SAGRAT COR I SANT SILVESTRE DEL MOR DES DEL SANTUARI DE SANT FERRIOL

Caminants: Xevi Vergés, Toni Bach, Miquel Colomer, Lluís Busquets i Joan Cortadellas

Dia de començaments de primavera esplèndid, amb un cel radiant, net, de diamant. Quan sortim, a les vuit, fa fresca, i al migdia, calor.

Aparquem al santuari de Sant Ferriol sota l’atenta vigilància de tres gossassos, que ens donen una alegre benvinguda. Aquesta immensa baluerna ja existia, sota l’advocació d’aquest sant, en forma d’humil capella, el 1268. Hi havia un reliquiari de coure gòtic amb algun os del patró i sembla que tenia gran poder per curar les trencadures. Es veu que les parets estaven cobertes d’exvots de cera de diferents formes que agraïen les miraculoses curacions. Ara, la gent acut a la fisioteràpia que, pel que sembla i segons diuen, fa el mateix fet.

Amb pas alegre enfilem cap al Sagrat Cor de puig Cornador, petita capella de planta quadrada (5x5 m) que pertany al municipi de Sant Ferriol. És de construcció recent ( 1.900) i es troba en un bon estat de conservació. La vista que s’hi ateny sobre el Pla de Besalú, amb el Fluvià que llenega plàcidament cap al mar de Sant Pere Pescador, és generosa. Hi fem l’acostumat refrigeri, tot embastant una reunió per dissabte, per tal de preparar la sortida d’estiu als Picos de Europa. Tenim una àgil capacitat organitzativa i en un moment ja està convocada.

Saludem un ciclista, que no creu ni en bateries ni mandangues, i continuem cap a Sant Silvestre del Mor, amb l’ajuda del GPS. La Kings/Queens League ja no dona per més i ara centrem els comentaris a activitats més banals, més profitoses... i a marxar brillo-brillo, que difícilment serem a les dotze a Olot, com seria el nostre propòsit.

Arribem a Sant Silvestre del Mor i m’enduc una sorpresa molt positiva: han restaurat l’ermita, amb un teulat nou i amb les parets consolidades. Bona feina, subvencionada per la Diputació de Girona! Fa anys que, quan hi passaven, feia pena, perquè no era més que un piló de bardisses. Ara fa goig. És important que recuperem la nostra història monumental, que n’hi ha i molta.

Sant Silvestre del Mor ( o d’Almor) és d’origen romànic, per bé que va ser molt modificada el segle XVIII. Ja surt esmentada el 977 com a “Sancti Silvestri de Mauro” en una donació que va fer el bisbe –i comte- Miró al monestir de Santa Maria de Besalú. Potser no seria descabellat pensar que el nom prové d’aquest antic “Mauro”...

I ara sí que reculem amb rapidesa, alguns amb màniga curta, cap a buscar els cotxes. Encara, però, fem una breu parada a l’ombrívola Font de Planells, on el 22 de juny de 1953 van ser abatuts per la Guàrdia Civil Ramon Solsona, Joan Panyella i Àngel Moreno, tres maquis a qui es va retre homenatge el setembre de 2005 amb la col•locació d’una digna placa d’aram, on queda constància que van ser assassinats pel franquisme pel seu compromís amb la llibertat, la república i el socialisme. Romanen enterrats al cementiri de Besalú. Quanta història que amaguen aquestes muntanyes!