Torrent de Pareis . Pàrquing de Sa Calobra. Torrent de Pareis. Font de Degotís. Cova de Romegueral. Cova del soldat pelut.

Ruta circular des del Parking de Sa Calobra. Per fer aquesta ruta cal assegurar-se de que no ha plogut i no hi haurà cap avinguda del torrent ja que pot ser perillós.
Deixem el nostre cotxe al aparcament que trobem a l'entrada de Sa Calobra que es de pagament 2 euros tot el dia a l'hivern.
Baixem cap el Port i anem a la dreta per agafar el camí que va a la platja de Sa Calobra, on desaigua el torrent de Pareis.
Anem per un passeig d'uns dos cents metres passant per túnels il·luminats, de bon passar, i que ens mena a la famosa platja que avui que és hivern hem trobat deserta, però que a l'estiu és un formiguer de gent.
És petita i flanquejada per dos enormes penya-segats.
L'aigua del mar, de color turquesa, arriba a entrar a la desembocadura, a pesar de la gran quantitat de graves que ha depositat el torrent.
Aquest barranc comença en S'Entrefort, el punt de confluencia del torrent de Lluch i el Torrent del Gorg Blau, formant un conjunt que va ser considerat mereixedor de ser declarat Monument Natural l'any 2003.
Comencem a pujar pel torrent.
El primer tram és molt fàcil i sense desnivell. El torrent baixa transparent i net, amb poca velocitat...Ens hem de descalçar per passar a l'altre banda. Ja no ho haurem de fer més ja que no trobem pràcticament gens d'aigua. Si porteu sabatilles de goma us serà més còmode.
Trobem riera amunt, a la vesant dreta una zona d'horts. La gent baixava des del poble per un camí esculpit pel barranc, del que queden vestigis, i desprès tornaven carregades a casa seva...difícil d'imaginar.
Ens desviem a la dreta per no passar pel mig del riu ja que sembla que té aigua i no ens volem descalçar, però a la tornada descobrirem que no calia . Anem per camins enmig del carritx que a vegades ens tanca una mica però sense grans dificultats.
Seguim avançant fins arribar al Gorg Dolç. Amb molt poca aigua.
Trobem un rètol trencat que desaconsella seguir pujant el torrent per la seva perillositat, però ens han informat que el primer tram, més o menys fins la meitat, si no ha plogut no presenta gaire dificultat.
El lloc té un encant especial, amb les parets tallades a cada cantó, gegantines, i les curioses formes dels penya-segats curulls de coves i un encant que fa que l'excursió sigui divertia i entretinguda.
Realment es un lloc màgic que cal visitar.
Seguim pujant i arribem al Gorg de s'Aguila o el que intuïm que és ja que té molt poca aigua
Les dificultats per avançar van augmentant i trobem algun punt pel que hem de grimpar i escalar una mica però que poc a poc ens deixa anar avançant. Passem per la cova de Romegueral , immensa i impressionant i pels degotalls o font dels Degotís, que si tenien aigua Aquí les parets són molt estretes i arribem fins el salt del soldat barbut i després la cova del soldat barbut que veiem des de baix tot i que després ens hem trobat una parella de la zona que ens han dit que s'hi pot pujar bé.
Explica la llegenda que era un noi que s'amagava de l’exèrcit en una cova del torrent de Pareis. El descriuen com a barbut i malgirbat. Era àgil, capaç de botar d’una part a l’altra del torrent en el punt situat entre la cova de Romegueral i es Degotís, en aquell punt anomenat precisament el Salt del Soldat Pelut. Sembla que aquest personatge va viure realment: era un soldat suís desertor. Fins que li dispararen un dia mentre robava cireres. Havia viscut sol i amagat al torrent qui sap quant temps!
Arribem fins aquest punt se'ns acaba el temps, donem per acabada la pujada i decidím tornar a l'inici resseguint el camí fet, a l'inversa.
Sense problemes retornem al inici de la ruta havent-la gaudit molt.
Us recomano que us animeu a fer-la. Val la pena!!
Espero que us agradi. Si la feu m'agradaria que em diguessiu que us ha semblat i si cal modificar quelcom. Gràcies
Salut i cames!!