Quatre Parcs BCN

Ruta circular per quatre Parcs de Barcelona, el primer el parc de l'Espanya Industrial, una àmplia esplanada situada sota un desnivell cobert de llargues fileres de graons i un estany que voreja gairebé la meitat del espai verd del parc. Destaca la poderosa presència de nou torres-far i uns graons coberts de rajola blanca, que permeten seure o baixar fins a les illetes amb bancs que s’endinsen en el llac. Com a escultura un drac que serveix de tubogan, amb les ales ben obertes i la cua que cau cap a l’estany, obra del basc Andrés Nagel. El següent parc no gaire lluny d'aquest, és el parc de Joan Miró, també conegut com parc de l'escorxador, és un parc que ofereix una sorpresa en cadascuna de les nombroses entrades, ja que donen accés a espais molt diferents tant en la factura com en els usos. És un parc per estar-s’hi, triant la zona en funció del que es vulgui fer, disposa d'una pineda i un palmeral. En un dels extrems de l’estany que hi ha a la gran plaça situada a l’altura dels carrers de Tarragona i d’Aragó, l’escultura Dona i Ocell, de Joan Miró, de 22 m d’alçària, presideix el gran espai verd. Està feta amb trencadís i ha esdevingut un dels grans referents del parc. Va ser donada a Barcelona pel seu autor.
Un cop visitats aquest dos parcs, ens desplaçarem uns quatre quilòmetres fins arribar al parc de la Ciutadella, el primer parc dissenyat específicament com a parc públic i construït cap al final del segle XIX.Té més de cent espècies vegetals, amb molts arbres centenaris i conjunts escultòrics d’interès, el parc de la Ciutadella conté una gran diversitat d’elements: la cascada monumental, edificis del segle XIX, i de l’antiga ciutadella militar construïda el 1715 on resten la capella castrense, obra de Pròsper Verboom (1728), el palau del governador i l’edifici de l’arsenal, actualment seu del Parlament de Catalunya. Un llac, passejos i nombroses escultures comparteixen l'espai amb el zoo de Barcelona.
L'últim parc i molt aprop de l'anterior és el parc de l'estació del Nord, no es pot descriure aquest parc sense parlar de l’art que conté. L’entrada principal pel carrer dels Almogàvers està flanquejada per dues parets altíssimes de ceràmica blanca, que delimiten els llargs talussos, molt suaus i sembrats de gespa, que hi ha a banda i banda. Constitueixen una talaia per contemplar amb perspectiva el conjunt de l’espai.
Uns petits caminets fets amb travesses de fusta faciliten l’ascens. La ceràmica es repeteix a les dues escultures que determinen l’organització del parc i que n’esdevenen protagonistes indiscutibles. Prop de l’edifici de l’antiga estació de ferrocarril que li dóna nom, s’estén damunt la gespa un gran llenç de ceràmica blava. És el Cel caigut. Més enllà, tocant al pont del carrer de Sardenya, on finalitza aquesta primera part del parc, s’enfonsa l’Espiral arbrada, plena de til·lers.