SADERNES - EL FERRAN (985m) - TALAIXÀ pel Pont de Valentí, Grau de Sadidorta (pas equipat) i Grauet del Ferran

SADERNES - EL FERRAN (985m) - TALAIXÀ pel Grau de Sadidorta (dos curts trams equipats) i Grauet del Ferran. El municipi de Sales de Llierca té agregats els nuclis de Gitarriu, Sadernes i Sant Grau d'Entreperes i Sant Miquel de Monteia, i pertany a la comarca de la Garrotxa, Girona. (Espai d'Interès Natural de l'Alta Garrotxa).

Una trobada desitjada i un dia molt intens!

El Ferran es troba al cor de l’Alta Garrrotxa, envoltat d'una fonda vall i un relleu abrupte. Pujarem per un grau equipat (Grau de Sadidorta), amb algun tram trencat i de mala petja, antics camins feréstecs i un bonic grauet empedrat fins el cim del Ferran. La baixada, per la cara nord, passa per Talaixà, apropant-nos a l'Església de Sant Martí de Talaixà (s.XVII) i al refugi lliure Can Torner. Ja no podem dir que Talaixà estigui deshabitat! Tanquem la circular per un bucòlic sender tapissat de molsa i fulles.

Nota: El Grau de Sadidorta és una canal pedregosa, retallada entre dues altes parets verticals, on hi ha dos trams equipats amb cordes per facilitar l'accés; sense aquestes instal.lacions caldria escalar un mur vertical d'uns 4 metres.

Nota: El recorregut passa per alguna zona abrupta i boscosa, sense cobertura de mòbil.
~~~~~

▪︎INICI: SADERNES. Creuem el poble de Montagut en direcció a Sadernes. Passem pel Càmping Masia de Sadernes, l'Hostal de Sadernes i l'ermita Santa Cecília de Saderne. Just aquí comença el Camí de Sant Aniol d'Aguja. Continuem en direcció al Molí de Sadernes (casa rural). A uns 15 metres la carretera deixa de ser asfaltada i hi ha dos senyals que restringeixen el pas a vehicles en temporada d'estiu (prohibit l'accés motoritzat del 15 de març al 1 de novembre). Donat que estem fora de temporada estival, nosaltres avancem per la pista, fins el Pkg 4, on aparquem.

▪︎RECORREGUT (en sentit horari):
Des de l'últim aparcament caminem per l'ampla pista, paral.lels a la riera de Sant Aniol.

PONT DE VALENTÍ o D'en Valentí: Pont medieval d’un sol arc, que dóna accés a la ruta de Sant Aniol d’Aguja i al camí dels valencians que duu a Sales de Llierca. El topònim de valencians té l’origen als enginyers que van construir el pont.

Antic hostal de CA LA BRUTA. Travessem la riera pel gran pont i la pista passa a ser un camí. Prenem un trencall a l'esquerra: corriol en forta pujada.

Enllacem amb una pista forestal, que seguim uns metres en pujada, i que abandonarem per un trencall a l'esquerra (fita de pedres).

Anem rastrejant el sender, que aviat flanqueja per tartera, fins uns grans blocs de pedra.

GRAU DE SADIDORTA: Canal de pujada per un primer tram molt dret, equipat amb una corda blava gruixuda de plàstic, i després un segon tram equipat amb una cinta plana negra. Enfilem per una tartera molt dreta, amb blocs inestables, tot fent ziga-zagues.

Esquerra: deixem la tartera i la canal, seguint uns punts vermells, per un camí herbós, entre alguna feixa.

COLL TERRES (cruïlla de camins). Continuem a la dreta, sotabosc.

GRAUET DEL FERRAN: camí empedrat amb murets de pedra. Les vistes s'obren i observem un bonic paisatge entre engorjats i estimballs.

Bassa de senglars, amb diversos arbres fregats dels porcins, què curiós de veure!

Cim del FERRAN (985m), amb una estelada. Gaudim d'un exquisit esmorzar amb vistes als cingles de l'Alta Garrotxa, la vall d'Oix, la vall d'Hortmoier, el Comanegra, el Puig de Sant Marc... S'albira l'església de Talaixà als nostres peus. Al davant, la llarga cresta de roca calcària del Ferran, d'abrupte i retallat rascler. La cresta té uns 2 Km de llargada, necessari material d'escalada per recorrer-la, amb passos de IV grau. I més enllà, el Puig de Bestrecà.

Baixem per un corriol de fort pendent pel vessant septentrional de la muntanya (N), entre alzinars. En un curt tram hi han lligat una fina corda de plàstic, no imprescindible, però que ajuda a no patinar.

COLL DE TALAIXÀ, cruïlla de camins. Hi ha un pal indicador amb les diverses rutes. Passem una porta de fusta.

TALAIXÀ, abans un poble "despoblat", i actualment en procés de "repoblablent" és un petit poble dispers, on està el refugi lliure "CAN TORNER" i un altre refugi guardat, regentat pel Centre Excursionista d'Olot (cal trucar abans per demanar les claus).

SANT MARTÍ DE TALAIXÀ, església del s.XVII. Restaurada, malgrat no hi podem entrar perquè està tancada per una reixa. A dins es veu que encara estan d'obres.

BANC DE TALAIXÀ: En una vasta esplanada herbosa al costat de l'església hi ha un gran banc fet amb troncs que ens crida l'atenció, i ens prenem un parell de minuts de relax contemplant el Bassegoda i el paisatge dels voltants.

De nou al COLL DE TALAIXÀ, ara seguim un bonic corriol ben definit, entre alzines i boixos, trepitjant una estela fulles, amb molta molsa a banda i banda.

Enllacem amb la pista forestal de l'anada. A la dreta del camí observem la canal del Grau de Sadidorta, per on hem pujat aquest matí, retallada entre dues parets verticals.

Tornem pel mateix recorregut fins creuar de nou el PONT DE VALENTÍ i arribar a l'aparcament de Sadernes.

Amunt i muntanya!
=======

CURIOSITATS:
* Una de les rutes més popular d'aquesta zona és la de Sadernes a Sant Aniol d'Agulla o Aguja, passant per l'ermita romànica de Sant Aniol d'Agulla fins el Salt del Brull, un dels salts d'aigua més bonics de l'Alta Garrotxa.

* Recomenat visitar el magnífic Pont Medieval de Llierca.

* El rascler (lapiaz) és una formació geològica de superfície, típica dels paisatges càrstics, que es pot produir en les roques calcàries i en les dolomítiques. Aquest fenomen es deu a l'erosió de les aigües de pluja o per l'esberlament quan es dóna congelació i desgel en les fissures de les roques. Conjunt de solcs, d'estries i de canals profunds separats per arestes tallants irregulars d'1 centímetre a 1 metre de profunditat, que s'originen a la superfície de les roques calcàries per l'acció corrosiva de les aigües salvatges, pluvials o marines.

Salut i Gràcies Josep! (*)


****

(*) Algun dia plasmarem el teu projecte dels esmorzars muntanyencs més meravellosos de Catalunya. I que sempre penso en tu quan trobo un d'aquests "llocs especials" per esmorzar... (en el meu cas... "berenar")🤦🏻‍♀️

I que en aquest lloc sents que ja es podria acabar el món, que tu estàs gaudint com un camell del paisatge.....

Exemples:
- El banc sota El Ferran
- Roques dels Aurons
- Les roques "castell" de Rupit....