Pujada al Santuari del Far des de Sant Martí Sacalm pel Camí Ral (i tomb per davant de la cinglera)

Els francesos tenen la Roche de Solutrè, «un site imposant» en diuen. El President Mitterrand hi pujava cada any, en un pelegrinatge ple de simbolisme, i hi ha llegendes de com els antics hi caçaven els cavalls fent-els caure dels del cim ...

Doncs què voleu que us diguem ... El Far, a l'extrem est de les cingleres del Collsacabra ... s'hi assembla tant ... i fins i tot va més enllà, en la nostra modesta opinió.

Però, és clar, no tenim la «grandeur» dels veïns del nord, encara que això és un altre tema.

El Far, amb el Santuari al seu llom. Aquí tenim un indret magnífic, espectacular, d'una bellesa rotunda, corprenedora. Un d'aquells espais del nostre país que cal conèixer.

El punt de sortida el tenim al nucli de Sant Martí Sacalm. Si els seus habitants haguessin buscat un lloc millor per col·locar el poble, no l'haguessin trobat. De postal. Clar que la vida diària ..., això ja és una altre cosa.

Curiosament, a Sant Martí Sacalm s'hi troba ara l'ajuntament del Municipi de Susqueda.

Des que l' any 1967 es va inaugurar el pantà que va cobrir el nucli de Susqueda (amb els seus dos pont gòtics), ja no existeix la població d'aquest nom, però sí el seu terme municipal. I com que la majoria són masies disperses, Sant Martí Sacalm va passar a ser-ne la «capital».

Recomanem pujar primer de tot a visitar l'església, des d'on podreu gaudir d'unes vistes immillorables (si la boira ho permet). Molt interessant el projecte dels actuals estadants a la Rectoria adjacent.

Cal dir que la nostra primera intenció era anar per baix, cap a l'oest, per sota de les cingleres i visitar el Castell de Fornils i l'espectacular Cova de d'en Salvi o del Goleró, i pujar dalt del Far pel Grau del Goleró. Però ... «nuestro gozo en un pozo».

Un cop passat Can Santpau, i mentre anàvem bocabadats amb les vistes que anàvem gaudint del Cingles del Far, dels Cingles de Casadavall de l'Agullola de Rupit, malgrat la boira (pensant, per exemple, en els dies que vàrem gaudir a l'Avenc de Tavertet) ... ens hem trobat amb una batuda de senglars (caçadors al camí un altre cop!), a banda d'escoltar un bon nombre de trets d'escopeta, pel que hem preferit donar mitja volta. Realment es fa difícil la convivència quan una de les dues parts porta escopeta.

Anant i tornant per baix, hem estat un total de 2 hores i mitja. Hem decidit deixar senyalitzada aquesta part de la ruta doncs, sobre tot a partir de les runes de Puiggalí, les vistes són d'allò més espectaculars.

Gràcies a l'empenta de la Diana, no ens hem resignat i simplement hem canviat de plans. I Vatua Déu que hem encertat!

En unes 3 hores hem pujat i baixat seguint el camí Ral, molt ben senyalitzat des de Sant Martí Sacalm, recte cap amunt.

Uns 7 quilòmetres en total.

I fins i tot l'hem fet una mica circular, doncs a meitat de camí, ben indicat en una pedra collonudament senyalitzada, hem decidit pujar pel camí curt i després ja hem baixat pel camí «estàndard» del Grau de Santa Anna.

Quina meravella de camí, el de pujada i el de baixada ! Roures, faigs, ..., i una explosió del que creiem lliris de neu. Quina vegetació!

El tram final de pujada ens ha recordat els de les canals montserratines. El Grau, que hem fet de baixada, ens ha recordat l'accés final al Tossal de la Baltasana, a les estimades Muntanyes de Prades.

I dalt, ..., silenci, pau. Un tram carretera que no ens ha fet gens de nosa caminar.

De manera singular, hem senyalitzat alguns dels forats i avencs que es troben ben a prop de la carretera. Alguns al costat mateix:

- Forat dels Talladors
- Forat de la Rafafia

i altres una mica endins seguint una pista de terra:

- Forat del Llaurador
- Forat del Fusó
- Forat de la Fura

Per suposat, molt de compte si us hi acosteu! Sobre tot si aneu amb nens petits o animals.

Un indret ple de cavitats. Com ens recorda aquest espai al del Carso, a la zona fronterera entre Itàlia i Eslovènia, al nord de Trieste!

El Santuari i la Capella de les Ofrenes transpiren la devoció que generen a la gent de la contrada. Un indret de recolliment.

I, clar, les vistes! Encara que nosaltres hem tingut una mica molt de boira, la visió i la sensació que es té no deixa de ser corprenedora.

De fet, entre la boira i els caçadors, ens han donat una magnífica excusa per tornar-hi. Gràcies!

I un cop a baix, després de passar pel costat d'uns preciosos cavalls d'una fisonomia sorprenentment semblant als pintats a les parets de la cova de Chauvet fa uns 30.000 anys, prenem un cafè calent al Local Social, on comprem un parell de llibres de la història local, i ja hem de tornar.

Per cert, si bé hem arribat en cotxe des d'Amer (ara Ciutat de Presidents) per una carretereta recentment asfaltada i perfectament senyalitzada, sobre tot, per ciclistes, entre una vegetació exuberant i passant pel costat d'un munt de fonts (coses del terreny càrstic), la tornada la hem fet seguint les indicacions de Sant Martí Sacalm cap a Susqueda. Tota una petita aventura en cotxe (que en els nostre cas no és 4x4). L'asfalt es va degradant i al final és pura pista de terra ... amb uns desnivells considerables i alguns revolts no aptes per gent amb vertigen. Ara bé, hem pogut gaudir de les Guilleries en estat pur. Hem vist la presa de Susqueda (el campanar de l'antic poble no emergia) i hem passat per uns indrets, perdoneu, amb un punt d'ominosos, que ens porten records de lectures passades de Lovecraft ... Segurament, el cansament, el pantà ... però si hi aneu, ja ens ho direu.

I això és tot. Que ho gaudiu.

Salut i botes
www. ambotes. com