Sala d'Heures - Vilalleons - Puig d'Agulla - L'Enclusa - Castell de Taradell

Pista a la dreta

Pista a la esquerra

La Teuleria de l'Aymerich

Antiga teuleria o bòbila destinada a fer teules que encara conserva una mena de sitja excavada a terra i destinada a pastar-hi la terrissa. Ha perdut la primitiva funció però continua essent masoveria de l'antic alou Aiemrich amb documentació des del XVIII. Un fadristern del mas, Rafael Reig, vers el 1500 va entrar per pubill al gran mas Real de Taradell, que a partir d'aleshores es va convertir en el mas Reig i Real o simplement Rei. El mas molt aviat va passar a ser una masoveria del mas Aimeric, i per això no es va renovar. Cap al 1780 ja funcionava com a teuleria, i en aquest establiment es feren algunes de les teules que s'empraren en l'edificació de les capelles laterals de l'església parroquial. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el Mas Reig i la Teuleria tenien 9 i 4 habitants respectivament. Els elements arquitectònics destacables són la porta d'entrada i dues arcades que es troben a la façana principal. Les dues arcades de 2'50m d'amplada cadascuna, i una alçada de 2'40m donaven a un balcó, avui inexistent.

Sala d'heures

Amb el topònim Heures es coneix des del 937 una Domus que es trobava dins l'antic terme del castell de Taradell. Fou residència d'una família de cavallers anomenada Eures. La vila d'Heures devia ser molt extensa i a l'extrem de ponent s'hi va edificar el casal, torre o Castell que va esdevenir la seu d'un ampli domini. El caràcter defensiu de la casa d'Eures es fa patent en un conveni fet l'any 1148 entre el bisbe de Vic i els Eures. Durant aquest temps es devia reedificar o es va fer nova la torre (ensorrada el 1.937).

Corriol a la esquerra

Safareig de Vilalleons

Santa Maria de Vilalleons (s.XVI)

L’església primitiva va ser substituïda per la romànica, que, amb poques modificacions, ha arribat fins a l’actualitat. És possible que aquest edifici es consagrés el 1083 pel Bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, però l’acta que es conserva presenta tantes incongruències i anacronismes que cal pensar que es tracta d’un document fals. El 1530 es van construir dues capelles de característiques gòtiques, que possiblement substituïen les dues absidioles de l’edifici romànic dedicades a St. Salvador i a St. Miquel. A finals del mateix s.XVI es va construir damunt de l’absis un comunidor de planta quadrada i de dos pisos d’alçada, el qual dóna una silueta característica a l’església.

Corriol a la esquerra

Esquerds

cruilla

Santuari de Puig l'Agulla

Corriol a la esquerra

Puig l'Agulla (811m.)

Enllaç amb pista

Collet dels tres Termes

Agafem el corriol en direcció Est.

Corriol a la esquerra

Per sota la cinglera

Bota i peülla

Cruilla

Torre de l'Enclusa

L'Enclusa (867m.)

La senyera de l'Enclusa

El nom es deu a la forma que té la pedra en aquest lloc que mirada de lluny recorda la silueta d’una enclusa de ferrer. En el seu cim sempre hi oneja la senyera catalana.

Camí de baixada

Anar amb compte. Pot donar sensació de vertigen. Es baixa bé.

Collada de Mansa

Puiggrifó (848m.)

Coll de Taradell

Roques del Trebucaire

Grans Roques

Panoràmica

Goigs a la Santa Creu del Castell

Al segle XIV els tardellencs ja anaven en processó a la capella de la Santa Creu del Castell. Malgrat que al segle XVI la capella ja havia desaparegut, es va seguir fent la processó a un pedró que la recordava fins a finals del segle XIX. Fa uns anys que es tornen a cantar.

Castell de Taradell (s.IX)

La primera notícia documental del castell de Taradell és de l'any 893, quan consta dins la venta d'un terreny al lloc de Socarrats. El castell i el seu terme seran novament esmentats en diversos documents anteriors al segle XI. L'any 1033 ja trobem documentat a Bermon de Taradell, primer castlà conegut, una descendenta del qual, Tiburgeta de Taradell, es casaria amb Pere de Vilademany al segle XII. Al segle XIV els límits del castell foren conflicte entre la universitat de Vic i els Vilademany, tot i que s'acabà resolent a favor dels segons per ordre del rei Jaume II. A finals del segle XIV i fins al segle XV el castell fou reconstruït, si bé poc després començà el seu abandonament. A finals del segle XVI hi van residir masovers, la darrera coneguda Nofra Sabates del Castell. Al segle XVII pertanyia al vescompte de Joc, junt amb el castell de Sau i de Viladrau. Després de molts anys en estat ruïnos, el Centre Excursionista de Taradell, l'Ajuntament de Taradell i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en van promoure una intervenció, entre els anys 1984 i 1992, amb l'objectiu de consolidar-ne les restes.

Monòlit de l'Onzè Centenari del Castell de Taradell

Monòlit de pedra situat a l'esplanada que hi ha just davant el castell de Taradell. A la part frontal hi ha una placa de ferro on s'hi llegeix "Castell de Taradell, onzè centenari 893-1993". Al centre de la placa hi ha l'escut de Taradell.

Creu del Castell de Taradell

Creu situada a l'extrem de ponent de la cinglera on està edificat el castell de Taradell. És una creu llatina metàl·lica fitxada amb morter sobre una petita base, que al seu temps està sobre una base quadrangular de pedra lligada amb morter.

Mas Grau

Mascarell

Corriol a la esquerra

Santa Llúcia

Sant Genís (s.X)

L'església de Sant Genís està documentada des del segle X, tot i que al segle XI fou refeta i consagrada de nou. Va ser saquejada pels francesos durant la Guerra dels Segadors, motiu pel qual va ser refeta al segel XVIII. En la seva reconstrucció hi van contribuir els vigatans pagesos, i s'encarrregaren de l'obra els mestres d'obres Josep i Jacint Morató. L'any 1904 va patir un incendi, que va malmetre bona part de l'edifici i el retaule del taller dels Ral. Fou restaurada i consagrada de nou l'any 1910.

La Rectoria

La Rectoria és una casa construïda principi del segle XX. És un edifici aïllat de planta quadrangular. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures ceràmiques, amb el portal d'arc carpanell al centre i la resta de portals i finestres d'arc pla. Els finestrals del pis tenen sortida a sengles balcons de baranes forjades. A les golfes les obertures són de petites dimensions. En un extrem de la façana, a nivell del primer pis, hi ha un pontet perpendicular al carrer que comunica la rectoria amb l'església parroquial. A les façanes laterals les obertures també són d'arc pla ceràmic i es distribueixen formant eixos. A la façana lateral de tramuntana hi ha un portal amb una pedra de sarcòfag a sobre. A la façana lateral de migdia hi ha una lliça adossada al mur que incorpora una llinda procendent d'una altra construcció on hi ha inscrit l'any "1772". En aquesta mateixa façana, a nivell de les golfes, hi ha una galeria horitzontal amb sis pòrtics d'arc carlanell ceràmic. El tractament dels murs és la pedra vista, sobre els que ressalten les obertures i les cornises dels forjats de ceràmica. El ràfec està acabat amb cabirons.

La Plaça

Per l'esquerra

Baixem cap el parc de la Font Gran

la font Gran

Segons creença popular, el poble va crear-se en aquest indret per la presència d'aquesta font, que havia proveït d'aigua al nucli. La surgència d'aigua en aquest indret ja es documenta des del segle XIII, tot i que les referències que en fan són en segon terme. En un document de l'any 1526 s'especifica la prohibició de portar bestiar a la font i a l'abeurador i el 1580 es prohibeix amarar cànem al mateix abeurador, moment en que el gremi de paraires adquirí especial rellevància al municipi. Aquesta importància va anar augmentant fins l'any 1723, quan es va construir el primer Tint i la Casa del Gremi de paraires i teixidors al costat de la font. Fins aquest moment l'aigua es perdia a la riera, pel que s'inicià la construcció de l'actual font i la canalització de l'aigua, obres que finalitzaren l'any 1790.

Can Noi Xic

Cal Noi Xic és una masia del segle XVIII que fa ampliar-se amb un cos frontal vers el segle XIX. Al segle XX s'ha reformat notablement, amb la reconstrucció de bona part de la façana amb maó. Antigament es coneixia com a Mas Pla. És una masoveria del Ricart.

Corriol a la dreta

MD del Pilar

La capella es va construir a finals del segle XIX al costat de la masia de Llagostera de Baix, on el 1907 hi naixeria Ramon Masnou i Boixeda, qui seria bisbe de Vic. Originalment estava dedicada a la Mare de Déu de la Mercè.

Per carretera (uns 400m)

Caminarem pel marge esquerra, pel trencaaigües.

Font del Raval

Santa Eugènia de Berga

El lloc és documentat des del 915, en una venda d' una terra situada al castell de Taradell, en terme de la vila Berga. S'esmenta com a edifici i parròquia des del 976, on es parla d' un edifici preromànic del segle X o anterior. L'església actual és una edificació romànica del segle XI (fou renovada entorn el 1050 pel bisbe Oliva o Guillem de Tavertet), ampliada i millorada al segle XII i àmpliament restaurada el segle XX. Els segles XII i XIII es precisa l'existència de tres altars, citats a inicis del segle XII. Vers l'any 1144 l'església fou cedida a la canònica vigatana. A partir de llavors es feren importants obres de reforma al temple, amb la construcció d'un cimbori-campanar sobre la cúpula, una portalada amb arcuacions i capitells esculpits i una petita torreta al cantó sud-est. El 1.173 el bisbe de Vic i el de Tortosa consagren el temple de nou, dedicant-lo a la Verge Maria, mare de Déu, de Santa Eugènia, Santa Cecília, i Sant Jaume. Mes informació...

Inici / final