S. Llorenç del Munt- Casa vella d'Obac. Tossal l'Àliga, pou de glaç d'Estepar, canal del llop, font Portella, turó Roig.

EL RECORREGUT:
Aquesta ruta pot ser reduïda a anar a la casa vella de l'obac o a la font de la Portella resultant així una curta passejada sense la més mínima dificultat.
La ruta sencera , en general es fàcil, però té algun curt tram on si bé no està molt exposat, ni es del tot aeri, té intenció de ser-ho i s'ha d'anar amb una mica de precaució, sense perill evident en cap moment, no obstant. Tampoc caldrà ni tan sols utilitzar les mans per salvar cap desnivell durant la pujada ni a la baixada, si es té una mica d'habilitat.
Quatre trams molt diferenciats:
- 1 El pla de la casa vella i la font. On es pot fer una simple passejada.
- 2 La pujada als alts de la Pepa
- 3 La carena, des de el puig de la Mamella a el puig de l'Àliga
- 4 La baixada pel canal del Llop.

1-Aquesta ruta pot ser reduïda a anar a la casa vella de l'obac o a la font de la Portella resultant així una curta passejada sense la més mínima dificultat.

2- Cal dir que la pujada, si bé es deixa pujar, es insistent i en algun moment forta. Els 260m de desnivell acumulat que farem estan pràcticament aquí. Tot seguit! Estem pujant als alts de la Pepa. De tant en tant, però podrem parar a observar les vistes cap a la banda sud o sud-est del Tibidabo, baix Llobregat i Montserrat.
Val la pena arribar-hi, per les vistes que ens ofereixen els alts de la Pepa i concretament al puig de la mamella, on està la torre de guaita. Ara les vistes se'ns obren a les dues bandes.

3- A partir de la torre de guaita, les vistes se'ns obren a les dues bandes, son esplèndides. Més endavant, el camí es fa quasi planer, una carena que mira a les dues bandes quan els arbres ho permeten. Caminarem entre un bonic bosc d'alzines fins el tossal de l'Àliga. Cal fer-ho poc a poc i observant. Aquí és on el caminar i el pensar es fan lleugers com una agradable i senzilla melodia. Aquí, però, és on hi ha algun curt moment d'anar amb una mica d'atenció. La muntanya ja té això, un punt de traïdoria, com resistint-se a ser descoberta. I aquesta és, -al meu criteri- el que marca la diferencia entre el mar i la muntanya. El mar avisa, es lent a canviar el seu caràcter. La muntanya és sobtada.

4- Al igual que a la pujada, la baixada pel canal del Llop, -que s'inicia al collet estret- baixa amb força pendent en alguns moments. Mai, no obstant passarem per zones de perill.
En general doncs, és una ruta agradable en molts aspectes, sobretot a la part alta per les vistes a les dues bandes que van canviant per moments, entre la torre de guaita i l'inici de la baixada al collet estret.
Sempre entre un bosc d’alzines que eviten la excessiva exposició al sol.
Una vegetació frondosa i uns camins no molt transitats que en més d'una ocasió hem d'anar ajupits per branques baixes.

Si a algú li es útil aquesta meva ruta i descripció, sempre es d'agrair rebre una valoració vostre, correccions o ampliacions d'informació.

PUNTS D'INTERÈS:
- LES VISTES
-CASA VELLA DE L'OBAC
-POU DE GLAÇ D'ESTEPAR
-LA FONT DE LA PORTELLA

LES VISTES:
-- Per suposat, l'atractiu més important són les vistes sobre els punts, cims, puig i roques conegudes d'aquesta part de Sant Llorenç del Munt que es la serra de l'Obac: Davant nostre el turó Roig, i més enllà podem contemplar, amb la necessària pau i quietud , la muntanya de davant, mostrant-nos les seves senyes d'identitat: El paller de tot l'any, Roca Salvatge, Puig de tres Creus, el Castell Sapera i més enllà encara: El Montcau, puig del Mal Pas.
Abans , des de el Puig de la mamella, hem pogut veure l'altre vessant: El Tibidabo Collserola i Montserrat.

LA CASA VELLA DE L'OBAC.
En ruïnes, però Preciosa!!
Els orígens d'aquesta casa es remunta als segles X -XI.
La torre sota per la que passem es una petita meravella per la construcció i l'arquitectura.
Els Ubach eren els propietaris i va anar passant a traves dels anys sempre a la mateixa família
Hi ha un cartell informatiu del seu origen, el seu moment àlgid i l'abandonament i construcció de la casa nova .
Passarem per un túnel construït amb volta de canó de pedres amb morter de calç.
La casa nova s'havia construït el 1812. La família es va traslladar, i a la casa vella únicament van quedar els masovers.
Al 1836, els Carlins la van cremar per represaliar al masover per no abonar una penyora exigida.
Abans es podia accedir al pati interior, -Ara tancat, com sempre per l'actitud d'alguns irresponsables- on es podia veure a les restes del quadrat de la torre de vigilància, un mur fet amb pedra seca amb disposició de les pedres a sardinell, molt propi de l'edat mitjana.

EL POU DE GLAÇ D'ESTEPAR
Molt ben conservat i a un lloc amb un encant que els boscos d'alzines saben oferir.
Construït per la família Ubac.

LA FONT DE LA PORTELLA
Un lloc de repòs a l'ombra, però sense aigua. Des d'aquí es pot anar a la casa Calsina. Unes ruïnes que bé mereixen una visita, si les respectem, clar.

Si seguiu aquesta ruta, si us ha estat d'utilitat, si us ha interessat, si trobeu algun problema, algun dubte o una critica a fer, us agrairé la vostra valoració i comentari.