Sadernes-Sant Aniol-Gorg Blau-Salt del Brull-Salt de la Nuvia

Bonica excursió per la Vall de Sant Aniol on la resseguirem desde el poble de Sadernes fins el Salt del Brull. Tots els camins estan molt marcats i no hi ha cap mena de dificultat fins arribar a l'ermita de Sant Aniol d'Aguja ara reconvertida en un petit bar on refrescar als viatgers, tot i la espera de poder acabar les obres del refugi just al costat. Es per aixó que uns metres abans de la ermita es demana al caminant que pugui carregar un xic de material de construcció que va destinat a la reparació.

Desde Sadernes al cap d'una estona tenim un trencall a l'esquerre que ens passa pel Pont de Valentí fins l'antic Restaurant de Ca la Bruta. Anem resseguint la riera creuant-la varies vegades. Important remarcar que això ho podrem fer en època de baix cabdal ja que l'amplada d'alguns trams es força remarcable. Mes amunt ens trobem la presa de Gomarell que s'utilitza per la captació d'aigües del poble de Montagut i Oix. Es un troc on no es permet el bany.

Arribem a l'ermita romànica de Sant Aniol d'Aguja del segle XI fundat per monjos benedictins que varem venir del Vallespir desprès d'un saqueig.
Un xic mes amunt tenim el gorg blau , petita meravella natural on es pot fer un refrescant bany. Mes amunt hi trobarem el salt del brull que val molt la pena arribar-hi.

Al retornar es pot fer el mateix camí a l'inversa però nosaltres ho fem fent una petita variant fins el Salt de la Núvia. Remarcar que això no es un salt d'aigua sinó que hi ha tota una llegenda al voltant del seu nom. Les vistes son espectaculars i si voleu veure una perspectiva diferent de la vall val molt la pena.

La llegenda mes coneguda diu: Una donzella, filla de un masover de Sant Aniol, la volien maridar amb l’hereu del ferrer de Talaixà, naturalment contra la seva voluntat. De bon matí el masover arranja les cavalleries i emprenent el viarany de pujada cap a Talaixà. La núvia no vol maridar-se amb l’hereu, però el pare no està per raons i abraona el cavall perquè emprengui el camí. La núvia endolada per dins, plora el desconsol. De cop li ve la imatge esfereïdora. Una imatge que pot posar fi al seu sofriment. Un revolt de la cinglerada, el mes enlairat, el que s’acosta mes al cel. De dalt del cavall es deixa caure, es llença al buit. No haurà de casar-se amb l’hereu, no serà de ningú, però tampoc del hereu.

Desprès d'aquest punt el camí agafa una forta davallada per tornar al nivell de la riera que teníem baix. Sortim a l'alçada de la presa de Gomarell. Retomem el camí de nou i tornem al punt inicial.