Quan les pedres parlaven - Termenal de Llagostera I : Montagut-CanCabanyes-Sant Grau de l'Ardenya-Cadiretes 2017-03-11 8:08

"Quan les pedres parlaven - Termenal de Llagostera" I: Montagut-CanCabanyes-Sant Grau de l'Ardenya-Cadiretes 2017-03-11 8:08

En Jordi (Montagut) ens havia convocat, fa unes setmanes, per fer una part del Termenal de Llagostera que llinda amb Solius i Tossa. Ens hi hem presentat 13 “voluntaris” per aquesta matinal (Jordi, Cris, Pep, Helena, Remi, Pere, Xavier N., Xavier d B, Alfred, Francesc, Jesús, Verònica i Miquel), i un element de quatre potes (Bruc). Hem resseguit aquesta ruta que en Montagut anomena “Quan les Pedres Parlaven”, doncs la majoria de termes estan marcats a la mateixa roca viva, les grans pedres que caracteritzen aquests paratges, i explicaven que era de qui.

Sobre la base del llibre del termenal de Llagostera de Marta Albà i Lluís Torres, en Montagut ens ha explicat la seva historia, la seva numeració, les pedres perdudes, els conflictes no resolts amb els veïns... La toponímia original és del 1324, les fites originals són del 1799 (és l’any que graven les pedres), la fita dels tres termes (Llagostera, Solius i Tossa) és del 1800 i les fites de terme reconegudes actualment son de l’any 1925. En resum hem vist:
- Terme Pedra d’Espoya (antiga Nº1). Aquí en Jordi s’ha enfilat i ens ha parlat del que anavem a veure.
- Terme Mercès (antiga Nº2)
- Tres Termes al Torrent del Llorinar (Nº2). Una bonica fita de terme, amb tres cares i un interessant gravat.
- Terma Puig Llorinar (Nº3)
- Terme Torrent de Vallpresona (Nº4). Retrobar aquesta roca que fa de terme ha estat una proesa d’en Jordi i la Cristina, renoi quina feinada fins a posar-hi el peu a sobre. Impressionant!!
- Terme Falguer de Vallpresona (Nº5), al costat del camí. Fa poc era un xic emboscada, doncs el camí era un senzill corriol.
- Terme Nº6 està perdut, i sembla coincidir a prop de la carretera.
- Terme Pedra-Sobre-Altra (Nº7)
- Terme Nº8
- Terme Nº9
- El Terme Nº10 està emboscat, diuen que amida 25X15, sobresurt uns pocs centímetres del terra i l’hem buscat un xic però no l’hem vista, caldria esforçar-s’hi més.
- Terme Puig de Cadiretes (Nº11) Hi ha una inscripció de “TOSSA” que ha quedat recoberta amb pedres del mur.

Ha estat una ruta que hem fet amb calma, sense presses, dedicant el temps que calia a cada pedra... per això al final s’ha semblat a un “coet espaial”, doncs els companys han anat desapareixent per fases ;-) en funció dels seus compromisos inexcusables... primer l’equip d’en Xavier-Alfred-Francesc-Jesús, en acabar la ruta no es podien quedar a dinar en Remi-Pere-Xavier, i els darrers sis ens hem entaulat al restaurant de Sant Grau de l’Ardenya (telefonar abans: 672652942), on en Grau i el seu fill en Jaume ens han atès com sempre fantàsticament!! Un bon foc, unes fresques i bones viandes. A més en Grau ens ha ensenyat la copia d’un antic document del termal de Tossa (del 9 de juny del 1799) realitzat pel geòmetra Josep Ribes Daniel per indicació de l’Abat de Ripoll (senyor de Tossa) i el Marques d’Aitona (senyor de Llagostera). Moltes gràcies de nou Grau!! Al final encara hem tingut humor per aturar-nos al Km. 8 i anar a visitar una covatxa entre roques que clarament ha estat “manipulada” per l’home, doncs té tot de pedres col•locades tapant algunes obertures.

Menció a part cal fer de l’esmorzar de ganivet i forquilla. En Xavier de Blas i equip ens malacostumen ;-)) En Xavier portava els famosos “Callos del Sogre”, renoi quina meravella (tots hem aplaudit... al sogre!!! ;-)... avui més d’un ja anava armat amb una forquilla, l’Alfred ens anava servint un vinet que lligava la mar de bé amb el cap-i-pota, i per acabar en Francesc ens ha portat dos tipus de brunyols i una garnatxa que els àngels i cantaven. En Remi ha anat compartint una figues que lligaven la mar de bé.

Aprofitant que anàvem caminant per aquestes terres, hem anat a veure el mas de Can Cabanyes. És una edificació que sembla una petita fortalesa i els companys ens han ensenyat l’antic túnel que surt de baix del pou (en una cantonada fortificada de les edificacions que sembla una torre) i va fins fora del recinte, a uns bons metres més a l’Est. En aquest túnel hi podem trobar un parell de mitges parets i un rentador, a més d'algun ratpenat adormit. Aquests túnels segurament tenien una finalitat de fugida.

Ens hem aturat un moment a les ruïnes que hi ha entre el terme antic Nº1 i terme antic Nº2, no coneixem el nom ni la seva funció, però veiem que tenia una sola planta i encara hi ha una pica a ran de terra. També hem visitat la mina d’aigua de Sant Grau -en ple us-, el Paradolmen de Pedra-Sobre-Altra, el menhir d'en Llac, uns restes que hi ha emboscats d’unes antigues construccions d’època indeterminada entre romana-medieval en el que hem trobat restes d’un dolium i teules de fa pocs anys (comparades amb les restes de Puig de Ses Cadiretes), la Cista del Puig de Ses Cadiretes i un antic cau artificial que hi ha darrera Can Rusques, que ens semblava que podia ser una fresquera, però en Grau ens ha confirmat que era un amagatall de tabac ;-))

Com no podia ser d’altre forma -ja ens havia avisat en Montagut- ens hem embardissat de debò un parell de cops. Sort que tres companys anaven molt ben armats. En Jesús amb un matxet de terres llunyanes, en Francesc amb una destral i en Pere (el “Rei del Podai”) amb un parell d’eines que feien por!!

Moltes gràcies Montagut per preparar aquesta fantàstica ruta, per les explicacions i la teva bonhomia. Acompanyats de tants bons amics ha estat una jornada inoblidable. Ens caldrà continuar amb les pedres de terme següents ben aviat.

Salut i Cames!!