Sabadell, Passeig Fluvial del Ripoll -Torrent de Colobrers - Ermita de Togores -Torre del Canonge

Fàcil caminada circulant en la que sortint de l’aparcament al costat de Sant Vicenç de Jonqueres a Sabadell, anirem pel Camí Fluvial del Ripoll fins al torrent de Colobrers.
El torrent de Colobrers, també conegut amb el nom de torrent de la Tosca o torrent de Can Pagès, és un dels espais més valorats del rodal sabadellenc. L'aigua que aporta el torrent procedeix de la font de Can Moragues i també dels diferents i rics aqüífers de la zona. Part d'aquesta aigua es capta en una mina i es condueix per galeries subterrànies, recs i fins i tot un petit aqüeducte. Els destinataris són encara els quatre propietaris de l'entorn que se la repartiren l'any 1856: els Pagès, els Garriga, els Moragues i els Barata. L'espectacularitat de l'indret és deguda en part a les espècies vegetals, que hi són exuberants. Entre la vegetació de bardissa, destaca la vidalba, l'heura, l'arítjol i l'esbarzer. Pel que fa als arbres de ribera, hi abunden els pollancres, els saücs i els plàtans plantats, al costat de diferents esquelets d'oms afectats per una plaga de fongs. Els joncs, el càrex, els créixens, la sarriassa, les falgueres, les heures i la cua de cavall són algunes de les espècies de ribera que més hi creixen. Cal destacar el galzeran entre els petits arbustos de la zona.
Remuntem el torrent per un preciós corriol, creuant varies vegades el torrent per passeres de fusta. Passem pel la font de la Tosca i la Foradada (un forat artificial fet a la roca del torrent per desviar el curs de l’aigua i aprofitar les terres que formaven el meandre com a zona d’horta. En aquesta intervenció a l’espai natural es va construir un mur de contenció per on salta l’aigua i passa per sota la zona excavada). A l’arribar al final del torrent anem per la pista cap a l'esquerra fins a la Font de Can Moragues, on hi trobarem un safareig d'origen medieval.
La tornada la fem per Can Moragues i l’ermita de Togores. Es tracta d'una ermita i masia amb orígens al segle XIV. Possiblement hagi estat construïda damunt les restes d'una vella construcció romana. En els segles XII i XIII s'hi venerava la Mare de Déu de Togores, advocada per a sortir indemne dels fets d'armes i per a la pluja. Durant els segles XIV i XV Togores fou estatge de monges, depenent del monestir de Sant Llorenç del Munt. Un cop desaparegudes les monges, alguns abats de la Mola habitaren aquesta casa. Continuem cap a la Torre del Canonge, abandonada i en estat ruïnós, construïda al S.XII. Al costa hi ha una capella del segle XVII en ruïnes coneguda com la Mare de Déu dels Dolors.
Des d’aquí seguim per la pista fins a baixar al riu Ripoll i continuem pel Passeig Fluvial fins a tornar al punt de sortida de la ruta.