Sa Torre de s'Estalella

SA TORRE DE S’ESTALELLA

Curta però agradable passejada per sa vorera de la mar, amb possibilitat de tirar-se dins la mar per refrescar-se.

Començam a caminar a devora es club nàutic de s’Estanyol d’es Migjorn, al terme municipal de Llucmajor, a l’extrem oest de sa Badia de Sa Ràpita.

Es Racó de s’Arena (wp.01) es una platja d’arena, quasi sempre coberta en gran part de alga, amb el fons marí de arena, pedres i alga i on es troba s’illot de s’Estanyol, freqüentat per els banyistes en s’estiu. Aquesta platja està a sa desembocadura d’es torrent de Garonda que, abans de arribar a sa costa, passa per un terreny anomenat s’Estanyol de Garonda, que només està humit després de grans plujes.

Es pot acurçar sa marxa passant per dins es pinar, però es una zona privada (s’emblemàtica possessió de s’Estalella), vedat de caça, per lo que s´hi ha d’anar molt alerta quan està oberta sa veda.

Malgrat tot, noltros mos estimam més continuar vorejant sa costa en direcció a ses Casetes de Pescadors de s’Estalella (wp.02), antigament problat per els torrers que vigilaven sa costa, juntament amb pescadors, format per quatre barraques i cinc casetes, i que actualment s’ha transformat en un agroturisme. Poc abans d’arribar al poblat, es troba un niu d’ametralladores de sa Guerra Civil. Devora ses casetes hi ha un mollet i un varador de barques.

Des de dalt d’es varador comença un antic caminet que, vorejant sa costa passa per devora unes pedreres (w.03), de les quals en trobarem altres durant el trajecte. Se varen emprar per extreure es marès per fer ses construccions.

Tot d’una es veu es far de Punta Plana, o far de s’Estalella (wp.04). Prop d’es far, es troben dues casetes més, de construcció més recent, que varen ser observatoris durant sa Guerra Civil, i que també formen part de s’Agroturisme. Es camí no te pèrdua i ens duu a sa Torre de s’Estalella (wp.07), passant per devora un altre caseta (wp.05), que també forma part de s’Agroturisme.
Es camí passa per un petit portell sense barrera (wp.06), que salva una paret seca de recent construcció, fins que arribam a sa Torre de s’Estalella. Es tracta d’una torre de defensa, construïda al 1577 i que, juntament amb ses torres des Cap Blanc i de Cala Pi, defensaven sa costa de Llucmajor dels atacs moros al segle XVI.

Just davant sa Torre de s’Estalella es troba sa Cova de sa Torre (wp.08), també anomenada Cova Foradada, que comunica amb la mar.

Tornam arrere per es mateix camí, però si continuéssim per sa costa des de sa torre, podríem arribar fins a ses urbanitzacions de Vallgornera i Cala Pi, i al far d’es Cap Blanc. Però aquesta es una història que deixarem per un altre ocasió.