Queixans-Ruta del Segre-Vilallobent-Queixans

Quatre membres de la Colla del Dimecres del Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines hem sortit des de la plaça on hi ha l'Església de Queixans per fer un tram de l'anomenada Ruta del Segre. El primer dubte se'ns presenta al passeig de Queixans, a l'alçada de la via del tren doncs, encara que hi ha un senyal indicador, el camí no és evident i fins que no ens acostem a l'esmentada via no veiem un corriol que, cap a l'esquerra, marxa paral·lel a la mateixa. Un cop travessem per sota el pont del ferrocarril seguim per la pista de terra i pedra que passa per el Prat del Comú i el Torrent d'Urtx, fins arribar al Segre. Seguim la ruta a la dreta, remuntant el riu per un corriol no massa fresat i que cal endevinar en certs punts, sempre tenint com a referència el Segre, fins arribar a indrets impracticables, que ens fan transitar per camps segats propers i de molt bon fer. Més endavant i ja seguint vora l'aigua hem de passar per dos túnels primer sota la N 260 i després sota el tren. Si el primer ja ens fa ajupir per la seva alçada de 1,40 metres, els segon l'hem de fer gairebé a quatre grapes, doncs és de solament 1,10 metres i fins i tot la motxilla ens fa nosa. Malgrat tot s'ha de dir que és divertit i cal agrair l'arranjament, doncs ens permet passar sense enfangar-nos. Hem de comentar que tot el camí del riu és ple d'ortigues (o bernats) i que dur camisa amb màniga i pantalons llargs es un avantatge. Ja caminant per pista de terra, al pont cap el Mas Prat, veiem amb certa enveja per la calor, nois i noies d'un grup d'esplai gaudint de l'aigua que, en aquest punt, es veu fresca i clara. Al arribar al lloc que la ruta deixa el riu, enfilem direcció Vilallobent, on l'encarregat de custodiar les claus de l'església ens permet visitar-la i molt amablement ens explica història i particularitats de l'indret. Sense perdre l'oportunitat de fer un trago a la font de la plaça, agafem la carretera enquitranada cap a Queixans on, després de dinar, retornem cap a casa.