S. Martí de Centelles – Castells de Centelles i de la Popa (Castellcir) – S. Andreu de Castellcir – Ermita del Roser

Castell de Centelles.-
Antic castell anomenat de Sant Esteve fins al s. XIII (prengué el nom de la vila de Centelles, l’actual Sant Martí de Centelles), actualment enrunat, a 855 m alt., en un turó acinglat (l’agulla de Sant Martí), damunt el pla de la Garga, dins el municipi de Sant Martí de Centelles (Osona).
És conegut també com a castell de Sant Martí. Fou el centre de la baronia de Centelles. És esmentat ja el 898. Una comunitat de preveres instal•lada a la seva església, dedicada a Sant Esteve, esdevingué priorat canonical (Santa Maria de Centelles) a la fi del s. XIII, fundat pels senyors de Centelles; a partir de la fi del s. XIV anà decaient, fins a restar-ne solament el títol prioral. Les edificacions actuals corresponen en bona part al 1464, amb motiu de la projectada residència del rei-conestable Pere IV. El castell fou enderrocat per les forces de Felip V; l’església, romànica, amb un absis rectangular, és obra del principi del s. XIV; la imatge romànica, molt mutilada, de Santa Maria de Castell és venerada actualment a la parròquia de Sant Martí de Centelles.

Castell de la Popa o de Castellcir.-
Aquest castell, està documentat des de l’any 1014, ja que a començaments del segle XI amb Gerard de Castellcir, apareix la dinastia dels Castellcir els quals posseeixen els drets del castell encara que paguen un tribut anual al monestir de l'Estany.
Durant el 1107 va pertànyer a Guillem Ramón d'Òdena, un dels membres del llinatge Òdena, que com tots els membres d'aquesta família va resultar extremament conflictiu. Al 1294 Roger i Gelabert de Castellcir consten com a propietaris del castell, saga que desapareix durant l'any 1348 a causa de la mortal Pesta Negra encara que sobrevisqués Almanda, una de les filles.
Durant el 1363, Gilabert de Centelles, el rep de mans del rei i poc després passa a els Bell-lloc. Vint anys més tard Ramón de Planella adquireix els drets i la seva possessió, alhora que també obté els drets dels castells de Mura i Granera.