S PERE S MARIA S FEIU S DOMENEC

Excursió: SANT PERE LLIGORDÀ SANTA MARIA DE PALERA,SANT FELIU,SANT DOMENEC O SANT SEPULCRE
Data : 21-03-2016
Activitat : Excursionisme
Situació : CARRETERA DE BESALU A BEUDA
Comarca : GARROTXA
Lloc d’inici excursió : SANT PERE DE LLIGORDÀ
Grau de Dificultat : FACIL
Distància recorregut : 11,97 KILOMETRES
Hora d’inici caminada : 8,18 HORES
Hora d’arribada : 13,00 HORES
Temps Total : 4,41 HORES
Temps en moviment : 3,47 HORES
Temps parats : 54 MINUTS
Mitjana en moviment : 3,2 KILOMETRES
Mitjana Total : 2,6 KILOMETRES
Altitud màxima : 374 METRES
Altitud mínima : 237 METRES
Desnivell total : 136 METRES
Desnivell acumulat pujant : 277 METRES
Desnivell acumulat baixant 277 METRES
Tipus d’itinerari CIRCULAR
Participants: LA COLLA DELS DILLUNS (6 PERSONES)
Crònica SANT PERE DE LLOGORDÀ,SANTA MARIA DE PALERA,CAN FELIP,CA N’OMS DE GUIXARS,CAN NIERGA,CAN VILA, COLL DE JOU, CASTELL DE BEUDA,SANT FELIU DE BEUDA,LA CANOVA,EL SANT SEPULCRE O SANT DOMENEC,PUNT D’INICI
PORTEU LA MAQUINA PER FER BONES FOTOS
SANT PERE DE LLIGORDA
Al costat de la carretera que comunica Besalú amb Beuda podem trobar aquest temple del segle XII, si bé des de finals del segle X es té constància de l'existència d'aquest lloc. La primera referència documentada del temple data de l'any 1079, en que Uralard, vescomte de Bas i la seva esposa Ermessenda, van donar al monestir de Sant Víctor de Marsella l'església de Sant Joan les Fonts, per a que hi fundessin un cenobi benedictí. Per afavorir l'establiment d'aquest nou monestir, també li van cedir terres i altres possessions, entre les que es trobava l'església de Sant Pere de Lligordà.
L'església va ser construïda amb una nau rectangular acabada en un absis semicircular sense decoració. La volta és de canó però lleugerament apuntada i parteix d'una línia d'imposta que recorre els murs laterals del temple. L'absis va ser tancat en el segle XVI amb un interessant retaule, obra del mestre Pere Mates, on es narraven diverses escenes de la vida de Sant Pere. Destacaven dues imatges de grans dimensions de Sant Miquel i Sant Pau. Malauradament va desaparèixer abans de l'any 1933, sense que se'n conegui el seu destí. Al costat oest s'alça un campanar, que originàriament era de cadireta, però que en el segle XVIII es va transformar en una torre de planta rectangular, a la que s'accedeix per una escala exterior, adossada al mur oest. La porta, situada en el mur sud, té tres arcs de mig punt en gradacióEn timpà té esculpida una una creu en relleu. Encara es conserva part de la forja romànica i del forrellat romànic amb que estava decorava. El forrellat està acabat amb un cap de serp. Al segle XVIII va ser reformada i al 1980 es van enderrocar una edificació adossada al mur nord.
EL SANT SEPULCRE DE PALERA. BEUDA. LA GARROTXA
Em sorprenia trobar tanta informació en relació a la imatge, que publicava el Joan Ribot al blocdefotos.cat , d’aquest Priorat benedictí situat sobre un petit pujolet, dins la Parròquia de Palera, del Municipi de Beuda, de la Comarca de la Garrotxa, de la Província de Girona, d’aquesta Nació que maldà per recuperar la seva identitat i llibertat, que s’anomena Catalunya. El lloc existia ja el 977, i vers el 1075 els seus senyors, Arnau Gonfred i la seva muller Bruneguilda, feren edificar l'actual basílica, que fou consagrada el 1085, amb assistència de l'abat de la Grassa. El 1107 la seva possessió fou confirmada a l'abat de la Grassa, que hi fundà un petit priorat benedictí.
Fou un centre viu de devoció i de pelegrinatge, per les indulgències i gràcies que enriquien la seva església. A mitjan segle XVI es trencà la subjecció a la Grassa i els seus priors, aprovats per Roma, foren en endavant monjos de diferents monestirs del país. La seva comunitat, que inicialment era de sis monjos, es reduí ara a tres, un d'ells sacerdot beneficiat. Els tres darrers priors eren de Sant Pere de Besalú, al qual es confià a partir del 1816 el priorat. Fou secularitzat el 1835.
Li resta l'església basilical, de tres naus i tres absis, de murs llisos, amb la nau central més enlairada. Els darrers temps hi augmentà la devoció a sant Domènec, constatada des del segle XVI, i se'n digué també Sant Domènec de Palera.
Fou restaurada, amb no gaire encert, fa pocs anys, i s'hi apleguen els moderns cavallers del Sant Sepulcre, que l'han presa sota llur patrocini.
Del claustre i dependències antigues no roman pràcticament res; només alguns capitells.
S'accedeix per la GI-5234 (Besalú - Beuda) Passats uns 3 quilòmetres de l'església romànica de Sant Pere de Lligordà, a mà esquerra es troba el trencant que porta a un petit serrat en el què hi ha una cruïlla de camins. En aquest punt cal seguir pel trencant de la dreta, senyalitzat, que duu al Sant Sepulcre de Palera, després de travessar un bosc de pins i alzines. Del conjunt monàstic del Sepulcre de Palera únicament es conserven l'església romànica i part del conjunt monàstic del segle XII. L'església és situada al cantó de tramuntana del conjunt i s'adapta a un pla basilical pur, de tres naus, capçades a llevant per sengles absis circulars, sense arcs de reforç a les voltes i amb pilars de separació entre les naus de planta rectangular. El conjunt monàstic se situa al costat de migjorn de l'església, del que només es conserva l'ala de llevant, la façana de migjorn i el mur que tancava el clos per ponent. Aquest conjunt fou concebut entorn d'un claustre, que es desconeix si va ser construït, ja que únicament es conserva l'angle de les galeries de llevant i tramuntana, amb dues arcades que delimiten una mena d'atri on s'obre la porta de migjorn de l'església. Les arrencades dels murs en direcció a ponent i migjorn i de ponent del claustre des d'aquests arcs indiquen el traçat previst per als porxos d'aquestes galeries. Les dues arcades senzilles, que avui hi ha al porxo, són una construcció moderna, en els cantons de migjorn i ponent del claustre. L'ala de llevant és formada per una successió de sales i patis refets per a la seva adaptació com alberg, però encara són identificables algunes parts originals, les quals es poden deduir que sota els arrebossats i elements nous. Aproximadament en la meitat del llenç de mur que forma la paret del claustre hi ha una porta, original que porta al pati de la qual se'n desconeix la funció original. La part millor conservada és l'extrem de migjorn, residència dels antics guardes, formada per una sala llarga coberta amb embigat, reforçat per arcs travessers i amb zones on s'han conservat sostres i plafons de guix que corresponen a una reforma renaixentista dels sostres originals. En aquest moment a la façana de ponent d'aquest sector fou afegit un cos d'edifici, alternant-ne les estructures originals que serien fora d'ús. La façana de migjorn, sobrealçada com tot l'edifici, presenta una acurada composició de tres finestres; una de doble esqueixada, una segona biforada (al pis superior) i una de doble esqueixada centrada en el mur, al soterrani, on també es conserven dues sales originals, una amb un arc diafragma. Aquesta façana continua amb un llarg llenç i d'una sola planta d'alçada a nivell de soterrani, fins a la façana de ponent, on hi ha una finestra de doble esqueixada de factura diferent de les altres, que formava part d'una llarga sala que conserva una porta original. Aquesta és adovellada, en la façana de tramuntana, i conduïa a un pati que quedava entre les sales de l'ala de migjorn del claustre i el claustre pròpiament, situat més a migjorn. L'aparell d'aquesta part més meridional del conjunt, com també el de les parts conservades del claustre i de la meitat septentrional de l'ala de llevant, és molt semblant al de l'església i es pot situat la seva construcció coetània o immediatament posterior a la de l'església. En canvi, l'aparell de la façana de migjorn i una part de la seva façana de llevant presenta algunes diferències, especialment en el traçat de les seves finestres. Aquest fet permet suposar un procés constructiu diferent, però no gaire llunyà en el temps, que completa l'estructura inicial, probablement limitada al claustre i a un edifici aïllat a migjorn, que amb la reforma restà integrat dins el conjunt. La intervenció preventiva duta a terme en el mes de gener de 2004 venia motivada per la voluntat de l'Ajuntament de Beuda i el Bisbat de Girona de recuperar l'ús del recinte de Palera com a hostatgeria. S'hi realitzaren un total de 10 sondejos en l'àrea de l'actual pati interior del conjunt, per tal de confirmar o desmentir l'existència del claustre. En desmuntar una jardinera adossada al mur perimetral del recinte que travessa el pati en direcció est/oest es va posar al descobert un mur del que es conserven dues filades, de parament molt semblant a l'església, però que formaria part d'una fase constructiva posterior a aquesta. Aquest s'assenta directament sobre la roca mare i estaria datat pel seu parament, a finals del segle XII. S'ha localitzat una arrencada del segon mur, de factura idèntica a l'anterior i del que únicament resta la darrera filada, aquest gira cap al sud i s'adossa entre la paret del temple i la galilea desapareguda durant la remodelació dels anys seixanta. També s'ha documentat una cisterna de planta trapezoïdal, del segle XIII - XIV, que amida 2'25 x 4'60 metres a l'eix central i uns 8'5 metres de fondària. Presenta una entrada d'aigua en un dels laterals i una repisa de 20 - 28 centímetres d'amplada, a poc més d'un metre de la base de la cisterna. Prop de la cisterna s'ha localitzat la cara externa de la volta, lligada amb morter de calç. Pel que fa a l'estratigrafia dels diferents sondejos, cal dir que cap d'ells ofereix nivells arqueològics fiables a excepció del sondeig número 7, on s'ha documentat un nivell del segle XV (i no arribant encara al nivell geològic). L'ús del pati fins als anys vuitanta per a tasques agrícoles, units a l'escassa potència arqueològica, donen com a resultats uns nivells arqueològics alterats, amb escàs material ceràmic i d'aspecte poc homogeni. A partir d'aquestes dades no es pot confirmar que el recinte estigués originàriament tancat pels quatre costats en el segle XII i XIII. Podria tractar-se d'un pati tancat i adossat al sud de l'església. Per afirmar la existència d'un claustre a Palera s'hauria de confirmar la hipòtesi que el pati annex al sud de l'església estigués ja tancat a finals del segle XII.
SANTA MARIA DE PALERA
Prop del monestir del Sant Sepulcre de Palera podem trobar aquest petit temple del segle XI, documentat com a parròquia per primera vegada en 1085, en l'acta de consagració del monestir. A finals del segle XVI perdé la categoria de parròquia, passant a ser una sufragània de Sant Pere de Lligordà.
Disposa d'una única nau amb coberta de canó reforçada per dos arcs torals. La nau està acabada per un absis sense decoració, que té una finestra d'una esqueixada i d'una esqueixada en la seva part central.
Sota la finestra, es troba una rèplica de la Mare de Déu de Palera, conservada en el Museu d'Art de Girona. Es tracta d'una imatge de la Verge amb el Nen a la falda, tallada a principis del segle XV.
El campanar de torre està construït sobre un de previ de cadireta. La porta, situada en la façana oest, va ser reformada en 1834, tal i com es pot observar en la data gravada al mur, tot i que conserva elements de l'antiga forja romànica
A l'interior es conserva una pica baptismal de finals del segle XI o principis del XII, d'una extremada senzillesa
SANT FELIU DE BEUDA
Situada al centre del petit nucli urbà de Beuda trobem aquesta l'església parroquial de Sant Feliu. Ja a l'any 922 apareix citat el lloc de Beuda, però no serà fins l'any 1004 que tenim notícies del temple. Es tracta de l'acta d'un judici en que el bisbe Ot de Girona reclamava la possessió del temple al comte de Besalú, Bernat de Tallaferro, el qual després d'examinar el cas, la cedí al bisbat. El temple té planta basilical amb tres naus, que es fan més estretes cap als peus de les naus, especialment la del costat de tramuntana. La nau central, més alta que les altres dues, està coberta amb volta de canó, mentre que les laterals tenen voltes de quart de cercle. Tres arcs de mig punt recolzats en grans pilars rectangulars flanquegen la nau central, separant-la així de les laterals. Totes tres naus es troben acabades a l'est en absis semicirculars. El central està decorat per la part exterior amb un fris de dents de serra. La porta d'accés es troba en el mur oest. Està formada per tres arquivoltes en gradació de mig punt i adovellades. La del mig està sostinguda per dos columnes amb capitells decorats amb motius animals. El de l'esquerra representa un bou, mentre que el de la dreta, molt deteriorat, sembla representar un ocell i una roseta. En la porta encara es poden observar detalls de la forja romànica i el seu forrellat
A la part interior del temple podem trobar una gran pica baptismal ricament decorada amb motius que evoquen el pecat i que data de finals del segle XII. Sobre quatre fulles de palmeta podem veure unes imatges que representen, d'esquerra a dreta, una figura masculina amb barba, túnica i capa, que sosté un llibre; una figura femenina despullada a la que una serp li mossega un pit; una altra dona, també nua, a la que la serp li mossega una orella; finalment dues figures humanes, una masculina i una femenina, molt juntes i aparentment nues en actitud luxuriosa(bibliografia artmediaval de la garrotxa)