Quart - el Celrè - Ctra. Montnegre

Recorregut que remunta la riera del Celrè des de Quart, fins trobar la pista que ve de Can Mascort, a la carretera dels Àngels, i d'allà fins a la carretera de Sant Mateu de Montnegre. En el tram que es ressegueix la riera convé sempre tenir present a quin costat ens queda la llera, ja que ens servirà de referència en cas de trobar cruïlles de camins dubtoses: sempre triarem el que ens acosti a la riera. Val a dir que el Celrè està sec bona part de l’any, o bé sol portar molt poca aigua, per tant normalment serà fàcil travessar-lo en els nombrosos punts on el camí ho fa. Eviteu aquesta excursió en moments de pluja abundant, perquè el cabal pot créixer sobtadament. No hi ha cap font en tot el recorregut.

El punt d’inici és el començament de la carretera de Sant Mateu de Montnegre, on s’agafa el carrer Raval en direcció al nucli urbà de Quart. Es passen unes cases i a la dreta s’agafa una pista que, vorejant camps de conreu, baixa fins al Celrè. No es creua la riera, sinó que es continua recte per una pista on hi ha un cartell rovellat de camí privat, per on es pot continuar igualment ja que no passarem per dins de cap propietat particular. Anem seguint per una pista estreta enmig del bosc, al principi mantenint la riera a l’esquerra (no es travessa encara, malgrat que el track sembla que ho faci). Quan la pista gira a la dreta i sembla que reculi i vulgui pujar, en prenem una que continua a l’esquerra en direcció de nou a la riera. Als 25’ des de l’inici trobarem un pal indicador d’itineraris excursionistes: a l’esquerra retornaríem cap a Quart, així que agafem el de la dreta seguint les indicacions del Castell de Sant Miquel (PR-C 192). Als 30’ arribem a les gorgues del Sant Pare, un indret força bonic on la llera rocosa està polida i s’hi han format petits salts d’aigua i gorgues on, quan hi ha aigua, hom s’hi pot banyar.

Travessem la riera i girem a la dreta quan retrobem una pista. Al cap de poc es torna a passar la riera i s’arriba a les restes del molí d’en Rigau (38’), difícilment visibles entre l’espessor del bosc. Es creua de nou la riera (ara ens queda a la dreta), es gira a la dreta en una cruïlla, es torna a travessar la riera i es va a l’esquerra en una altra cruïlla (el sentit correcte està convenientment indicat amb marques de pintura verdes-blanques i grogues-blanques). Travessant tres cops més la llera, arribem als prats de Can Bruguera (55’), una extensió gran d’antics camps de conreu avui abandonats. Tal com venim, trobem a l’esquerra una pista que ve de Quart. Nosaltres anem a la dreta, creuant de nou la riera, per trobar immediatament un altre pal indicador. La pista de la dreta puja cap al Castellar de la Selva en uns 15 minuts, passant sota les ruïnes de Can Bruguera, però nosaltres continuarem a l’esquerra en direcció al castell de Sant Miquel.

Passat can Bruguera, deixem una pista a la dreta que puja per un camp. El camí que seguim va travessant la riera fins a sis cops (de fet, en alguns llocs el camí directament segueix un tros per la llera pedregosa). Finalment (1h 25’) arribem a una pista ampla que baixa del restaurant Can Mascort, a la carretera dels Àngels. La prenem cap a la dreta, baixant uns metres fins el passallís de ciment que permet travessar la riera per darrer cop. Ara només cal seguir aquesta pista principal, ampla i apta per a turismes, que va pujant decididament. El tram és força pesat, però permet guanyar alçada ràpidament. Passem per Can Celis (1h45’), on veurem una de les típiques basses excavades en la roca habitual de moltes antigues cases de les Gavarres. Passem sota una línia d’alta tensió amb una torre de color verd fosc (la famosa i polèmica “línia de les Gavarres” que als anys 90 va tenir tanta contestació al territori, arribant a causar un conat d’enfrontament entre la policia local de Llagostera i els Mossos; es va assegurar que la línia solucionaria els problemes d’abastament elèctric a la Costa Brava, ha ha ha!).

La pista passa per una mena de collet amb cruïlla de quatre camins (2h). A la dreta hi ha l’accés privat al Mas Trias, a l’esquerra el de Can Salip. Nosaltres seguim recte per la pista principal, fins que arribarem a la carretera de Sant Mateu de Montnegre (2h15’), en el seu quilòmetre 5,5. Aquí donem per acabada la caminada, fa massa calor i truquem el “cotxe escombra” perquè ens reculli. Tanmateix, des d’aquest punt es pot enllaçar amb la ruta que uneix el Castellar de la Selva amb Sant Mateu, que trobareu aquí:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10102335

Salut i cames!