Quart (Gironès): Santa Margarida - Can Bruguera - Sant Martí de Castellar - Molí d'en Rigau.

Hem anat a Quart (Gironès), per fer la ruta de la Riera de Celrè, però malauradament, com gairebé totes les rieres d'aquest país, no porta ni una gota d'aigua.
De totes maneres sempre és agradable passejar-se per les Gavarres i hem gaudit de la caminada encara que sense aigua.

Hem aparcat al carrer Lluís Companys, a sota mateix de l'església de Santa Margarida, i comencem anant a visitar-la. El temple és citat l'any 1362. L'edifici actual data del segle XVIII, però es conserva el campanar d'època romànica.
Comencem a seguir una ampla pista, però ben aviat la deixem per endinsar-nos al bosc. Com és força habitual a les Gavarres trobem un munt de bifurcacions, camins i corriols. Heu d'anar seguint el track, he procurat marcar la majoria de les cruïlles.
Quan arribem a la riera de Celrè, totalment seca, la deixem enrere per anar a visitar les ruïnes de Can Bruguera, amb la façana principal orientada a migdia. A llevant hi ha, escapçat, l’antic forn de pa, però curiosament, al costat de ponent n'hi ha un altre molt ben conservat.
Davant la casa hi ha les restes de l'antiga pallissa i unes quadres.
Una mica més amunt hi ha unes altres ruïnes, no sabem si era una altra casa o un annexa de Can Bruguera.
Continuem pista amunt amb la intenció d'anar a visitar l'església de Sant Martí de Castellar. No cal que ho feu, l'església es troba ara dins d'una propietat privada i totalment tancada, només es pot veure per una escletxa des de la carretera. Es poden ben estalviar aquests metres de pujada.
Tornem a baixar cap a Can Bruguera per un camí diferent del de la pujada. Un cop arribem de nou a la Riera de Celrè, anem seguint la pista que voreja tota l'estona la riera.
L'hem de travessar mitja dotzena de vegades, o més, però com que no porta aigua, tant se val. Suposo que en èpoques de pluja forta deu ser més divertit.
Arribem al Molí fariner d'en Rigau, també en ruïnes. Podem apreciar la gran bassa i el carcabà, el túnel que per sota de l’antic edifici del molí conduïa les aigües fins al rodet que feia girar les moles. També es veuen encara les parets de diferents estances de l'interior del molí. La seva existència al costat d'aquesta riera avui seca, ens fa veure el gran problema d'aigua que tenim ara, si ho comparem amb l'època que el molí funcionava, probablement tot l'any, quan d'aigua no n'hi devia faltar.
I vist el molí, anem directament cap al cotxe i finalitzem la ruta d'avui.