Pujalt (Sort) i les Bordes d'Olp, Pallars Sobirà.

Sortida moderada i a estones difícil pels fora camí i per l’anar travessant cledes ramaderes molt sovint.
Sortim de Pujalt per la carretera d’Enviny per girar deseguida a dreta just a tocar de l’oratori de la M.de D. del Roser. És senyalitzat com a camí d’Enviny. La pista s'enlaira suau. En un revolt a la dreta prenem un sender (marcat amb senyal groc) a l'esquerra. El mateix puja deixant-nos alguna imatge de Pujalt amb les muntanyes de l’Alt Pirineu al fons. El sender, ben fressat, deixa a l’esquerra el Serrat des Creus. Anem envoltats de pastures, i aquesta serà la nota predominant tota la excursió. Més amunt desemboquem a la pista de Cabristà que seguim a la esquerra. Ben poca estona ja que aviat hem d’anar a la dreta per encarar la granja on es crien alpaques. Passem a l’esquerra d’aquesta propietat i si tenim sort podrem disfrutar de la vista d’aquests animals tan curiosos. Sortim al serrat i notem el canvi d’aire. Un petit rètol artesanal ens diu que si anem a l’esquerra arribem a Enviny, i si a la dreta, a Sant Roc. Doncs prenem aquest darrer i en franca pujada amb molt bones vistes arribem a la ermita de Sant Roc, la pobre sense taulada i ja difunta i en procés de ser pura ruïna. Seguim amunt per camí fressat, el Camí de la Muntanya, fins trobar la pista que hem deixat abans, que travessem i prenem un camí vell un tram curtet. Tornem a anar a estones fora camí (fàcil) i a estones per la pista, fins un punt, una curva a l’esquerra, on la deixem definitivament, anant a l’oest, amunt per la praderia. Anem reseguint un filat de bestiar (en trobarem un munt) fins un punt on hi ha una “porta”, que travessem, deixant-la tal i com estava. Seguim, ara, “dins” del prat que va pujant, per guanyar alçada pel vessant est del Serrat dels Plans. Poc més endavant anem girant a nord fent un llarg flanqueig aprofitant corriols de bestiar fins atènyer la carena del Serrat del Tossal Roi, amb vistes a la Vall d’Àssua i als dos gegants de la zona, el Montsent de Pallars i el Montorroio. A la seva dreta el Cap d’Arquer els acompanya. Baixem ara a ple est fins anar-nos desviant a sudest arribant sense dificultat al conjunt de les Bordes d’Olp, primer la d’Orteu, i després la del Forn, sempre envoltats de grans extensions de pastures. Anem fent drecera sempre que podem, prenent una pista que va a l’oest i que ens acosta a la Borda de Sabrià. No hi arribem, tallant a l’est pel Barranc de les Burrelles. Anem a espategar a la pista que ve de la Borda d’Agustí, de la Borda de Sibilio i de la Borda de Cucat. La seguim a l’esquerra, tot passant davant de la Borda de Morini. Quan podem fem drecera fins que abandonem la pista i anem fent enmig dels camps de pastura, on ens cal travessar bastants filats que ho fem amb cura per no malmetre’ls. Desemboquem a la carretera que va d’Olp a Pujalt, que seguim a la dreta uns metres fins trobar la senyalització del camí vell a Pujalt. El prenem. El mateix ve il.lustrat amb panells metàl.lics informant de diversos tipus de papallones, ja que abans, a Pujalt, hi havia el Museu de les Papallones (Voliaines en pallarès). Ara, el mateix és a Ribera de Cardós. Seguim aquest camí que baixa a buscar el Barranc d’Estanyalgues. El mateix és ple de fang barrejat amb excrements de bestiar, ja que per aquí transiten les vaques per anar d’un prat a l’altre. Però hi ha uns rocs que ens ajuden a superar-ho amén d’unes passarel.les de fusta que van d’alló més bé. Un cop en terreny eixut tornem a pujar arribant a la part alta dels Campsolans. Una petita baixada i travessem el Barranc de la Font de Llessiu, gairebé sempre ben sec. El camí segueix remuntant i ja tenim el poble ben a prop. Passem a tocar del Cobert del Quet i entrem a Pujalt.