Quan les pedres parlaven - Termenal de Llagostera II : Molí d'en Rissec - Menhir de l'Avi - Font d'en Dalmau 2017-12-30 8:16

“Quan les pedres parlaven - Termenal de Llagostera” II: Font-bona - Molí d'en Rissec – Menhir de l’Avi - Font d'en Dalmau - Dolmen del Tranquinell 2017-12-30 8:16

L’amic Jordi (Montagut) ens havia convocat, en molt poques hores, per fer la segona part del Termenal de Llagostera que llinda amb Tossa abans d’acabar l’any.
Havia trobat la darrera de les fites que buscava feia unes hores i no ha tingut espera, ha trucat a alguns caminadors i ens hi hem presentat (tot i ser vacances) 8 “voluntaris” per aquesta matinal (Jordi, Cris, Clara, Santi, Helena, Pere, Verònica i Miquel), i un element de quatre potes (Bruc). Tots plegats hem resseguit aquesta ruta que en Montagut anomena “Quan les Pedres Parlaven”, doncs la majoria de termes estan marcats a la mateixa roca viva, les grans pedres que caracteritzen aquests paratges, i explicaven què era de qui.

La primera part ens va avisar amb més de temps: Quan les pedres parlaven - Termenal de Llagostera I : Montagut-CanCabanyes-Sant Grau de l'Ardenya-Cadiretes 2017-03-11 8:08 i la vàrem fer a principis d’any.

Sobre la base del llibre del termenal de Llagostera de Marta Albà i Lluís Torres, en Montagut ens ha explicat la seva historia, la seva numeració, les pedres perdudes, els conflictes no resolts amb els veïns... La toponímia original és del 1324, les fites originals són del 1799 (és l’any que graven les pedres) i les fites de terme reconegudes actualment son de l’any 1925. En resum hem vist:
- Bacassa: ens diu que ha estat fàcil de trobar ;-)
- Penya de les Cols: trobar aquesta ens ha semblat realment complicat, i sembla que estava al mig de les bardisses.
- Barrinal: en aquesta ocasió cal portar pala, doncs les màquines l’han enterrada al costat mateix de la pista.
- Estiga de Barcell: quines inscripcions més boniques.
- Nº17 : molt interessant, fa dos serveis de terme i entre propietaris.
- Solell de la Font: en aquest cas cal anar i tornar.
- Roca Serrana: impressionant roca, increïble com la varen poder gravar i una vista que et deixa el cor aturat, amb els Pirineus nevats al fons.
- Bardera: una altre roca que cal enfilar-se
- Illa Gramanesa: quina vergonya!! Les màquines l’han pràcticament enterrada d’arbres. Les inscripcions són molt interessants i l'escaló que va fer el picapedrer per fer l'inscrpció amb comoditat també.

Hem aprofitat per anar a veure el Molí d’en Rissec, que creiem va funcionar fins tard, doncs hi arribà l'electricitat. A la vegada també hem vist les fites anomenades de C i R (fites 19, 20 i 21) o sigui Codolar i Rissec, dos grans propietats històriques.

També ens hem aturat a la Font d’en Dalmau, amb una aigua no excesivament freda i molt bona, amb un bon raig. Ens hem imaginat el dia de la inauguració de la font, amb les rajoles blaves relluents...

També hem anat a veure el que queda del Dolmen del Tranquinell (es fa difícil esbrinar on realment era, amb tant de moviment de terres i pedres), el menhir de l'Avi i el paradolmen de l'Avi.

Ha estat una ruta que hem fet amb calma, sense presses, dedicant el temps que calia a cada pedra, a cada roca i a parlar entre companys... per això al final no hi ha hagut temps per fer cap “fresca” ni patates braves ;-(

Com no podia ser d’altre forma -ja ens havia avisat en Montagut- ens hem embardissat de debò un parell de cops. Sort que tres companys anàvem molt ben armats amb podais (podalls) i estisores de podar. En Santi amb una cisalla reconvertida i en Pere (el “Rei del Podai”) amb un parell d’eines que feien por!! Cal dir que si no us agrada pujar fortes pendents emboscats ni tenir que salvar alguna branca de tant en tant... aquesta no és una ruta per vosaltres.

Moltes gràcies Montagut per preparar aquesta fantàstica ruta, per les explicacions i la teva bonhomia. Netejar tots aquets corriols al mig del bosc ha estat una immensa treballada ;-)) Acompanyats de tants bons amics ha estat una jornada inoblidable.

Salut i Cames!!