Quermany Petit i Gros, Riera de Quermany, mines d'en Bofill i d'en Bernat

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Avui ens hem acostat fins a Pals per fer els cim dels dos Quermanys i visitar les mines de terra negra d’en Bofill i de terra blanca d’en Bernat a més de l’olivera mil·lenària de Can Pous de Ses Garites.
Deixem els cotxes al aparcament de la rostisseria de Can Padrès 2 a peu de la carretera C-31 i entre Pals i Regencós.
Els Quermanys, per bé que, conformen un paratge erm i rocós, com ens recorda el seu propi nom de Quermany (roca gran), és una terra suau i fràgil, exposada a la tramuntana i al foc (encara queden restes del gran incendi de l’any 1983 i el que cremà el Quermany Petit l’any 2008. Muntanyes idònies pel descobriment, l’amagatall i l’esforç humà. On al Quermany Gros si han trobat restes arqueològiques que indiquen la freqüentació de l’indret des del Neolític, així com d’un antic poblament d’indiketes a la part superior del Quermany Petit, on també es troben diferents pedreres, probablement d’èpoques medievals.
Degut a la singularitat del paratge i a la intervenció humana, aquestes muntanyes les conformen una teranyina de camins i viaranys, per això se’m fa difícil explicar fil per randa cada cruïlla, cada variant, per el qual, es fa imprescindible seguir aquesta ruta amb GPS, tot i que els principals encreuaments dins la muntanya estan molt ven assenyalats amb pals informatius i diferents marques de pintures...vermelles, blaves, blanques i grogues (PR-C 108) i fins i tot les blanques i vermelles del GR-92. Ja sigui des de Pals o des de Regencós, son diversos els camins que s’enlairen cap al Quermany. Nosaltres ho hem fet pujant per rere la rostisseria de Can Padrès 2, per camins pedregosos, de mal caminar, plens d’esbarzers, matolls, i gatoses, de manera especial pel cantó del Quermany Petit.
Hem passat per diferents pedreres amb importants cassoletes, sitges, cisterna...(és veu, de manera nítida, l’acció de la mà de l’home sobre la natura mineral), abans de assolir el modest cim del Quermany Petit de 114 m., una roca ens marca el cim, on pugem a sobre per plasmar el moment amb unes fotografies.
La baixada arran d’una d’aquestes pedreres ens fa anar alerta per el gran desnivell existent. Un cop de planer i al vessant nord, el terreny és més frondós i humit, amb pins, alzines i suros, passem al costat del Mas Salvi (un hotel de luxe situat en una zona molt tranquil·la de Pals) i tot seguit seguim camí dins la riera de Quermany fins el mas de turisme rural Can Pou de Ses Garites on es troba una olivera mil·lenària.
Comença a plovisquejar, un suau “xirimiri” que ens va xopant lentament, seguim per uns quants corriols i caminets, que ens acosten als peus del Quermany Gros, on es troba el paratge de les mines d’en Bofill, dites també Mines Negres pel color de les argiles fosques i pissarroses que s’hi extreien. Les argiles s’utilitzaven per fer càntirs i altres atuells de ceràmica negra. Agafem les llanternes i ens endinsem dins una de les mines, força baixes i estretes.
Al costat de la boca de la mina, un pal informatiu ens indica que en 22 minuts arribarem al cim del Quermany Gros, així que seguim camí amunt obviant una cruïlla(esquerra) que aquesta ens baixaria fins a Regencós i que agafarem de tornada. El camí, força pedregós i aspre va pujant gradualment sense pausa. A dalt, una torre d’aguait per controlar els focs de la comarca ens indica que ja hem arribat al petit cim del Quermany Gros. Un paisatge de 360 graus per contemplar en un entorn de soledat i silenci. Llàstima que el dia ens ha fet la guitza amb aquest núvols baixos que ens impedeixen albirar el paisatge amb tot el seu esplendor...intuïm la platja de Pals, el perfil de les Illes Medes, el Roca Maura i el Montgrí, Al davant i a sota, el Puig d’en Pou i el mas fortificat de Ses Garites, on es troba l’olivera mil·lenària que fa una estona hem visitat, la urbanització del Mas Tomasí, les pinedes del massís de Begur, amb Regencós en primer terme, Palafrugell, amb Ermedàs i les pinedes de Castell i el Cap Roig, el Massís de les Gavarres, Llofriu i el barri de la Barceloneta, el pla de Torrent , Sant Feliu de Boada, Pals...senzillament impressionant!!.
Busquem els recers dels arbres per aixoplugar-nos i poder esmorzar abans de començar la baixada, que fem tornant sobre els nostre passos fins la cruïlla abans citada que ve de Regencós. El camí es molt pedregós e inestable i hem de anar amb compte per tal de no relliscar ni fer una regirada dels turmells. En poc menys de 15 minuts arribem a la boca principal de les mines d’en Bernat, aquesta entrada està força ben conservada, té una reixa de tanca i, pel que sembla i es veu, el seu propietari la deu fer servir com a lloc d’esbarjo.
De les mines d’en Bernat se n’extreia el caolí, una terra blanquinosa, molt fina i apreciada que s’utilitzava per fer l’engalba, una capa fina usada per a decorar la ceràmica o modificar-ne el color. Aquest material era transportat fins a La Bisbal pels treballs dels ceramistes. Les mines van ser abandonades durant la dècada dels anys 50 a 60 del segle XX.
Passada la boca principal, agafem un corriol (dreta) que ens fa passar per unes quantes boques més, una de les quals i entrem per inspeccionar-la...quasi hem de anar de quatre potes i fins i tot hem de treure la llanterna dons és força llarga, tenint sortida per un altre lloc. Seguim camí avall fins arribar als límits del càmping Mas Patotxas i un tram més planer ens deixa al aparcament on tenim els cotxes, donant per finalitzada aquesta interesant sortida.
Salut i bones caminades!!