Pujalt, Les Torres de Més Amunt, L’Astor. 3ª ruta pel pla de Pujalt. Pujalt, Alta Anoia

Em pregunto perquè no hem trobat cap mas habitat en catorze quilòmetres. Solament granges, runes i molins (aerogeneradors). També fonts, que de fet són aljubs, però en els topònims de la cartografia consten com a fonts. En diuen fonts de clot. I també pallisses fetes de pedra seca.
El paisatge és agrícola. En els magnífics fondos hi ha extensos conreus escalonats amb sengles murs de pedra en sec. Però entre fondo i fondo les obagues són pregones i els costers boscosos.
Les pujades i baixades sovintegen però són de recorregut curt. De giragonses en farem tothora; hi ha poques tirades en línia recta i les que hi ha no són llargues. Torno a dir que el pla de Pujalt és un pla, però no és un camp de futbol. Sempre estarem entre 700 i 800 metres
A diferència de les rutes 1 i 2, en aquesta els molins no són omnipresents. Els fondos i la vegetació ens en limiten la vista.

Descripció de l’itinerari

L’inici és al centre de recepció del Memorial de l’Exèrcit Popular, que trobem abans d’arribar a Pujalt tot venint de l’eix transversal des de Sant Ramon.
Agafem el camí que puja recta cap a la vila de Pujalt. Quan som a l’entrada del poble veiem l’església a l’esquerra i l’observatori (Pujalt gaudeix d’un cel molt net) i tirem cap a la dreta fins l’emplaçament de l’antic castell, del qual només podem veure un mur de contenció. Voregem per la dreta i comencem a baixar a la vila.

D'entrada trobem la capella de Sant Ponç. Desensostrada però de bella estampa.
Baixem a la plaça de Dalt, on hi ha un refugi anti-aeri. Podem passejar pels pintorescs carrerons i anem a sortir pel portal de Baix davant la bella capella de La Concepció. Tirem cap el camí direcció sud que surt del pla de la capella pel costat dreta de la plaça de l’1 d’Octubre. Molt aviat torcem a la dreta.

Arribem a la font del Pou Bord. Una font soterrada amb l’entrada obrada de pedra seca, i volta. Un ferm roure sembla voler abatre’s davant l’entrada. L’indret és encisador. El fondo que ve del costat esquerra rep aquí el nom de Clot del Pou Bord.
La pista fa giragonsa a l’esquerra, a la dreta i a l’esquerra novament, alternant entre camps i bosc. Fem dos-cents metres i torcem 90º a la dreta. Passem molt a prop d’un molí de vent. Seguim per la pista.

Atansem unes cruïlles davant d’un altre molí i trenquem cap a l’esquerra molt de biaix. La pista es fica dins el bosc. Travessem un altre fondo, torçant a la dreta, i altre cop dins el bosc. A la nostra esquerra i a dalt ja podem albirar Les Torres de Més Amunt.
Les Torres de Més Amunt. Primer tenim un femer amb una preciosa volta de pedra, amb l'entrada molt tapada per l’heura. Si ens endinsem pel camí, primer trobem l’edifici de la rectoria, després -adossada- la capella de Sant Joan de les Torres, i al fons les cases del llogaret anomenat Les Torres de més Amunt, amb Cal Isidro i Cal Terrat. Són dues cases apinyades, ara totalment abandonades.

Tornem a la pista i seguim cap el NE. Depassem una cruïlla a la dreta, després dues pistes, una a cada costat, després una a la dreta que va a un camp en que s’hi prepara la instal•lació d’un molí de vent, i encabat deixem la pista que continua recta i fem un marcat tomb a l’esquerra. La pista que agafem va a morir en un camp. Aquí hem de travessa’l en biaix obert i anar a buscar la fina renglera d’arbust que separa els camps de dalt del de baix, i seguir en direcció S-SW fins a trobar la pista d’accés al camp, i la seguim.
Passem per dins el bosc, en baixada. A la dreta veiem un camp petit i allargat. Ens hi fiquem i anem enrere. Allí trobem la Font de Mitjanes. Una font soterrada com gairebé totes les de la contrada.
Tornem a la pista i la seguim. Travessem el Fondo de Mitjanes, menyspreem una pista a l’esquerra i a la propera bifurcació torcem a l’esquerra i poc després a la dreta, i poc després a l’esquerra. Enfilem una llarg tram recte i encalcem un carrer als afores de l’Astor. A la cruïlla trenquem a la dreta i ens arribem al poble.
Fem un passeig pels pintorescs carrerons d’aquesta petita població, en la qual hi ha un petit i acollidor restaurant i alguns allotjaments rurals molt ben arranjats (Cal Carulla). Ens arribem fins el temple de Santa Magdalena de l’Astor i encabat reculem una mica per on hem arribat i tombem a la dreta.
Farem una corba de 90º a l’esquerra i albirem el pou i la pallissa del Vila. Allí la pista tomba a la dreta i segueix. Al trencall del Pla del Vila torcem cap a l’esquerra.

A la propera bifurcació de pistes seguim recte i pugem en corba cap a l’esquerra per dins una ampla feixa boscosa. La pista travessa un camp i es torna a ficar pel bosc. Fa unes giragonses i anem a passar entre unes granges. Allí tombem a l’esquerra.
Seguim, i passada una bifurcació a l’esquerra trobem la font Ferrera amagada a la dreta del camí. Està més malmesa que la de Mitjanes.
Després la pista travessa un camp estret i es fica al bosc. Fa una corba tancada a la dreta i enfila. Fem un tram de pista més ben pavimentada, depassem unes granges a l’esquerra, deixem la bona pista i ens fiquem al bosc. Passem per entre uns camps, fem una llarga ziga-zaga per guanyar el turonet i revoltem per la dreta l’Era de l’Antònia, deixem a l’esquerra la casa i l’Era del Pere Gras, i pel raval dels horts pugem cap a Pujalt.

Hi entrem per on abans hem sortit. Seguim el carrer cap a la dreta fins a la Creu de Pujalt i allí anem a buscar el corriol que baixa fins el Memorial de l’Exèrcit Popular. Fi de la ruta.