Sadernes - Sant Aniol d'Aguja - Talaixà - El Ferran - Grau de Sadidorta (Alta Garrotxa)

Si vols descobir com és l'Alta Garrotxa plenament, la terra aspra i de mala petja, has de fer aquesta ruta circular que he fet avui: de Sadernes a Sant Aniol, pujada a Talaixà i a l'empinat El Ferran (985 m). Hi ha tot el paisatge d'aquest preciós racó de món: gorges, ermites, cases enrunades, cingles escarpats, vistes panoràmiques al buit, bosc dens d'alzinar, molses frondoses i humides, tarteres i baumes.

És una excursió de dificultat moderada. Fàcil fins la pujada a Talaixà i a El Ferran, però que es complica a la baixada per corriols densos que desenvoquen al Grau de Sadidorta i la seva tartera. Aconsello fer la ruta en el sentit que jo he fet perquè la pujada per Sadidorta és pronunciada i s'ha de fer molt llarga i cansada.

A Talaixà (755 m) ves fins a l'ermita de Sant Martí (data del s. IX, ara restaurada). Hi veuràs una vista impressionant de tota la vall de Sant Aniol. Hi ha un banc posat idealment per contemplar les vistes: el punxegut Bassegoda (1.373 m), el Faig gros (1.192 m) i els cingles de Gitarriu a la dreta. Al peus del Bassegoda hi divisem el mas de Ca l'Agustí del riu i les seves feixes.

Des de Talaixà hem de prendre un corriol cap a El Ferran (985 m). Hi ha un rètol que indica el camí, és veu de seguida i està ben marcat i senyalitzat. És una pujada de poc més de 700 m pel mig del bosc i força vertical. No es tarda massa a arribar al cim, on hi ha unes esplèndides vistes de la serra de Talaixà, amb el Puig de Sant Marc, les muntanyes que conformen la vall de Sant Aniol i el Bassegoda a la zona de llevant i tota la vall d'Hormoier, amb Sant Miquel d'Hormoier a la zona de ponent. Al fons de tot de la vall d'Hormoier hi hauria Beget. A l'esquerra, el Bestrecà (1.056 m), a l'horitzó el Pirineu Oriental i el Ripollès. A la dreta hi veiem clarament el Comanegra (1.557 m), el cim més alt de la Garrotxa.

A partir d'aquí, el descens. Torna per on has vingut, però al cap de pocs metres has de prendre un corriol a la dreta. Fixa't-hi bé. Està marcat amb alguna marca vermells i amb fites. És la part més cansada de l'excursió; és monòtona, dreta, cansada i força emboscada. És la part més "aspra i amb mala petja" de la sortida. Cal anar amb compte i seguir bé el track per no perdre's. El corriol et porta pel mig d'un dens bosc fins el coll de Terres que hi ha entre el Ferran i el Puig de Plansesserres (807 m.). Al llarg del camí hi ha força fites i també alguna de les marques vermella, però és fàcil despistar-se.

Sobretot convé està atents a la zona de la carbonera. És un petit pla al mig del bosc, amb branques per terra i amb força fites. Hi ha un sender marcat clarament, però hem de prendre un corriol a la seva esquerra, no tant evident que ens condueix fins al Grau de Sadidorta. El seguim i arribarem a una tartera. Jo l'he baixada "a la brava" seguint les fites (cal al final em sembla que es pot continuar pel sender que passa a l'esquerra, però estava molt desdibuixat). Aquí s'ha de tenir clar que cal baixar-la a poc a poc per no prendre mal. Al tram inferior del grau de Sadidorta hi ha unes cordes que ajuden a baixar en algun pas complicat. Cap al final hi ha unes grans pedres que formen unes baumes. Les esquivem per la dreta i baixem fins a baix de tot, enllaçant amb una pista forestal que ens portarà fins trencant del camí de Sant Aniol que porta a Sadernes (està indicant amb un rètol).