Quart d'Onyar - Santa Margarida - Gorgues de Sant Pere - Molí d´en Rigau-Sant Martí de Castellar - Can Coral

EL TEXT ES DEL MEU AMIC I COMPANY D´EXCURSIONS JOSEP CASTELLS josepcastells
Avui els Excursionistes del Dilluns, la Colla que lidera el nostre amic i company d'Excursions Manel Vila del Olmo, ens ha preparat una excursió senzilla i fàcil de fer, tant a l'aspecte físic com des del punt tècnic, en què farem un recorregut circular des de Quart, resseguint la vall del Celrè, fins Sant Martí de Castellar, per tal de coneixer el més destacat del patrimoni arquitectònic i paisatgístic d'aquesta zona les Gavarres, per nosaltres tan desconeguda.

Sortim de Quart que és un municipi de la comarca del Gironès que forma part de l'àrea metropolitana de la ciutat de Girona. És un important referent de la ceràmica i la terrissa a Catalunya. Fa més de 700 anys que es té constància dels seus inicis. Durant forces anys es va portar a terme la Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart molt reconeguda per la seva importància en el sector de la terrissa i de la ceràmica però que en aquests moments ja no es porta a terme. Hi ha documentats dos poblats ibèrics, el de la Creueta, situat al Puig d'en Rovira, i el de Castellar de la Selva.
Geografia
El nom de Quart és d'origen romà i significa que hi havia el quart mil·liari, és a dir, que es trobava a quatre milles de la ciutat de Girona.
La història de la terrissa de Quart té el seu inici durant la baixa edat mitjana, quan un grup d'artesans s'establiren en aquesta zona, rica en terres argiloses, per desenvolupar la seva labor.

Posteriorment, aquests artesans es van agrupar en la confraria de Santa Justa i Santa Rufina, i sota aquest gremi van viure entre els segles XVI i XIX una època d'esplendor econòmic, fins que l'aparició de nous materials i noves tecnologies feu entrar al sector en crisi, A partir d'aquest moment Quart s'especialitzà progressivament en la ceràmica decorativa i artística, i durant aquesta nova etapa el municipi viurà un període clau en la història de la ceràmica catalana, emparat en l'estètica Modernista i Noucentista i impulsat per artistes com Gustau Violet, Rafael Masó o Fidel Aguilar.

Només sortir de l'aparcament de l'inici de la ruta ja trobem el museu de la Terrissa, El Museu de la Terrissa de Quart és un museu ubicat a Quart (Gironès) que es va inaugurar el 27 de març de 2011, amb la presència de Quim Cufí, alcalde de la Quart, i el president de la Diputació de Girona, Enric Vilert. Quart és un municipi molt vinculat professionalment al món de la terrissa. També realitza anualment la Fira de la Terrissa de Quart, durant el mes de desembre. Es preveu que obri els caps de setmana i els festius.

Història
El projecte de creació del museu es va iniciar el 2004 i es va dividir en tres fases. La primera fase va consistir en rehabilitació de la bòbila de Can Ginesta. Durant la segona fase es va reformar el porxo i durant la tercera es va construir l'edifici annex i habilitar una rambla a l'exterior.

Edifici
El museu ocupa una antiga bòbila d'inicis del segle xx, i un edifici annex, de nova planta, units a través d'una passera. Les obres d'habilitació de l'espai han durat tres legislatures, i s'ha construït amb finançament de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i la Comunitat Europea. Pel que fa a la museografia, el museu disposa de diversos equipaments interactius.

Seguim direcció nord-est i passem per l'Església de Santa Margarida. L'edifici és d'una sola nau de tres trams amb volta de creueria i arcs formers apuntats i capelles laterals. La capçalera és poligonal a l'interior i semicircular a l'exterior. Als peus trobem el cor al que s'accedeix per una porta amb la data de 1729. El parament és arrebossat i emblanquinat. Els murs exteriors són de pedra vista excepte la façana, esgrafiada. La portalada barroca (1748) consta d'una obertura rectangular entre columnes, coronada per una petita fornícula amb imatge de la santa. Al capdamunt hi ha un rosetó. El campanar romànic, restaurat, és de planta quadrada, dos pisos de finestres geminades, formades per columnes amb capitells mensuliformes, i teulada a quatre vents.

Història
El temple és citat l'any 1362 al "Llibre Verd". A principis del segle xiv s'anomena titular de la parròquia Santa Margarida. També s'hi conserven les relíquies de Santa Justa i Santa Rufina, patrones dels terrissers.

L'edifici actual data del segle xviii però es conserva el campanar d'època romànica, que abans de la restauració deixava veure dos rengles de finestres geminades tapiades a les cares Est i Oest. L'any 1975 mossèn Jesús Prats demana ajut a la Diputació per procedir a la restauració. Cinc anys més és concedit i el 24 de març de 1983 finalitzen les obres.

Durant l'estona que hem caminat per Quart hem coincidit amb uns espais senyalitzats que formen part del Recorregut de set quilòmetres entre Quart i Palol d’Onyar.
Que va pels indrets on va viure i observar el paisatge Miquel Pairolí
(Quart, 1955-2011), escriptor, crític literari i periodista.
Moltes d’aquestes mirades les trobem en els dietaris ‘Paisatge
amb flames’, ‘L’enigma’ i ‘Octubre’. Són espais com la Bòbila, el banc del Roure, mirant la verdor dels boscos de les Gavarres, casa seva, can Pairolí, o l'Església i cementiri de Quart.

Quan deixem Quart ens endinsem en els espais verds i boscosos de les Gavarres tot reseguint alguns dels racons més bells de la riera del Celrè, afluent del riu Onyar. Caminarem per camins ben marcats que s'obren pas entre boscos i vegetació de ribera.

El camí deixa enrere els últims masos i conreus i s'enfila al massís de les Gavarres per una petita vall que amaga paratges idíl·lics, com les gorgues del Sant Pare, on l'aigua, la roca i la vegetació esdevenen un petit santuari per a la reproducció de petits amfibis. També hi ha el vell molí fariner de Can Rigau, que conserva l'antiga bassa, el carcabà que conduïa les aigües per sota de l'edifici fins al rodet que feia girar les moles i, fins i tot, les restes d'algunes moles trencades.

I després dels Prats d'en Bruguera (rètol), girem a la dreta trobant les restes de la casa de Can Bruguera i iniciant la pujada que finalment ens porta a sortir la carretera de Montnegre, a l'alçada de la Font de Can Dalmau, també eixuta, diu la llegenda que el frare Dalmau meditava al costat d’una font que els veïns van batejar com «la Font de Sant Dalmau». Després de l’església de Castellar de la Selva, en direcció a Sant Mateu de Montnegre, a menys de 200 metres a mà dreta, hi ha un corriol que s’endinsa al mig del bosc. Trobarem la font poc abans d’haver fet dos minuts a peu.

I iniciem la baixada cap a Quart per la carretera, petita parada per veure el conjunt de Castellar de la Selva, tancat amb una tanca metal·lica per tot el perímetre, per sort a l'interior treballaven els paletes i ens han permès accedir al recinte que ara es en obres.

Sant Martí de Castellar de la Selva és una església de Quart (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
És un edifici d'una sola nau de tres trams amb volta de canó d'arestes i capelles laterals entre contraforts. L'absis semicircular té adossat el campanar de planta quadrada amb obertures d'arc de mig punt i coronat per un cimbori. La façana té portalada rectangular i un baix relleu que emmarca una fornícula amb la data de 1760. A la part alta hi ha un rosetó de vitralls. El parament és de pedra irregular i carreus ben escairats als angles. A l'interior els murs estan decorats amb frescos d'escàs interès artístic.

Pel que fa a la part preromànica, l'antiga capella és adossada a la capçalera de l'actual temple. Consta d'una nau amb volta d'encanyissat, absis rectangular i, a la part de ponent, s'endevina un arc de ferradura.

Història
El temple actual data del segle xviii i s'edificà al costat d'una antiga capella preromànica de la que resten alguns vestigis. El lloc es troba documentat per primera vegada l'any 1279. Actualment l'església i el poble han estat restaurats i s'hi ha fet un restaurant, que actualment també es en obres d'arranjament.

Continuem uns metres per la carretera per trencar cap a la dreta per un camí que va fent giragonses seguint més o menys la carretera asfaltada, a on surt un parell de cops, fins que finalment després de passar per les restes de Can Goi de Muntanya, l'abandona definitivament i es decanta cap a Quart i baixa a trobar el Celrè, entre el bosc típic mediterrani (pins, alzines, suros, cirerers d’arboç i brucs). Allà també podrem acostar-nos (fins a cert punt) a una zona de bucs d’abelles de la mel. Reprendrem el camí fins a trobar la carretera asfaltada del Castellar i Montnegre. Allà, just abans d’arribar a la granja de porcs ens aturarem per a contemplar una vista panoràmica sobre Quart, Torres de Palau. De baixada, tornarem a resseguir el camí d’anada, fins a decantar-nos a l’esquerra i passarem al costat d’una altra casa abandonada (Can Coral), que conserva fixada a la porta, una curiosa pota de llop ?? Quan en realitat hem llegit : A la porta d’entrada de Can Vinyoles hi va haver penjada la pota de l’últim llop que es va caçar a les Gavarres. D’això també ja fa molt de temps…

Ben aviat retrobarem el riu Celrè i ens aturarem al Gorg de Can Tomàs Vidal. I tot planejant per una ruta sovint freqüentada per caminaires, arribarem a Quart i fins la carretera, que travessem i continuem pel carrer de les Escoles fins on hem deixat el nostre vehicle.

Informació extreta de la Viquipèdia, de https://patrolgavarres.wordpress.com/masies/
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gorgues-del-sant-pare-can-bruguera-font-de-sant-dalmau-castellar-de-la-selva-i-can-goi-de-muntanya-87050139