Purroi Vell-Pilzà-Calladrons-Purroi Vell

Les vistes de la serralada pirinenca (Parc Natural d'Ordesa i Monte Perdido-Parc Natural Posets-Maladeta) que s'albiren des de les ruïnes del Castell de Pilzà, llogarret situat a 905 m, són magnífiques, aixi com, les que s'albiren en els seus 360º. A més, avui hem gaudit d'unes imatges de postal, a causa, de la gran quantitat de neu caiguda fa quatre dies, malgrat les dificultats per seguir l'itinerari, ha valgut la pena patir aquest inconvenient.

Accés al punt d'inici: Sortida des de Lleida, en direcció a Viella, N-230, passat Purroi de la Solana, i, passat el Km 58, trobarem el Bar-Restaurant Mas del Roy, punt de sortida de la ruta.

Itinerari:

Aquesta ruta s'inicia a l'aparcament del Bar-Restaurant Roy, agafem una pista que desguassa al Barranc de la Molina, seguim un tram del seu curs que discórrer pel fons del Tossal de la Corona, fins a trobar el camí que ens menarà a Pilzà. Aquest sender que passa per la zona de la Fita, va pujant suaument, malgrat la gran quantitat de neu que trobem, la pujada es fa una mica feixuga, cosa que ens obliga a anar una mica més lents. Poc a poc, ens anem atansant a la carretera asfaltada que ens portarà a Pilzà. Donem un tomb pel petit poble, el qual, des de les ruïnes del castell ens ofereix la possibilitat de poder gaudir d'unes imatges fantàstiques.

Desfem l'itinerari, per anar a trobar la pista que ens menarà a Calladrons, passant pel bonic sender que transita per la bonica rourera de la Coma de Pilzà. Arribats a les rodalies de Calladrons, ens decidim no anar-hi perquè el temps se'ns tira a sobre, per això, seguim per la riera de Calladrons, passant per la granja de Benabarre, el Mas d'Enjuanes i per la zona de la Vall, ens desviem i seguim el curs del Barranc de la Molino. Aquest sender que discorrer pel vell mig del barranc, ens portarà al punt de sortida, passant abans per la zona de descans i/o pic-nic.

Després d'haver passat aquesta zona de descans, hem d'estar a l'aguait perquè el barranc s'embosca, cosa que fa que ens hàgim de desviar un pel cap a l'esquerra i passar per un camp que hi ha a la zona de la Farreta. Entrem al tros i/o camp, recorreguts uns 50 metres, ens desviem un pel cap a la dreta, i, després, tornem a entrar al tros que hem deixat...... Eeepppp, aquí heu d'estar a l'aguait perquè val més que seguir recte, fins a trobar que no podreu passar, cosa que farà que us hagueu de desviar un pel cap a la dreta per agafar la carretera nacional, malgrat, s'hagi de caminar per la via, aquest tram només seran uns dos-cents metres.

Val la pena agafar la carretera perquè si seguiu el trac us trobareu que arribareu a una zona de propietat privada, la qual, està vallada i potser que la trobeu tancada, jo la vaig trobar oberta, però, podria ser possible que ho trobéssiu tancat, a part de què us puguin cridar l'atenció, per tant, us recomano que agafeu la carretera.

Classifico la ruta de moderada per la gran quantitat de neu que hem trobat, cosa que ens ha dificultat molt la caminada, sense neu, aquest itinerari és fàcil.