Quart tram del Fluvià. De Argelaguer a Crespià. Amb el grup de I AEDEN

Quarta sortida de seguiment del riu Fluvià. Amb l'ajuda del guia habitual Ignasi Batet que, amb el seu ample coneixement del territori i de la seva fauna tenim garantit un bon diumenge.
A més a més, el temps sembla que vol acompanyar i que tindrem una jornada fresca i solejada.. Això promet.
Punt de trobada a la plaça de l'església de Crespià, a les vuit i mitja del matí.

Com ha sigut habitual, la gent ha estat força puntual i hem pogut embarcar-nos de nou amb alguns cotxes per desplaçar-nos fins Argelaguer, punt final de l'última sortida i inici de la d'avui.
Així ,al voltant de les nou ja soms tots a l'aparcament d'Argelaguer iniciant el camí d'avui.
Ja estàvem avisats de que enguany podíem quedar molls com ànecs i enfangats degut a les últimes tempestes que varen provocar que el riu sortir de llera en nombrosos llocs i que el fang domines gran part del recorregut.
Així ,no mes sortir ja ens trobem amb un tram que tenim de passar com podem ja que l'aigua ha destrossat el pas que estava habilitat fins fa pocs dies..
Comencem segons el previst!.
Tot i així, tenim de reconèixer que el balanç final no ha sigut tant passat per aigua com esperàvem.
Al llarg d'aquest primer quilòmetres, el guia en va ensenyant diferents passos on els animals salvatges passen sovint i van deixant les seves petjades. Això, quant arribem al pla del Bisbe, de fons fangós es un autentic espectacle per la gran quantitat d'empremtes que podem veure...
Amb poca estona ja arribem a Besalú, població que sempre val la pena d'aturar si una estona per veure el seu magnific conjunt monumental del barri antic i sobre tot el Pont Vell i els seus voltants.
Aquí aprofitem per esmorzar una mica que ja hi teníem veus que es queixaven de gana...

Després d'una estona, deixem la població de Besalú i ens dirigim cap el Pla del Bisbe on podem veure multitud d'empremtes d'animals.
Poc a poc ens anem acostant a la zona mes bonica des de el meu punt de vista del recorregut, la zona del Portell amb la seva antiga ermita de Sant Bartomeu de Portell i sobre tot Sant Miquel de Roca. Antiga església de la que mes endavant deixo informació per a qui pugui interessar.
Dinem a Sant Bartomeu , un lloc solejat que es mes que idoni per passar-hi una bona estona i un cop vist Sant Miquel ja anem Cap a Crespià on acabem amb l'excursió d'avui.
Alguns tenim de tornar cap a Argelaguer per recuperar els vehicles que al matí havíem deixat aparcats.
Una altra sortida de qualitat que ens deixa gust de tornar-hi ben aviat.
Agrair com sempre a IAEDEN per oferir-nos aquesta sortida i al Sr. Batet, guia de la mateixa per la seva dedicació , professionalitat i paciència.

INFORMACIÓ.-

Sant Miquel de la Roca (o Sant Miquel del Portell) és una església gòtica troglodita del municipi de Crespià, al Pla de l'Estany. Es troba al congost del Fluvià prop de la central hidroelèctrica d'Esponellà, en una cinglera. S'hi accedeix per un camí des del mateix poble de Crespià, passant per l'església esgavellada de Sant Bartomeu de Portell.
Descripció[modifica]

Església troglodita de Sant Miquel de la Roca
Es tracta d'un edifici religiós d'estil gòtic encastat en un penya-segat rocós format per roques aglomerades (rierencs) cimentades per materials argilosos i sorrencs de tons rogencs, l'edifici es troba a la part superior del cingle, elevant-se a gran alçada per damunt del Fluvià. La construcció està formada per dos voltes apuntades recolzades per una banda a la mateixa roca excavada i per l'altre a un pany de paret paral·lel al penya-segat, cadascuna de les voltes delimita un àmbit separat per un pany de paret perpendicular al mur de façana i a la roca obert per un arc apuntat fet amb carreus treballats. L'accés es produeix per un petit i difícil corriol que arriba pel costat de llevant. A l'interior hi ha un pou o cisterna.[1]
Notícies històriques[modifica]
Possiblement el lloc o emplaçament de la construcció actual sigui un antic assentament prehistòric de gran antiguitat. L'any 1981 es va procedir el seu desbrossament, tasca que portà a terme el grup "Art i treball". En el segle XIV figura com a "capella sancti Michaelis de Rupe, in parrochia de Crespiano". El 1983 es va netejar i arreglar el camí d'accés, el mateix que devien utilitzar els monjos en aquest petit monestir construït en part dins d'una balma a 170 m per sobre del nivell del riu.[1]
Està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local des del 1989.[2]
Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Miquel de la Roca
1.↑ Anar a :1,0 1,1 «Cal Poncell-Castelltort». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r maig 2015].
2.↑ «Sant Miquel de la Roca o del Portell». Generalitat de Catalunya.

Sant Bartomeu del Portell és una obra de Crespià (Pla de l'Estany) protegida com a bé cultural d'interès local.

Descripció
Per accedir a l'ermita de Sant Bartomeu cal arribar a la plaça Major de Crespià. Al costat de ponent, surt un camí pedregós que enfila fins al dipòsit municipal d'aigua. Aquí hi ha de nou una senyalització, vers un camí que voreja el curs del Fluvià, pel Puig Portell. Finalment, s'arriba a un camp de conreu davant del qual hi ha un serrat cobert de bosc, on hi ha l'església de Sant Bartomeu. Un camí a peu hi condueix en 5 minuts.[1]

Església antigament d'una nau, de capçalera semicircular i amb dues capelles laterals en el transsepte. La base del mur de la façana occidental, com els vestigis de la porta d'accés, corresponen a una reforma tardana dels segles XVI-XVII. L'església no conserva la seva coberta. Al centre de l'absis s'identifica part d'una finestra de doble esqueixada. L'absis s'obre a partir d'un plec doble en degradació. La capella septentrional del transsepte és la més ben preservada. S'hi pot veure l'arrencament de la volta de mig punt, una finestra d'una esqueixada amb llinda d'arc retallat i una obertura rectangular esbiaixada. La capella meridional evidencia una coberta de volta amb un cos afegit, avui difícil de veure entre l'espessa vegetació. Segurament es tractava d'una sagristia. Entre el transsepte i l'inici de la nau es conserva la base de l'arc toral. L'aparell no és del tot homogeni en tota l'obra d'origen romànic, però[1]

majoritàriament són carreus de travertí ben tallats i repicats, disposats en filades.[1]

Història
Les característiques constructives de Sant Bartomeu mostren una obra romànica avançada de finals del segle XII o XIII. Montsalvatge la va identificar com Sant Bartomeu de Basset, topònim citat en un document de 1397. El 1514 la trobem citada en les actes de visites pastorals i ja a mitjan segle XVI era en ruïnes i per aquest motiu fou reconstruïda entre els anys 1557 i 1573. El 1776 es mantenia dempeus, però l'any 1828 ja consta com a totalment derruïda. Se sap que l'any 1661 un ermità en tenia cura conjuntament amb el Santuari de Sant Miquel de la Roca. Els anys 1982 i 1983 es dugueren a terme en l'església uns camps de treball per tal de desenrunar el seu interior. Foren recuperats alguns elements originaris de l'església romànica.[1]

Gravació feta amb el GPS de un mobil CAT61 millorat amb GPS Status i DDK Nav.