Punta Redona 100 cims

Més informació a https://els100cims.blogspot.com/2016/02/punta-redona.html

Havent aparcat a la confluència del camí de la vall de la Torre i la pista que farem de tornada, comencem a caminar en sentit SE i deixem al cap de poc una pista que se'n va per l’esquerra. Al cap d’una estona comencem a guanyar altura a poc a poc i de nou deixem per l'esquerra una altra pista. Segons el mapa de l'ICC, a escala 1:5000, el camí de la vall de la Torre segueix en aquella direcció però cal seguir recte perquè sembla és el camí de Cavalls. Seguim per la pista en continua en pujada, suau, i arribem a tocar d'una construcció en ruïnes. Com que la pista fa un revolt decidim fer drecera. No paga la pena. El terreny és brut i no hi ha camí. No es guanya res fent-la. És millor seguir per la pista. Al proper revolt, un altre viarany se'n va per l'esquerra. Ho deixem córrer i seguim per la nostra pista. Així arribem a una mena de mirador que ens ensenya una magnífica vista de la serra del Pebre. En aquest punt podem decidir si seguir per la pista o, ara sí, atiranyar per un evident corriol que continua en sentit SO. Acabem de nou a la pista i la seguim per la dreta, en el mateix sentit de la marxa i de forma planera, i de tant en tant fent lleugeres pujades, arribem a enllaçar amb el GR-171. Trobem un pal indicador i un sender a l’esquerra. Aquí deixem la pista i iniciem una feixuga pujada a la recerca ja del cim objectiu del dia. El sender, zigzaguejant, ens puja a la carena i ja tenim a la vista el cim. Per clar sender ens hi dirigim. Passem per diferents trinxeres i un bust, quina angúnia, que recorda algú mort, i fem el cim. Les vistes fan aquest cim mereixedor de figurar a la llista dels 100 cims. Molt a prop es veu el cim (també bicèfal) de la Picossa, fàcil de reconèixer per les antenes de Santa Magdalena i els molins de vent. Gaudit el cim, toca desfer passes fins a baixar de nou a la pista. Havent arribat, cal ara seguir-la en sentit SO fins a sortir a una mena de coll. Recte segueix la pista en direcció a Gandesa i per la dreta tenim el tallafoc que permet anar a la roca del Pebre. Més a la dreta, però, neix el sender que ens ha de portar a destinació. Agafem aquest sender, ara en orientació O i iniciem un fort descens per corriol desgastat pel pas de bicis de BTT i motos de trial. Aquest sender, sense possibilitat de perdre'l, va alternant fortes baixades amb espais planers, fins que es perd quan arribem a uns camps, entre la Caseta del Corbera i el Mas del Corbera. Cap problema, ja que les roderes de les bicis ens ensenyen el camí. Així enllacem de nou amb la pista. Ens trobem ara en terrenys dedicats al cultiu, així que trobarem al nostre pas diferents pistes que ens poden fer dubtar. Cap problema, sempre hem d'anar en sentit NE amb la serra del Pebre a la nostra esquerra. Mai ens hem d'encarar a aquesta serra. Així, sempre caminant en aquest sentit arribarem al punt a on hem aparcat i donarem per acabada la caminada.