QUERROIG I PUIG DE TARAVAUS. La Torre de Querroig (100 cims)

A la carena que separa les comarques de l’Alt Empordà i el Rosselló hi ha una muntanya molt característica i visible des de molts punts força llunyans. Aquest primer cim important es la Torre de Querroig. Al seu cim s’hi troben els vestigis d’un castell medieval edificat a finals del segle XIII així com d’una torre circular construïda posteriorment. Aquesta torre formava part de la xarxa de torres de senyals dels Reis de Mallorca i assegurava la connexió amb la Catalunya del Sud. A uns centenars de metres al SO de la Torre de Querroig s’hi troba el cim del Querroig (636 m) on hi ha el vèrtex geodèsic. Sortint del que podríem anomenar l’Olla de Portbou, seguint la carena frontera vers el SO hi trobem el Puig de Taravaus de gairebé 700 m. Es troba entre els límits de Colera i Banyuls de la Marenda, i es el tercer cim en altitud entre el mar i el Coll de Banyuls.

Ruta: Platja de Portbou (3 m) – Cementiri (26 m) – Puig del Claper (236 m) – Coll del Frare (205 m) – Coll del Falcó (276 m) – Camí a Coll de Llaceres (319 m) – Coll de Llaceres (469 m) – Font de Taravaus (568 m) – Coll de Taravaus (624 m) – Coll de Rumpisó (682 m) – Puig de Taravaus (699 m) – Coll de Taravaus (624 m) – Pla del Ras (541 m) – Coll del Suro (534 m) – Querroig (636 m) – Torre de Querroig (672 m) – Puig de l’Àliga (528 m) – Coll de la Farella (306 m) – Coll dels Belitres (165 m) – Puig de Cervera (207 m) – Cala del Pi (1 m) – Les tres Platgetes (1 m) – Platja Petita (1 m) – Platja de Portbou (3 m)

Accés: L’únic accés per carretera es la N-260 des de Figueres, o si es ve des de França per la D-914 des de Argelers. També s’hi arriba en tren.

Caminada: Iniciem el recorregut al peu de la Platja de Portbou anant vers el SE i passant per dins la població enfilar-nos fins al cementiri, on hi ha el Monument a Walter Benjamin. Un corriol al costat de la paret ens porta fins a la carretera, on agafem el traçat antic i el seguim uns 500 m fins a trobar un senyal que ens marca l’inici d’un dret corriol al Sud, que tot fent llaçades s’enfila fins al Puig del Claper, primer cim del dia i bon mirador sobre la costa, Portbou i tota la vall. Ara ja rumb al O baixem fins el Coll del Frare on prenem la pista Camí de Portbou al Prat del Ras. (volíem anar per la carena passant pel Puig Pelat i Puig Falcó, però el vent que feia ens va fer optar d’anar per pista. A mes de ser una opció mes llarga i mes dura). Tram força llarg i avorrit de camí, amb la vall de Portbou a la dreta. La ufanosa primavera d’aquest any fa que hi hagi un esclat de flors de tots colors que fan mes agradable tot el recorregut, i en especial aquest tram mes monòton. Passem pel Coll del Falcó i en arribar al Camí al Coll de Llaceres deixem la pista principal per enfilar-nos fins el coll. En arribar vistes de les serres del Sud i del Cap de Creus. Un corriol surt vers el N i ens porta fins a la Font de Taravaus. Un corriol que surt just al costat de la font ens porta fins al Coll de Taravaus, ja a la carena fronterera amb el Rosselló. Seguim la carena vers el S i el SO fins al Coll de Rumpisó. Des d’aquí fins al cim el camí es fa menys evident. Bones vistes de l’Albera. Retornem al Coll de Taravaus des d’on seguim carenant, passant pel Pla del Ras i el Coll del Suro i anar fins al Querroig (636 m), al peu de la Torre de Querroig. Seguim rumb al NE on comença la pujada a la Torre de Querroig (672 m). L’Atalaia ideal per gaudir de la bellesa de la costa i de la Serra de l’Albera. Baixem pel mateix corriol pel que hem pujat i en arribar al peu, girem al SE per anar baixant per la carena, passant pel Puig de l’Àliga. Al peu del camí trobem el dolmen del Coll de la Farella i mes endavant el coll del mateix nom. Seguim mes o menys carenant, ara per pista fins arribar al Coll dels Belitres, pas fronterer de carretera. Un corriol s’enfila al N, gira al NE. Hi trobem la base d’una antiga bateria, així com antics búnquers de tristos records bèl·lics. Anem rumb al Mar fins arribar al Puig de Cervera. Baixem a Portbou per un camí ben senyalitzat amb senyals grocs. Aquest camí baixa vertiginosament seguint la línia de la costa. Un xic abans d’arribar a la cala del Pi tenim l’opció de remuntar per anar a buscar la carretera, o be seguir per la línia de la costa per un camí força aeri i a trams fet malbé per la força de l’aigua. Com que fa bon temps i el mat està en calma, seguim per la costa, amb risc de mullar-nos els peus, passem per la Cala del Pi, la de les Tres Platgetes, la Platja Petita i arribem a la Platja de Portbou.

Cartografia: Alt Empordà. Escala 1:50.000. Editorial Alpina