Punta del Pallars. Baix Camp. 100 cims.

10 de gener de 2024

Enceto el repte dels 100 cims de la FEEC d'aquest 2024 amb una altra proposta al Baix Camp: La Punta del Pallars de 551m. Al terme municipal de Vandellòs, a les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs. Un altre dels cims que m'ha sorprés molt gràtament, tant pels paisatges com per l'estat dels senders, bastant bó, i prou ben indicat. Tot i que comptar amb l'ajut del GPS és bastant recomanable, en haber moltes pistes i senders que ens poden confondre. Som-hi!

Aproximació: Al km 3,5 aproximadament de la C-44, pujant de la costa i en direcció a Vandellòs, prenem una pista de terra a l'esquerra. En pocs metres, en una clariana desbrossada, cruïlla de pistes, podem deixar el cotxe.

Itinerari: Des del cotxe, desfem uns metres de pista per prendre un sender indicat a la dreta, cap al Coll de Puntalt. Els primers metres el sender transcorre entre camps d'oliveres i petits bosquets, fins al Racó Gran on des d'una finca ben cuidada d'oliveres tenim una primera panoràmica del nostre objectiu: la Punta del Pallars!
Ara el sender creua un petit bosquet i comença a remuntar per la lloma de vegetació arbustiva tot fent un gir en sentit horari als primers contarforts de la Mola de Nadell. Creuem una mena de portera, des d’on ja ji tenim les primeres panoràmiques del Coll del Marqués i la Serra de Llaberia, el proper poble de Masriudoms i Les Planes del Rei.
Passem el Collet de Puntalt que ens situa paral·lels al Barranc de Nadell, que remuntarem fins al Coll de Puntalt. Per la dreta i dalt als cingles veiem la boca de la Cova del Nadell.
Guanyat el coll, ens acostem a la cinglera de l'esquerra d'on surt un pas equipat en cadenes per pujar a la punta rocosa de la Planilla de Nadell. Cap al sud-oest, un sender corre paral·lel a les cingleres cap a la Portella. Nosaltres prenem el ramal de sender que en direcció nord ens portarà a superar el Grau de Nadell, una fàcil grimpada equipada amb corda i cadenes que ens deixa a l'extrem est de la Mola de Nadell. Uns metres després deixem a la dreta el sender que baixa pels Guixars, per la Canal del Pubill, fins a la pista del coll de Portes. Nosaltres seguim recte amunt, resseguint la carena per arribar dalt l'allargada Mola de Nadell, que en el seu punt més elevat arriba als 581m. Podem gaudir d'unes fantàstiques vistes d'un entorn ja conegut i visitat: La Serra de la Rojala i el Torn, el Cap de Salou, la Portella que ens amaga des d'aquí el Molló Puntaire, el Montsià, Els Ports, i més propers: la Mola de Genessies, Llaberia, el Puig de la Cabrafiga... Tants cims que ja formen part del nostre bagatge... espectacular.

Seguim trescant cap al sud-oest, en direcció a la Portella. Deixem primer a l'esquerra el baixador de la Canal Palmera i uns metres més endavant arribem a un collet on deixem la carena de la Mola de Nadell i trenquem en baixada per la capçalera del Barranquet Ronyós, en direcció al Coll de Portes.
De camí parem a agafar forces a l'alçada de la Balma d'Andreu. Una vella corralissa tancada amb mur de pedra en sec al recer d'una gran balma del cingle.
Poc metres més ens separen del Coll de Portes, per on passa la pista que puja d'on hem deixat el cotxe i segueix en direcció al Dedalts. El Camí dels Pous d'en Cirici.
A coll prenem el sender que surt en direcció nord i remunta pel fil carener. Trobem un gran bloc rocós que val la pena evitar per la seva esquerra. Per la dreta també es pot passar però el sender està molt brut. Arribem dalt d'una carena pelada, amb vells bancals perduts al caent de la dreta, des d'on ja tenim una bona miranda de la pala final del nostre objectiu: La Punta del Pallars. Punta que s'aixeca com una illa de roca enmig de la serra. Baixem a una ampla collada i pel sender anem cap a l'esquerra amb l'objectiu clar de guanyar una canal que puja a un coll molt marcat per un gran bloc de roca que haurem de deixar a l'esquerra. Passat el coll el sender gira a la dreta per remuntar la darrera pala de roca que caldrà grimpar, per arribar al cim de la Punta del Pallars.
Un cim encimbellat, entre cingleres, sense cap més senyal que una fita de pedres. Un excel·lent mirador de la Mola de Nadell, que hem trepitjat en tota la seva longitud. Des d'on podem gaudir també del reguitzell de pobles de la Vall del Llastres: Vandellòs, Masboquera, Masriudoms... I la propera i espectacular Serra de Llaberia, des de qualsevol punt cardinal que es vegi. Ha valgut molt la pena la pujada!

Tornem al Coll de Portes pel mateix camí. Però no hi arribem... Al mateix sortint de roca que comentava que s'ha d'esquivar per la dreta trobarem un ramal de sender que es despenja pel barranc en direcció oest. Som al Barranc de Tascó tancat per grans cingleres als dos vessants, i on un preciós camí empedrat, quasi tallat a la roca, marca el pas que fent ziga-zagues salva el marcat desnivell del terreny. A la part de sota de la cinglera de l'esquerra s'amaga la cova d'en Tascó. Una altra espectacular balma, tancada per al bestiar. Davant s'aixequen uns exemplars de margalló ben ufanosos.
El sender baixa fort pel barranc fins a la cruïlla amb el sender que puja cap a la Portella, Barrancada amunt. Seguim recte fins a la llera del barranc i a la dreta veiem les restes d'una altra corralissa adosada a una cova del cingle, la del Querit. Passem una portera per al bestiar i arribem a la pista del Camí de Castelló (despoblat de Masboquera) que prenem per la dreta i seguim en baixada fins a una nova cruïlla de pistes.
Ara tornem a prendre la de la dreta, que remunta fort cap a la Font de la Verdura. De camí passem a tocar d'un vell maset del Canyotell i sota una linea d'alta tensió que puja per la Portella i baixa després cap a la nuclear.
Cal anar atents al GPS perquè hi ha diferents opcions de pistes a dreta i esquerra, però bàsicament seguim la principal que passa com deia a tocar de la Font de la Verdura, a l'esquerra, i de les alteroses cingleres que amaguen la Punta del Pallars a la dreta.
Més endavant deixem també a l'esquerra un vell maset, enganxat a la pista, on hi destaca un també vell rellotge de sol. La pista fa una gran llaçada prenent direcció sud per anar a trobar la pista que puja al Coll de Portes ( per tant el recorregut proposat es pot escurçar força, al gust de cadascú). A la cruïlla seguim per l'esquerra baixant les darreres pendents cap al pla. Em criden molt l'atenció els marges d'aquestes finques. Caòtics però en perfecta sintonia amb l'entorn!
Pista avall retrobem el pla on hem deixat el cotxe.

Una sortideta molt recomanable, de trescar fàcil i còmode, tret d'alguna petita grimpadeta, que li dóna un toquet més divertit. Grans paisatges del litoral del Baix Camp!

Salut i muntanya!!