forats dels trumfos’, que es poden trobar en la muntanya d’Alinyà. Son construccions de pedra seca mig soterrades, destinades a la conservació i emmagatzematge de la patata i als que s’accedeix per una única obertura al nivell del sòl, justa per al pas d’una persona ajaguda. La capacitat mitjana dels forats equival a uns setanta sacs de patates. Es poden trobar situats en els mateixos camps de conreu i en diversos indrets de la vall.
En una darrera cruïlla amb pal indicador, continuàvem a la dreta camí de l’Alzina d’Alinyà fins arribar a l’entrada del barri de la Raval i, tot seguit al barri de la Plaça, on havíem deixat el cotxe.
Obligatori abans d’abandonar l’Alzina, fer un recorregut per aquest petit nucli presidit per l'església d’origen romànic de Sant Bernabé.
També i aprofitant que vàrem dinar al restaurant Cal Celso d’Alinyà, tinguérem l’oportunitat de visitar l’interior de l’església d’origen romànic de Sant Esteve.
------------------------------------------------------------------------------------
Per arribar a l'Alzina d'Alinyà des de Lleida, caldrà anar a buscar la C-14 i seguir-la fins que, passat Coll de Nargó, trobarem a la dreta el trencall de la L-401 (pont d'Espia - km 159). Seguint per la L-401 direcció a Sant Llorenç de Morunys i arribats a l'altura de les Sorts (km 10.7), trobarem a l'esquerra el trencall d'una carretera de muntanya que, creuant el poblet de Llobera, puja fins l'entrada del llogarret de l'Alzina d'Alinyà
------------------------------------------------------------------------------------
Si desitgeu veure algunes imatges de la sortida, solament heu de clicar en l'enllaç de sota ...