pujada al far desde les planes d´hostoles

Sortin de Les Planes d´Hostoles, agafem el cami del carrilet de Girona a Olot, ara convertit en via verda, aviat el deixarem per agafar a l´esquerra el cami que s´endisa en la cerena per abastar el cingle del Far. Pujada continua i sostinguda i a estones molt dreta. Passem per dos masies: la Costa i la Xoriguera, aquesta ultima molt gran. El darrer tram, una vegada al peu rocos del cingle, es remunta pel grau de Santa Anna, que ens deixa a l´ermita del mateix mon.
Aixi arribem a la Mare de Deu del Far. Encimbellat dalt d'un espadat, entre les comarques de la Selva i la Garrotxa, està documentat des de l'any 1269. La construcció original va ser destruïda pels terratrèmols de 1428 i reconstruïda poc després. Consta d'una nau de planta rectangular coberta amb volta apuntada. S'hi venera una imatge gòtica de la Mare de Déu, d'alabastre, del segle XV. Al segle XVII s'hi van fer reformes que van alterar-ne l'aspecte exterior. D'aquella època és la façana, amb portal de llinda monolítica, fornícula i ull de bou i una de les capelles laterals (l'altra és de 1884). Té una presència dominant el campanar de torre, construït l'any 1720, que va ser afectat per un llamp l'any 1754. El conjunt va ser restaurat i rehabilitat l’any 1970. Desde el santuari dispossem d´un gran mirador de tot l´entorn, veiem als mostres peus Sant Martin Salcalm.
Resseguim la cinglera pel costat opossat per bon cami amb bons miradors, fins arribar al grau del Goleró, que deixem a l´esquerra i creuem el prat per baixar per l´altre costat, seguint les indicacions a Sant Pere Sacosta. El document més antic que en fa menció data del 1207. Tot i els intents de reconstrucció després dels terratrèmols i les guerres, a principis del segle XX es van deixar de fer celebracions. El 1987 es van organitzar diversos camps de treball per consolidar i recuperar les velles ruïnes.
Nomes queda agafar les pistes forestals per arribar al punt de sortida.