Pujada al Santuari dels Àngels

Es tracta d’un itinerari circular, llarg, que s’enfila resseguint el fons de la vall de la Riera de Valldemia i retorna al poble per la conca de la riera de Gatell. En el seu decurs es passa per les castanyedes més importants de les Gavarres fet pel que es recomana de recorre’l a la tardor.
Si es vol passar per la font Pixarella l’itinerari s’allarga 3,6 km que es poden estalviar agafant la drecera un cop depassada la casa de can Valldemia. L’inici del itinerari se situa a l’aparcament municipal al darrera de la plaça de l’església del nucli de Sant Martí Vell.
Trobareu:
*Santuari dels Àngels
La llegenda, però, diu que la construcció de la capella, acabada el 1420, es va fer arran de la descoberta d'una imatge romànica de la Mare de Déu per uns pagesos del lloc que varen observar una gran lluminària que sortia del Puig Alt. La imatge era tallada en fusta i tenia un àngel a cada costat; a més hi havia el Sant Drap, amb la representació de la Verge entre àngels.
De mica en mica, en molts pobles de la rodalia va néixer el costum de pelegrinar anualment al santuari per implorar la protecció de la Mare de Déu sobre els termes respectius. La Confraria de la Mare de Déu dels Àngels, encarregada des del 1683 d'administrar el santuari i nomenar el capellà, va emprendre l'ampliació de la capella primitiva i la construcció d'una hostatgeria per als pelegrins.

Al segle XVIII, malgrat la pèrdua de la imatge primitiva en un saqueig de la Guerra de Successió, les obres encara van ser de més abast: entre el 1718 i el 1735 el temple va passar a tenir quatre capelles laterals, dedicades al Sant Drap, als quatre Sants Màrtirs, a la Mare de Déu del Roser i al Sant Crist; a més es va adossar un retaule de fusta daurada a l'altar major i es va refer el cambril, on a partir de 1772 destacava una nova imatge de la Mare de Déu amb uns vestits que traduïen la riquesa i la importància del santuari.
*Riera de Boscals. (Vernedes)
En aquest punt el bosc de ribera és força ric en verns. El vern és un arbre de ribera que vol tenir les arrels sempre molles i que ens indica punts amb aigua permanent. La fusta del vern, de to vermellós, s’utilitzava en ebenisteria i també per puntals que han d’anar submergits doncs triga molt a podrir-se.

*Les perxades
Són plantacions de castanyers que es caracteritzen pel seu particular tipus d’explotació. El castanyer és un arbre de creixement ràpid i fusta noble. Les parcel•les es tallaven arreu cada 15 anys per obtenir-ne perxes per fer botes. Les soques un cop tallades rebrotaven en múltiples tanys que al cap de 4 o 5 anys s’havien d’aclarir i seleccionar. Les vares obtingudes en aquest primer aprofitament, de poc diàmetre, s’utilitzaven per fer tanques, bastons, mànecs, aspres pels horts, etc.