Queralbs - Daió de Baix - Les Collades - Santuari de Nuria - Salt del Sastre - Queralbs

Pàrquing públic gratuït

Pont de les Guielles

Central Hidroelèctrica de Daió

La central hidroelèctrica de Daió és una de les primeres centrals hidroelèctriques de Catalunya. Va ser construïda l’any 1907 i va ser la primera de totes les centrals hidroelèctriques del riu Freser. Els canals que provenen del riu Núria i del Freser s’ajunten per subministrar-li l’aigua necessària. Està situada sobre el camí de Queralbs a Coma de Vaca i va ser la primera central hidroelèctrica de Catalunya destinada a dur força elèctrica a llarga distància, en aquest cas a la ciutat de Vic. La central disposa d’una turbina Pelton, adequada als 460 metres existents entre la cambra de càrrega i el nivell de la central. La potència màxima que pot assolir són 6.000 kW/h. L’edifici original va ser reformat el 1999, però encara en resten construccions adjacents i infraestructures de regulació originals. La central està situada al camí de Queralbs a Coma de Vaca, en la desembocadura del riu Núria al riu Freser.

Salt del Grill

Corriol a la esquerra

Les Collades

Canal del Freser (s.XIX)

No és permesa l’entrada a les instal·lacions dels canals del Freser ni del riu de Núria, a Queralbs. El canal del Freser és una instal·lació construïda per a desviar aigua del riu Freser, a través d’una resclosa, i dur-la fins a una cambra d’aigües d’on surt una canonada forçada que alimenta la central hidroelèctrica de Daió. Segueix, per tant, un recorregut pràcticament pla de 4 km de distància que va prenent alçada en relació al fons de la vall a mesura que la vall de les gorges del Freser va perdent altitud. Al riu de Núria, a mitja alçada del camí Vell de Queralbs a Núria, hi ha una instal·lació equivalent. Es tracta d’una instal·lació privada gestionada per l’empresa Hidrodata, un equipament industrial destinat a la producció d’energia hidroelèctrica, i en cap cas turístic ni destinat al senderisme. Els darrers temps s’ha popularitzat l’ús d’aquest canal amb finalitat d’excursionisme i aventura fins al punt que el fet ha esdevingut problemàtic, i és per això que des del Parc natural, l’ajuntament de Queralbs i l’empresa Hidrodata es vol aclarir que: Està prohibida l’entrada en aquests canals perquè són instal·lacions industrials gestionades per una empresa privada.

pas del Triader

el Triader

Coll de les Pedrisses

Torrent de la Font Negra

Crucifix

Santuari de Nuria (s.XIX)

La història del Santuari de Núria es remunta als temps en què els comtats i els monestirs dominaven moltes de les propietats del país. Era terra de pastures i potser això va ser el fet que va provocar la construcció del santuari, l’evangelització dels pastors. Un altre fet rellevant per què es coneix la Vall de Núria és per L’Estatut de 1932, conegut per tots com L’Estatut de Núria. Allà es va redactar l’avantprojecte del qual seria el primer Estatut que atorgava a Catalunya un règim d’autonomia que li permetria tenir un govern, un parlament i unes competències pròpies. L’actual Santuari de Núria va ser construït a finals del segle XIX i principis del segle XX. La primera pedra de l’actual santuari de la Vall de Núria va ser posada l’any 1889 per l’arquitecte Calixte Freixa i Pla. L’edifici va ser inaugurat l’any 1911. Aquesta construcció va ser una resposta a l’augment del nombre de visitants que es va produir durant aquell període.

Cruilla

Mirador de Nuria

Pla de Sallent

Salt de la Cua de Cavall

Mirador del Salt del Sastre

Marrades del Salt del Sastre

“Marrades” és un terme en català que es refereix a un trajecte que allarga un recorregut respecte d’un altre més directe. També es pot referir a un camí que fa molta volta fins arribar al seu destí1. Així, si algú fa una “marrada”, això vol dir que s’ha desviat del camí més curt per arribar a un lloc. Aquest terme es pot utilitzar tant en el context de viatges físics com en el sentit metafòric per descriure una acció o un procés que no segueix la ruta més directa o eficient. En el fons es l'antonim a drecera.

Pont de Cremal

Balma de Sant Pau

Tartera de Corbell

Font de la Ruïra

La Ruïra

Corriol a la esquerra

Pujada de Cal Perico

Estació de Queralbs (s.XX)

L’estació es va posar en servei l’any 1931, amb la inauguració del cremallera entre Ribes i Núria. El 20 de juny de 1971 es va ampliar l’estació, afegint 2 vies derivades. Aquesta estació té una funció destacada en la línia Ribes-Núria ja que és el lloc on es creuen els trens ascendents i descendents2. A més, en la via 3 també hi ha una petita rampa per poder carregar vehicles que hagin de pujar al Vall de Núria en vagons.