Sadernes - Sant Aniol d'Aguja i Salt del Brull

Ja mítica excursió per fer amb família (o no) reseguint els gorgs de la riera de Sant Aniol i aprofitar per fer-hi un banyet ben refrescant en qualsevol de les seves piscines naturals.

L'inici de la ruta és en l'aparcament per a vehicles que trobem just passat el petit poble de Sadernes, del que just veurem l'Hostal, el càmping i l'església. Ja fa uns anys que no és permès que els cotxes dels turistes utilitzin els aparcaments que es troben en la pista i que trobarem en els dos primers quilòmetres de l'excursió.

Així doncs, en deixar el cotxe, baixem fins la pista i comencem la caminada per una ampla pista força planera que passa de seguida al costat d'una bonica casa de colònies muntada en el que era l'antic molí de Sadernes.

Deixarem la pista a l'alçada de l'Hostal de Ca la Bruta, just en creuar el Pont d'en Valentí i iniciarem un camí més ombrívol i corriolero però força agradable de fer. En varis punts rindrem el riu a tocar, i per tant podrem remullar-nos en qualsevol moment.

Ens tocarà creuar el riu, q portavem a la dreta i deixar-lo a la nostra esquerra, en aquest punt ja serem al Gomarell, zona amb el bany prohibit per ser de captació d'aigües.

Aquí el camí es torna en un puja i baixa sense massa dificultat, sempre a tocar del riu, que haurem de creuar varies vegades, sempre per pedres sobre el riu. El pont del Citró, que abans es passava, va caure en una riada el 2014.

Ara ja no som lluny de Sant Aniol, de seguida serem coll del Molí de Sant Aniol, on hi trobem una desviació cap al cim del Bassegoda a 2 hores segons l'indicador, des d'aquí en un tres i no res serem al punt que ens dóna accés a l'ermita de Sant Aniol d'Aguja, en perfecte estat i l'edifici anexe en plena restauració.

Al costat, la font de Sant Aniol, amb la seva fresca aigua i el prat adjacent que el fan el lloc ideal per fer paradeta i menjar-hi els entrepans mentre descansem una miqueta.

Tot seguit, continuem fins el Gorg Blau i el Salt del Brull. El tros fins el gorg és ben planer, i no són gaire més de 500 metres per arribar-hi.
L'estampa preciosa, seria extrany no trobar-hi banyistes, i és que s'ha de dir que el color de les seves aigües convida a fer-hi una remullada. El tros fins el Salt és una mica més complicat, seguint les marques saltant de pedra en pedra, fins a ser al darrer tram trepitjable, quan ja quedem encarats just davant del salt.

En la meva ruta hi ha una visita fins el Salt del Brull i dues fins al Gorg Blau, tot això amb Sant Aniol de base, coses d'anar en família.

Girem cua i enprenem el camí de retorn per la mateixa ruta de l'anada.

Qui volgués tornar per un lloc diferent, des del mateix Sant Aniol, surt la ruta que ens mena cap al Salt de la Núvia, i que més endavant s'ajunta amb la ruta normal a l'alçada de la masia de la Muntada i la zona de captació d' aigües.

Tot baixant hem fet parada per banyar-nos a l'alçada d'on hi havia el Pont del Citró, encara podem trobar-ne les restes allà mateix. Sobretot per poc que pogueu, aprofiteu i feu un bany en algun dels molts punts ideals que trobareu al riu, és una fantàstica experiència, i si aneu amb mainada encara més.

Recordar només, que hi ha certs trams fins a ser al pont d'en Valentí, que es poden fer per corriol o per pista, la longitud és més o menys la mateixa, i ambdues rutes es troben a l'alçada del pont. Nosaltres en la baixada van fer un tram per pista.

Per cert, en seguir la ruta zones força tancades, els GPS tendeixen a fer alguna petita desviació de la línia exacta i això, segons la meva opinió allarga una mica la distància real de la caminada, que potser seria fins d'un quilòmetre menys (i un altre menys si resteu la meva doble visita al Gorg Blau des de Sant Aniol).