Quermany Petit, 28 NOV 2015

Petita passejada al Quermany Petit sortin des de el nucli antic de Pals.

Una vegada deixem l'asfalt i enfilem la marxa, si ens fixem, en gran part del camí podem observar unes marques longitudinals que corresponen a les roderes dels carros marcades a la roca mare que conforma el paviment natural del camí. Les roderes evidencien la importància d’aquest camí per a l’extracció de pedra provinent de la pedrera que veurem més endavant.(Alguns experts consideren que aquestes roderes varen ser excavades expressament per poder guiar els carros en els trams més dificultosos. Els temps i l’erosió han acabat oferint el resultat que podem observar actualment). Passem a la vora de les restes de una antiga barraca de pared seca.

El camí molt erosionat, s'enfila hacia una zona de pedreres, a on coexisteixen pedreres recents amb altres indubtablement antigues, segurament de l’època romana. Es tracta d’una pedrera de roques anomenades gresos arcòsics. En aquesta pedrera podem observar les marques d’extracció de moles de molí de grans dimensions, fins i tot alguna abandonada en procés d’extracció.

Abandonem de la pista sense camí definit per arribar a la par més alta del Quemany Petit. Des d’aquesta atalaia tenim unes vistes panoràmiques privilegiades sobre la Plana Empordanesa. Tota aquesta zona està farçida de paret seca, que dona peu a l'importància de l'activitat que tenia aquesta muntanya.


Tornan a la pista ens acostem a una zona rocosa per veure unes cadolles. Aquestes cassoletes d’erosió o pedres d'aigua, són cavitats generades sobre antics punts dèbils de les superfícies rocalloses, originàriament planes i que evolucionen aprofundint verticalment i s’eixamplen horitzontalment degut a l’erosió. Aquests veritables receptacles de l’aigua de pluja són llocs idonis per a l’abeuratge de les aus i altres habitants del bosc. (Existeix la teoria, sense confirmar, de què algunes d’aquestes petites cavitats haguessin estat fetes per l’home amb un sentit màgic o ritual).

En un racó de una pineda es veu part de un Escòrrec. Es tracta d’una antiga obra de canalització de l’aigua, empremta de l’enginy de l’home per a l’aprofitament dels recursos hídrics. La funció d’aquest escòrrec era la de recollida, aprofitament i distribució de l’aigua de pluja per part de les diferents masies de la zona. L’escòrrec arribava fins als diferents masos, els quals disposaven de dipòsits i cisternes per l’emmagatzemament de l’aigua. Un cop omplerts els dipòsits, l’aigua sobreeixia i seguia el seu curs fins a la següent masia mitjançant diferents canalitzacions.


Caminem per tranquils boscos de pi pinyer, alzines i suros. Arribant a una part més obaga trobem la bassa de l’Amàlia, és una bassa artificial formada a dins d’una antiga pedrera. Aquestes basses, a més de ser usades com punt de cria pels amfibis i com abeuradors per la fauna terrestre, són l’ambient permanent d’un gran nombre d’invertebrats. Per la seva banda, l’abundant presència d’insectes a les basses i els seus voltants, fan de l’indret un lloc molt atractiu per a molts depredadors insectívors com ara ocells i ratpenats. En aquest ambient humit trobem espècies vegetals associades com ara el canyís, la boga i la llentia d’aigua a la superfície.

Podem acabar la passejada pel antic casc antic de la vila, que sempre mereix una visita, una veritable delicia.