Saifores, Llorenç del Penedès, Casetes de Llobets, Sant Jaume dels Domenys, Els Arquets.

Bonica circular pel Penedès. L'he fet a mitjans de setembre, en plena barema. El Celler de Sant Jaume està en plena feina de recollida del raïm. Podeu veure les fotos que hem fet.
Linici de la ruta és a:
SAIFORES
Es té constància que els ibers ja vivien per la contrada de Saifores. Se n'han trobat nombroses restes arqueològiques als terrenys de Saifores, i se sap que al poble veí, Les Masies de Sant Miquel hi havia un poblat iber,[2][3] que, tot i les poques prospeccions que s'hi han dut a terme, pot tractar-se d'un dels més ben conservats de Catalunya. A Saifores mateix, durant les obres del clavegueram, es van trobar a la plaça vella unes sitges iberes.
La primera constància escrita sobre Saifores com a topònim, data de l'any 1152 i un altre document de la primera meitat del Segle XII parla d'un personatge anomenat Saifores. En un altre document datat l'any 1414, es parla de la Capella de Sant Pere de Saifores.[4]
També, als marges de la Riera de Banyeres a poca distància del nucli, hi ha restes de dos molins fariners, el Molí de Can Mata i el dels Guànecs ambdós d'origen medieval. Del primer, al marge dret de la riera, se'n conserva el cos de l'edificació de tres pisos. Del segon, el dels Guànecs al marge esquerre se'n conserva en molt bon estat la càmera on es trobava el carcabà o cacau, estança on queia l'aigua a molta pressió i feia girar la roda hidràulica que transformava l'energia hidràulica en mecànica mitjançant un eix que movia la mola en el pis superior. Es tracta d'un recinte de planta rectangular d'uns 7m de llargada i 4m d'amplada cobert amb una volta de canó tot en pedra.No és visible des de l'exterior, ja que és dins el recinte de la masia de Can Ravella i forma part de l'edificació.
Just davant de la Cawsa de Colonies Cal Mata on te la seu la Fundació Marta Mata.
Anem fent camí entre vinyes cap a Llorenç del Penedés, Llorenç del Penedès, que és una vila i municipi de la comarca del Baix Penedès.] Està situat gairebé al mig de la comarca, i envoltat pels termes de La Bisbal del Penedès, Sant Jaume dels Domenys i Banyeres del Penedès.
La superfície municipal és relativament petita, només té 4,64 Km². El poble reuneix tota la població del municipi, llevat d'unes quantes cases de la urbanització "Priorat de Banyeres".
El nom del poble no prové del seu patronímic, encara que l'església el porti. Prové del terme botànic llor (llorer). Hi ha escrits antics com el Cartulari de Sant Cugat del Vallès on es pot llegir Laurentio. Així el nom llorers, per deformació dialectal de pronunciació hauria passat a llorens i darrerament Llorenç per identificació amb el sant patró de la parròquia.
Hi ha masies com Cal Figueres..
Anem en direcció Sant Jaume dels Domenys, però hem passat per les Casetes de Llobets, deixem la font de la bassa gran i anem cap a Sant Jaume, Sant Jaume dels Domenys és un municipi del Baix Penedès situat a la zona nord-oriental de la comarca.
Accidentat pels contraforts sud-orientals de la serra del Montmell, el terme participa també, bé que parcialment, de les terres planes de la depressió penedesenca. Els seus límits són: al nord, les Quatre Fites, el puig de Tiula i el fondo de Sant Antoni, amb el terme del Montmell; a l'est, la divisòria amb Castellví de la Marca (de l'Alt Penedès) passa a prop de les caseries de Gomila i de la Carronya i el límit amb Castellet i la Gornal (també de l'Alt Penedès) coincideix, en part, amb la riera de Marmellar. Al sud-est el municipi de Sant Jaume dels Domenys confronta amb l'Arboç, al sud amb Banyeres del Penedès i amb Llorenç del Penedès, i a l'oest amb la Bisbal del Penedès.
El terreny té tres sectors ben definits. Al nord de la línia que va del puig de Gomila (413 m) al puig de Llobets (302 m) i al Pi-sol (413 m) és molt accidentat i de natura calcària cretàcia. Més avall hi ha una zona de muntanya baixa, que va dels vessants meridionals del Pi-sol fins a la caseria de la Carronya i que es prolonga per la vall de la riera de Marmellar, des del Colomer a la caseria de la Pujada. Tota aquesta segona zona és suaument ondulada i formada per molasses i saulons miocènics del període pontià. El tercer sector, finalment, corresponent a la part més meridional del terme, és el més poblat i el més productiu; el terreny és integrat per formacions quaternàries diluvials, pròpies de tota la depressió del Penedès.
El terme és drenat per diversos cursos d'aigua que segueixen l'escorriment natural de nord a sud. La riera de Marmellar drena l'extrem SE, en un sector ric en aigües (font de l'hostal de l'Alzina, pou de Lligamosques, etc.). Més a ponent, a Cornudella, els torrents de Ca l'Antic i de Gomila s'ajunten i donen lloc a la riera de Banyeres; un altre torrent és a la dreta de Sant Jaume, porta el nom de torrent de Llorenç i és afluent de l'anterior. El sector occidental és drenat pel torrent de Sant Marc, procedent del Montmell i que, aigua avall, pren el nom de torrent del Papiolet, perquè passa per aquest nucli.
A més del poble de Sant Jaume dels Domenys, cap de municipi, aquest comprèn els nuclis de Torregassa, Lleger, Cornudella, el Papiolet, l'Arquet, l'Hostal i la Carronya, i les urbanitzacions del Papagai i dels Arquets. Hi ha també un bon nombre de masies, com Llobets, el Gatell, Gomila, Vallfort, entre d'altres. El terme és travessat per una xarxa de carreteres locals que tenen com a eix la que travessa el poble de Sant Jaume dels Domenys i vers el S porta al Vendrell, tot passant per Llorenç del Penedès i Santa Oliva, i en direcció al nord-oest es dirigeix al puig de Montagut de la Plana d'Ancosa, pel Pla de Manlleu. Una ramificació que neix al poble dels Domenys, en direcció nord-est, condueix a Vilafranca del Penedès; una altra porta, en direcció a ponent, a la Bisbal del Penedès i permet enllaçar amb la C-51 del Vendrell a Valls; en direcció a llevant i després al SE, una altra via passa per Cornudella i Lletger i es dirigeix a Banyeres.
Entitat de població
Com he posat abans, el Celler està en plena feina, pagesos amunt i avall amb els seus tractors que venen a descarregar el raïm .
Ja de tornada cap el cotxe, hem volgut passar pels Arquets, son les restes d'un aqueducte romà del segle IV d.c.
Per mi passejar pel terme i poble de Sant Jaume és quelcom especial, els meus avanpassats ho son , concretament de les Masies de Lligamosques i de La Gomila.