Pujada curta al Turó de l'Home, passant per la Font de Briançó (des de la BV-5115, km.24)

30 de novembre de 2019.

Sortida per anar a “trepitjar fulles” al Montseny. Amb un missatge com aquest és com m’invitaven a anar a fer una petita ruta pel Montseny amb la intenció d’anar a gaudir dels colors de la tardor. I és que en aquesta època de l’any els boscos, i sobretot la zona del Montseny es tenyeixen i es transformen per complert, per oferir-nos uns paisatges preciosos, i realment únics.

Quedem a les 9 del matí al restaurant que hi ha situat al Coll de Revell, just al costat de l’Eix Transversal (C-25), per a reunir-nos i esmorzar plegats. D’aquí ens desplacem en direcció a Santa Fe del Montseny, agafant la BV-5114, i aparcant en un lateral de la carretera. Concretament deixem els cotxes en una raconada que fa la carretera, passat el Sot de les Agudes. Aquest punt coincideix pràcticament amb el km. 24, i està passat un rocam de pedra que queda a la nostra esquerra. S’ha de tenir en compte que només hi ha lloc per aparcar dos o tres vehicles. Aquí és on comença la nostra ruta, un punt poc habitual i allunyat de les aglomeracions de gent que sempre sol haver-hi en aquesta època de l’any al Montseny.

Creuem la carretera i comencem a enfilar-nos pel marge dret, passant just per sobre de la malla de protecció del talús de la carretera, per desprès canviar de direcció i acabar creuant el torrent per un tram més ben definit i planer. Cal a dir que aquest primer tram de pujada és poc marcat i relliscós degut a la pròpia pendent i al fet de que al trepitjar el fullam, fa que perdem adherència. Ja a l’altre costat de torrent, seguim enfilant-nos per anar a buscar l’inici de la carena, i acabar de fer una part més oberta que ens portarà just a enllaçar amb una pista situada al Pla de la Jaça de les Eugues. Hem fet només 350 metres, però aquests representaran la única dificultat de la ruta, ja que la resta és de molt bon transitar.

Prendrem aquesta pista forestal, que va més aviat planejant en direcció sud. Arribats a la segona bifurcació de pistes, girarem amunt per la pista de la dreta. Passarem (almenys a la tardor) per punts en què el gruix de fulles seques i acumulades ens arribaran fins a sota genoll. Hem de prendre precaució a no ensopegar en cap pedra colgada de fulles, ja que costa sàpigues on es trepitja i què s’amaga sota tan de fullam. Poc desprès de creuar el Sot del Mal Pas, arribarem a la única font que trobarem durant tot el recorregut. Aquesta no és altra que la Font de Briançó. Una bonica i arreglada font que convida a fer-hi una bona parada. Aquesta font serà la que ens servirà d’enllaç durant el camí de tornada, ja que farem una petita circular a partir d’on ens trobem.

Seguim per la pista que va resseguint pràcticament la cota 1500; desprès d’haver recorregut uns 500 metres, passada la font, farem un gir a la dreta. Aquest tram te un pendent més pronunciat, i ja poc desprès tornarem a girar, en aquesta ocasió a l’esquerra. Poc a poc, anem guanyant vistes sobre vers la vesant nord, on veurem perfectament el Turó de les Agudes a la nostre esquerra conforme anem pujant.

La pista de pujada s’ha convertit en un corriol. Veurem al nostres peus, una llosa de formigó amb una gran anella metàl·lica, i intuïm que deuria ser la boca d’alguna antiga mina. Finalment a través del corriol o bé creuant amunt arribem a la pista principal que dona accés al Puig Sesolles on hi ha situada una gran antena de telecomunicacions.

Ens enfilem al muret de pedra que ressegueix la pista i agafem un corriol que ens acosta a una antiga construcció que promogué a l’any 1932 el meteoròleg i sismòleg Eduard Fontserè i Riba, per a la construcció d’un observatori meteorològic a través d’un projecte iniciat el 1881 per l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, precursora del Centre Excursionista de Catalunya.

Finalment, acabem d’arribar-nos al punt cimal, coronat per un vèrtex geodèsic i batejat com el Turó de l’Home de 1705,8 metres. La temperatura mitjana anual del Turó de l'Home és de 6.9°C, i avui tot i que fa molt bon dia per ser a les darreries del mes de novembre, no hi ha gens de neu, ni fa excessivament fred, però ensopeguem un dia ventós, amb fortes rafegues de vent com les darreres vegades que hi he pujat. Ens fem les fotografies de rigor i ràpidament ens anem a refugiar del vent darrera d’aquesta mena de refugi-observatori.

El camí de tornada el fem seguint el corriol que enllaça amb el cim de les Agudes, per tal de no tornar exactament pel mateix lloc. Fem una espècie de mini-circular, descendint fins a la pista principal, i arribats al Coll Sesbasses prenent el corriol inferior dels dos que hi ha. Transcorreguts tan sols 200 metres, agafem la bifurcació descendent que ens portarà fins al damunt de la Font de Briançó. Des d’aquest punt d’avituallament natural, retornarem seguint la mateixa traça del camí d’anada.

Avui haurem fet una petita ruta per a gaudir de la muntanya durant la tardor, i alhora haurem coronat el cim del Turó de l’Home, des d’un punt poc habitual i relativament pròxim. Salut i bones caminades!