Pujada als Mullons des de La Pobla de Claramunt 21/09/2023
near La Pobla de Claramunt, Catalunya (España)
Viewed 38 times, downloaded 4 times
Trail photos
Itinerary description
Els que venim de fora podem deixar el vehicle al mateix carrer Comte Borrell II.
Iniciem la ruta des de davant de Can Galan (carrer Comte Borrell II) on agafem un camí de terra que ens treu de La Pobla de Claramunt. Només passar les cases, ens trobem una bifurcació on anem a la dreta, i a la segona bifurcació anem a l'esquerra, per un camí que ens fa passar per un túnel per sota de la carretera C-15, actualment en obres. Passada la C-15, anem a l'esquerra en paral·lel a la C-15. El camí ens fa passar a tocar d'una barraca de pedra seca i posteriorment, seguim recte a la primera bifurcació (un camí privat que no té sortida) i a la segona bifurcació, seguim el camí principal que gira a la dreta allunyant-se de la C-15 fins arribar a una bifurcació on anem a l'esquerra. Seguim aquest camí principal que ens fa passar pel Coll dels Mollons, i on seguim recte pel camí principal.
Passat el Coll dels Mollons ens trobem amb una primera bifurcació a la dreta que no agafem en aquesta ocasió, però que opcionalment es pot agafar per fer drecera.
A la segona bifurcació sí que anem a la dreta i, a mig camí, opció molt recomanable, agafem un corriol a mà esquerra que ens porta fins la Roca Cagadora (496 m.). Una vegada arribem, tornem pel mateix camí i continuem pel camí principal fins una nova bifurcació on anem a la dreta. Seguidament ens trobem amb dos noves bifurcacions on anem primer a la dreta i després a l'esquerra sempre seguint el camí principal.
Una mica més tard ens tornem a trobar al costat del camí una nova barraca de pedra seca. Seguim fins que s'acaba el camí i, a la bifurcació anem a la dreta en direcció a la Creu dels Mollons. Seguim el camí principal fins arribar al final on trobem la Creu dels Mollons i una rosa dels vents amb una vista panoràmica excepcional: Capellades, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, la Conca d'Òdena, i fins i tot la muntanya de Montserrat.
Donem mitja volta i tornem pel mateix camí fins la bifurcació on abans havíem anat a la dreta i ara anem recta en baixada. Agafem un camí secundari a mà dreta seguint les línies elèctriques d'alta tensió i, seguidament agafem un corriol a mà dreta que ens fa passar per sota de la Roca Llarga (495 m.). Seguim fins arribar a una nova bifurcació on anem a l'esquerra i uns metres després arribem a una cruïlla de camins on anem recta, deixant el camí principal i agafant un corriol que al principi va paral·lel a un mur de pedra. Aquest corriol arriba un moment en què l'Agustí el deixa i agafa un camí a la dreta, però es pot continuar recta, ja que finalment acabem tornant al mateix camí.
Agafem el camí de la dreta i ens trobem amb una bifurcació on tenim novament dos opcions, girar a la dreta i tornar per on havíem sortit, o girar a l'esquerra (com vaig fer) i tornar al corriol anterior i seguim baixant fins arribar a un dipòsit, on el camí fa un gir a l'esquerra i després a la bifurcació anem a la dreta (estem a tocar de Can Martorell) per passar per sota del pont de la C-15 i entrar als Vivencs.
Als Vivencs anem pel carrer principal (Avinguda Gumersind Bisbal) a la dreta, passem el Parc del Mil·lenari i quan arribem al carrer del Doctor Fleming pugem a mà dreta fins arribar a Can Galán, punt d'inici i final d'aquesta sortida.
Ruta #246
Waypoints
Túnel per travessar per sota la carretera C-15.
Túnel per travessar per sota la carretera C-15.
Barraca de pedra seca.
La barraca (de vinya), caseta de pedra, cabana, maset, casup (a la Marina), catxirulo (Camp de Túria i Horta Nord) o casot (a la plana del Rosselló), és una construcció rural obrada en pedra seca que té diferents usos, com ara servir d'aixopluc, per a desar-hi eines o com a alberg de bestiar, entre altres. Se'n troben arreu dels Països Catalans i per tot l'espai mediterrani i altres àrees on hi hagi abundància de pedres, com ara la península Ibèrica, l'estat francès, Itàlia, algunes zones d'Escòcia, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen els materials que es tenen més a l'abast. A la comarca del Bages, per exemple, els materials utilitzats són: terra, canyes, fusta, pedra i la combinació d'aquests dos últims elements. Tanmateix, la majoria de les anomenades "barraques de vinya" s'han construït íntegrament de pedra i lligades en sec. Altres menes de barraca de tipologia semblant són les barraques de carboner, les dites barraques de roter i les barraques de cucurull (o de porc) a les Illes Balears, les barraques de carro i les anomenades perxes de la Terra Alta, entre altres. En diferents llocs dels Països Catalans, la barraca també pot rebre el nom de cabana.
Cruïlla. Anem a l'esquerra en direcció als Mollons.
Cruïlla. Anem a l'esquerra en direcció als Mollons.
Bifurcació. Deixem el camí principal i anem a la dreta en direcció als Mollons.
Bifurcació. Anem a la dreta en direcció als Mollons.
Bifurcació. Anem a la dreta en direcció als Mollons.
Pedra seca derruïda.
La barraca (de vinya), caseta de pedra, cabana, maset, casup (a la Marina), catxirulo (Camp de Túria i Horta Nord) o casot (a la plana del Rosselló), és una construcció rural obrada en pedra seca que té diferents usos, com ara servir d'aixopluc, per a desar-hi eines o com a alberg de bestiar, entre altres. Se'n troben arreu dels Països Catalans i per tot l'espai mediterrani i altres àrees on hi hagi abundància de pedres, com ara la península Ibèrica, l'estat francès, Itàlia, algunes zones d'Escòcia, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen els materials que es tenen més a l'abast. A la comarca del Bages, per exemple, els materials utilitzats són: terra, canyes, fusta, pedra i la combinació d'aquests dos últims elements. Tanmateix, la majoria de les anomenades "barraques de vinya" s'han construït íntegrament de pedra i lligades en sec. Altres menes de barraca de tipologia semblant són les barraques de carboner, les dites barraques de roter i les barraques de cucurull (o de porc) a les Illes Balears, les barraques de carro i les anomenades perxes de la Terra Alta, entre altres. En diferents llocs dels Països Catalans, la barraca també pot rebre el nom de cabana.
Bifurcació. Anem a la dreta en direcció a la Creu dels Mollons.
Bifurcació. Anem a la dreta en direcció a la Creu dels Mollons.
Rosa dels vents.
La rosa dels vents és un cercle que té marcats els 32 rumbs de procedència del vent en què convencionalment es divideix la circumferència de l'horitzó. Per a denominar un cert vent, o bé es parla del sector geogràfic concret des d'on bufa, o bé se li dona un nom propi. Als Països Catalans existeixen molts noms per a designar els vents, depenent tant de l'àmbit geogràfic com de les situacions meteorològiques concretes. En les cartes de navegació, on també es coneix com a Rosa nàutica, es representa per 32 rombes units per un extrem i l'altre assenyalant el rumb sobre el cercle de l'horitzó. Sobre aquest se situa la flor de lis amb què s'acostuma a representar el nord, que es documenta des del segle xvi; la flor de lis va evolucionar a partir de la T que es feia servir per marcar la procedència de la tramuntana. De la mateixa manera, l'est se solia marcar amb la L de llevant, o bé amb una creu que indicava la direcció on es troba Jerusalem. És també un diagrama que representa la intensitat del vent en els diferents sectors en què es divideix la circumferència de l'horitzó.
Panoràmica de la Conca d'Òdena.
La Conca d'Òdena és el sector central de la comarca de l'Anoia. Constitueix una gran depressió de forma circular envoltada de marjals tabulars que es prolonguen, per tres parts del quadrant, per la Depressió Central Catalana i que aquí estructuren els altiplans del puig de l'Aguilera, a l'est, el coll del Solsonès i les calmes de Rubió, al nord, i les de Copons i de Clariana, a l'oest, on hi ha la dorsal segarrenca. S'hi troben els 9 municipis d'Òdena, Igualada, la Pobla de Claramunt, Capellades, la Torre de Claramunt, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui, Jorba i Sant Martí de Tous. Excepte Capellades i la Torre de Claramunt, la resta dels 7 formen part de la Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d'Òdena. A la Conca d'Òdena hi viuen 80.560 habitants (2020). El territori de la conca d'Òdena corresponia a la sotsvegueria d'Igualada (1385). Llevat del terme d'Igualada, que era vila reial, i corresponia a la baronia de la Conca d'Òdena. Aprofitant la plana formada per la Conca d'Òdena al municipi d'Òdena hi ha un aeròdrom i una escola de vol a vela, també hi ha una fàbrica de globus aerostàtics.
Desviació. Deixem el camí principal i anem a la dreta per un camí segueix les línies elèctriques d'alta tensió.
Desviació. Deixem el camí principal i anem a la dreta per un camí segueix les línies elèctriques d'alta tensió.
Cruïlla. Deixem el camí principal i anem recta per un corriol.
Cruïlla. Deixem el camí principal i anem recta per un corriol.
Bifurcació. Deixem camí principal i anem a la dreta. Opcionalment podem seguir per camí principal.
Bifurcació. Deixem camí principal i anem a la dreta. Opcionalment podem seguir per camí principal.
Bifurcació. Anem a l'esquerra per tornar al camí principal anterior.
Bifurcació. Anem a l'esquerra per tornar al camí principal anterior.
Font als Vivencs.
Els Vivencs és un petit barri situat a l'est del terme de la Pobla de Claramunt (Anoia), emplaçat entre els torrents de Cal Galan i del Forn d'en Munner, ambdós tributaris del riu Anoia. Està separat físicament del nucli urbà d'aquest municipi per alguns camps de conreu i un parc públic (el Parc del Mil·lenari). Amb una quinzena de cases, aquest indret compta aproximadament amb quaranta habitants. Destaquen algunes masies, com ara Cal Puget, actualment transformada en un restaurant, Cal Sabaté o Cal Pere Valls. Per altra banda, els Vivencs són coneguts arreu de la comarca per la seva font, situada a la plaça de Sant Josep, al centre del barri.
You can add a comment or review this trail
Comments