Punta del Pallars - Masriudoms

Una atractiva volta per un territori poc freqüentat i, en alguns punts, salvatge.

Sortim del mateix nucli de Masriudoms i anem per sota de la carretera per entre camps de garrofers molt ben cuidats. A l'indret de Pinyaula deixem un moment el camí per anar a veure una bonica cabana coberta amb una volta obrada. continuem després el camí fins que arribem a la carretera de Tivissa, que travessem i continuem per una pista fins uns camps conreats en feixes. La "sendera" (és com ho posa als rètols indicadors), molt endreçada, va remuntant els marges fins que surt en una pista travessera, que seguirem a la dreta.

La pista comença a baixar fent revolts, que en algun moment tallem per una drecera, fins al fons de la Barrancada, Allí la deixem i ens encaminem a l'esquerra per un petit sender que va guanyant alçada i vista cap al cim, però també cap a la mola de Colldejou, la serra de Llaberia, la mola de Genessies, el Molló Puntairei el Serret dels Avencs.

Passem per la gran balma o cova d'en Tascó i ja molt aviat assolim la carena per un collet, ja amb vistes a la mar, que serà el punt d'anada i tornada al cim.

A partir d'aquí, el camí s'aplana, però també es torna més brut de vegetació, sobretot per les carrasques. Passem per un avantcim panoràmic i després d'una petita sifonada anem a buscar el pas per entre les dues puntes que formen el cim. El punt més alt és la de la dreta, que superem amb una curta grimpada fàcil.

De tornada al collet continuem recte per la carena a trobar una collada més significada: el coll de Portes, on trobarem la pista que seguirem a l'esquerra. És una pista amb fort pendent, a voltes encimentada que ens durà per una altra barrancada fins a tocar de la carretera. Per evitar-la, però, pugem per un caminet a l'esquerra que al final ens durà també a la carretera, en una zona d'esbarjo, a tocar ja de la població de Masriudoms, on havíem deixat el cotxe.