PARC NATURAL DE L'ALT PIRINEU: Pujada al Monteixo

Inici de la ruta - Aparcament Àreu

Vistes sobre el poble d'Àreu

Seguint el model de la major part dels nuclis tradicionals de muntanya, el poble d'Àreu ocupa el fons de vall i es troba envoltat per finques fèrtils i molt accessibles, mentre que més enllà de camps i pastures hi ha el bosc que s'enfila cap als vessants de les muntanyes. Aquesta combinació de natura i activitat humana, que es coneix com a mosaic agroforestal, representa l'equilibri heredat de mil·lenis d'ocupació humana a les valls pirinenques, i una manera d'entendre i relacionar-se amb l'entorn que ha evolucionat amb el pas del temps fins a arribar a l'actualitat.

Canvis a la vegetació al llarg de la pujada

Des d'aquí es pot apreciar com a partir d'una certa alçada el bosc deixa pas als prats alpins i als roquissars on la vegetació hi és molt escassa. Al llarg de la pujada hem anat passant primer de tot per boscos de ribera al fons de vall, amb clops i freixeres, més endavant per avellaners, rouredes combinades amb pi roig (com la que trobarem més endavant) i per últim pinedes de pi negre just al límit de la vegetació.

Les bordes

En aquest punt ens trobem aproximadament a la mateixa alçada que les Bordes de Costuix, a l'altra banda de la vall sobre el poble d'Àreu, i que la Borda de Rei, a sud d'on ens trobem a escassos metres davant nostre. La borda és un tipus de construcció tradicional generalment de dues plantes, en què el bestiar es tanca al pis de sota i el de dalt servia per emmagatzemar-hi l'herba que es dallava dels prats circumdants, i que servien d'aliment als ramats durant l'hivern. Algunes eren ocupades només durant l'estiu però n'hi havia que acollien els ramats durant tot l'any. Normalment l'espai destinat a les persones és un annexe o bé una petita edificació apart. Al seu voltant també hi havia una intensa activitat agrícola, amb cultius de gra fins a alçades de 2000 m. Tradicionalment, les cobertes de les bordes eren fetes de palla de cereal que es cultivava a les proximitats. Mentre les famílies s'hi instal·laven també hi havia parcel·les d'horta i espais destinats per al bestiar domèstic.

Bosc de pi roig i roure de fulla gran

Gaudiu d'aquest bosc mixt de pi roig i roure de fulla gran on us podreu refugiar del sol i descansar una mica. També hi trobareu algun auró negre que sobretot amb els colors de la tardor us alegrarà la vista!

Vistes a la Serra de Tudela coronada pel Montarenyo de Boldís

A la fotografia podreu veure el perfil de la Serra de Tudela i les muntanyes i collades que la componen.

Jespedil

Aquest punt conegut com a Jespedil és un excel·lent mirador cap a la Serra de Tudela i el pas natural cap als Plans de Crusos, on es troben les bordes del mateix nom. Una mica més amunt hi trobem un dels monuments que rememoren la celebració de la Milla Vertical d'Àreu, cursa de muntanya el recorregut de la qual consisteix a pujar al Monteixo el més dret possible des del poble d'Àreu. Anteriorment anomenada la Cuita el Sol, i entre els anys 2016 i 2018 dins integrada al Festival de Senderisme d'Àreu, aquest certàmen és un clàssic dins del calendari de curses de muntanya.

A tocar del cim

A mida que ens aproximem al cim el paisatge és més lunar i les vistes més espectaculars. Bona part de les valls més altes que tenim a la vista van adquirir la forma que tenen avui després de les últimes glaciacions, en què grans masses de gel van donar forma a les valls esgarrapant els vessants i arrossegant blocs de pedra muntanya avall.

Monument de la Milla Vertical d'Àreu - cim del Monteixo

Cim del Monteixo - 2905 m

Felicitats! Has arribat al cim del Monteixo, un punt d'allò més privilegiat per contemplar les magnífiques vistes de 360º sobre bona part del Pirineu Central. A nord es pot veure imponent la Pica d'Estats flanquejada de la Punta Gabarró i el Pic Verdaguer. El Sotllo i el Montcalm, ja en territori francès, són alguns dels altres tresmils que es poden veure des d'aquesta talaia. Cap a l'est podem veure en primer terme el Pic de Norís, i com s'obre la salvatge Vall de Tor amb el pas fronterer de Cabús al fons. Al llarg de la frontera andorrana i més enllà s'albiren incomptables pics i muntanyes, entre les que destaquen per la seva proximitat el Medacorba, punt de la triple frontera, i el Comapedrosa. Al fons, en dies clars es pot veure perfectament la paret rocosa del Cadí. Encarats cap a sud el Salòria presideix les muntanyes més properes, mentre que més enllà es distingeixen les antenes de la Torreta de l'Orri. Acabant la panoràmica, darrere la Serra de Tudela hi ha la Serra de Campirme, i més enllà hi ha la façana pallaresa del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: començant per l'arrodonit i inconfusible Montsent de Pallars i acabant als Encantats, visibles pels pèls.

Estany d'Aixeus

Als teus peus pots veure l'Estany d'Aixeus. El seu origen és glaciar i es troba tancat pel Monteixo i pel Pic de Norís. Les seves aigües fosques i l'entorn rocós i escarpat li donen un aire salvatge.