Punta de Bachimala (3.177 m.) - Comarca del Sobrarbe - Aragó

PUNTA DE BACHIMALA, nom oficial del cim en llengua aragonesa i nom oficial des del 2017. El govern d'Aragó va adoptar aquesta mesura per oficialitzar els noms dels 3000 del Pirineu Aragonès d'acord amb la toponímia aragonesa, la tradició genuïna i evitant deformacions, invencions o males traduccions que estan generant llistes i mapes erronis.
El projecte dona resposta a una situació que reflexa que les llistes i publicacions no oficials circulen per diferents àmbits, tot sovint presenten noms inventats o deformacions respecte de la seva denominació local tradicional. La gran difusió dels topònims de les muntanyes del Pirineu aragonès ha provocat, a la vegada, la degradació d'aquesta toponímia.
En els cims fronterers amb Occitània, s'ha fet prevaler la versió local aragonesa davant de l'oficial de la cartografia francesa. Amb aquest criteri desapareix, per exemple, la denominació com el Pico Schrader en favor de la tradicional i autòctona Punta de Bachimala. Tampoc és correcta la denominació de Gran Bachimala.

Ruta totalment lineal per fer el cim de la Punta de Bachimala.

Es tracta d'una ruta físicament exigent pel seu desnivell i on farem uns quatre quilòmetres de terreny totalment pedregós, entre anada i tornada, a tenir també en compte que hi ha un tram de cresta per arribar a dalt del cim, d'uns cent cinquanta metres, on sense ser complicat, sí que s'ha d'anar amb compte.

Iniciarem la ruta des del refugi de Biadós, anirem cap a la part posterior del refugi on, a ma esquerra hi trobem l'escultura "Silencio", donada per Javier Sancho al GR-11. Nosaltres un cop darrera del refugi hem d'anar cap a la dreta, on hi veurem un plafó indicatiu que ja ens marca la direcció a seguir i el temps que haurem d'emprar per arribar al cim. Continuarem per aquest corriol que puja pel costat del "Barranco d'es Oriels", fins arribar a una bifurcació de corriols i un pal indicatiu, està molt ben fitat i marcat amb senyals amb dues tonalitats de verd, aquest pal ens indica la direcció cap al refugi de Biadós, que és d'on venim i la direcció cap al refugi de Tabernés, que és cap a l'esquerra, tot i que aquesta senyal no ho indica, nosaltres hem de continuar pel corriol de la dreta per pujar al cim de la Punta de Bachimala.
Anirem seguint aquest corriol per terreny herbat fins arribar a la cabana el Sarrau, una petita cabana que en cas de necessitat ens pot fer un gran servei. Continuem per terreny herbat per la "Pleta de las Vacas" més o menys carenejant, arribarem a un punt on hi trobarem una bifurcació, si continuessim recte per la carena pujariem al cim de la "Señal de Biadós", nosaltres agafarem el corriol que ens queda a ma esquerra i que primer en baixada ens portarà a la collada "Paso de la Gatera o Señal de Biadós". Hem anat a treure el cap a aquesta collada, però nosaltres per continuar per la ruta fàcil, haurem de recular una mica per continuar pel corriol que fent una volta direcció oest ens portarà a dalt del cim. Tot el recorregut està molt fressat i molt ben senyalitzat amb fites, amb això i l'ajuda del track no hi ha d'haver cap problema. Al cap d'un quilòmetre aproximadament, ja entrarem a un terreny totalment pedregós i uns metres més i ens trobarem una bifurcació, els dos corriols ens portaran al mateix lloc, però si seguim pel de l'esquerra, que és el que fem nosaltres, potser és més llarg, però més fàcil., el de la dreta és més directe però per terreny descompost i amb algun punt on cal ajudar-se amb les mans.
A partir d'aquí anar seguint el fressat i fitat corriol, que sempre en pujada, amb algun tram força emprenyat, ens portarà a l'inici d'un tram de cresta. Es tracta d'un tram d'uns cent cinquanta metres que, tot i no ser difícil, si que requereix atenció, un cop superada aquesta cresta ja estarem a dalt del cim.

La baixada no té gaire cosa a dir, simplement desfer el camí que hem fet de pujada.