Salàs de Pallars

Iniciem la caminada des de l'església parroquial de la Mare de Déu del Coll que complementa l'harmonia medieval del poble de Salàs de Pallars; les peculiaritats arquitectòniques d'aquest edifici, rauen en el fet que molt probablement està construïda aprofitant elements arquitectònics i estructurals de l'antic castell medieval; la planta és trapezoïdal i l'altar s'eleva per sobre del carrer Bon Jesús mitjançant un túnel obert al carrer.
És molt recomanable caminar pel poble i gaudir de l’arquitectura civil i els vestigis del castell que han estat classificats com de BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional). El poble manté gairebé intacta l’estructura de vila closa; la plaça del Mercat conserva uns esplèndids porxos i els seus carrerons estrets mantenen tot l’aire medieval. També és possible admirar els portals d’accés a l’antic recinte emmurallat i quatre de les sis torres que l’envoltaven. Com a curiositat arquitectònica, se sap que la majoria de les cases antigues que es conserven a Salàs estaven connectades a través dels cellers, la qual cosa va facilitar els desplaçaments i amagatalls en temps de guerra.

Seguidament, ens dirigim pel camí de Tremp, després corriol, cap a l'embassament de Sant Antoni també anomenat de Tremp o Talarn o "Lo Lago" pels de la Pobla de Segur. Malgrat la sequera i, l'estat d'emergència per manca d'aigua decretada fa poc a la majoria dels municipis de la Conca interna catalana, aquest embassament que pertany a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, gestionada per l'Estat espanyol i, tot i estar per sota de la seva capacitat mitjana dels darrers deu anys té un % de reserves molt superior al de la resta d'embassaments catalans, en concret es troba al 47%, mentre que la mitjana a Catalunya és del 16%.

Després ens dirigim per carretera cap al Pont de la Solana o dels Palillos (2.5 km), construït per la TFE (La Canadiense) l'any 1916, una de les primeres obres d'infraestructura civil d'Europa fetes amb formigó armat i que supera el barranc de la Fontfreda. Al seu costat en paral·lel també hi ha el pont ferroviari de la línia Lleida - La Pobla de Segur i a l'altra banda el pont de la C-13. A pocs metres travessem la carretera i agafem pista que abandonarem per agafar corriol a ma dreta. A mesura que guanyem alçada, les vistes són més impressionants i podem gaudir de la magnitud de l'embassament, de la majestuosa Serra de Boumort, dels Rocs de Queralt i fins i tot treuen el cap alguns cims de la Vall Fosca. Tot plegat acompanyats per un mur de pedra seca (alguns trams semblen recuperats i restaurats de fa poc) que flanqueja el corriol que delimita terrasses i camps d'oliveres i un bosc de pins que descendeix per sol inestable fins al barranc de la Solana i el de Fontfreda.

Arribem a les ruïnes de l'ermita de Sant Cebrià (4 km) des d'on tenim unes esplèndides vistes sobre el Raval de la Solana de Salàs. Seguim per corriol i passem per sota de torre de molt alta tensió (M.A.T. 380 kv) que prové de la Central de Sallente i a pocs metres flanquegem una altra torre d'alta tensió (A.T. 110 kv) que prové de la Central de Capdella, totes dues centrals a la Vall Fosca. En aquest punt seguirem per pista (és la mateixa que hem deixat al principi de la pujada) i passarem per un tram força feréstec anomenat Serrat dels Anganets i creuem el barranc de les Bruixes (6 km).

Al cap d'uns ms comencem a guanyar alçada molt gradualment i passem per un encreuament on hi ha una pista que mena a la Borda de l'Aleix (en ruïnes) però, nosaltres seguirem amunt fins a arribar a la restaurada i menuda ermita romànica de Sant Pere Màrtir (7.5 km). Aprofitem uns troncs de pi talats per seure i dinar tot gaudint de les vistes de Salàs i imaginant com deu d'estar de concorregut aquest indret quan si celebra l'aplec a finals d'abril.

Malgrat la idea era seguir caminant fins arribar al despoblat i en ruïnes mas de Balust on hi ha l'església romànica de Sant Martí de Balust, decidim retallar i entomar la tornada tot agafant corriol emboscat que descendeix fins al planell Gran on hi ha alzines i un mas en ruïnes i arribem al tram de la pintoresca Muntanyeta de les Tosques on sembla que estiguem caminant per un planeta desconegut, fins descendir del tot per creuar el barranc de la Fontfreda que rajolineja un xic (9.4 km) i ja només ens queda ascendir fins a Salàs de Pallars i anar al punt de sortida.