SALES DE LLIERCA CAN SERVOSA BALMES DE LA RATA BALMA BIROL FONT DE BELLÚS SALES DE LLIERCA

Ruta circular des de Sales de Llierca passant per:
- Cova Petita de Can Rata (4.8 km)
- Bauma del Birol (5.3 km)
- Mirador Vall del Borró (5.7 km)
- Font de Bellús (6.3 km)
- Pont del Balegar (9.2 km)

Caminants: Toni Bach, Miquel Colomer, Joan Cortadellas i Lluís Busquets

Necessitaríem set vides per fer tots els camins de la Garrotxa i de les comarques veïnes i només en tenim una. L'aprofitem tant com podem, però ens quedarà molta feina per fer, oimés ara que tenim GPS, que ens ho facilita més i que ens n'ofereix una infinitat.
Amb les primeres llums del dia deixem el cotxe en una raconada de la pista de can Bosc, a la zona de Sales de Caminants: Toni Bach, Miquel Colomer, Joan Cortadellas i Lluís Busquets

Necessitaríem set vides per fer tots els camins de la Garrotxa i de les comarques veïnes i només en tenim una. L'aprofitem tant com podem, però ens quedarà molta feina per fer, oimés ara que tenim GPS, que ens ho facilita més i que ens n'ofereix una infinitat.
Amb les primeres llums del dia deixem el cotxe en una raconada de la pista de can Bosc, a la zona de Sales de Llierca. Tenim a tocar la restaurada casa de can Servosa, per on tornarem.
Ara anem a travessar el Borró per la mateixa pista de can Bosc, que deixem a la poca estona d'estar a la banda esquerra d'aquest afluent del Fluvià que avui baixa ben sec. Tanmateix, més valdria no refiar-se'n, perquè quan fem una anada i tornada a visitar unes gorgues, voregem uns immensos blocs de pedra que les rierades arrosseguen aigües avall.
De fa una estona seguim un camí d'Itinerànnia que deduïm que ens menaria a Lliurona i més enllà, però no és pas el nostre objectiu d´avui. Cal remarcar que seguim un sender ample, ben estassat, bonic, de bona petja, amb perfum garrotxí. L'humil romaní del caminet ens obsequia amb una florida esplendorosa que ens recorda l'esclatant renéixer de la vida de cada abril.
Aprofitem per fer un puja i baixa a la Bauma i a la gatera de can Rata, fem beguda sense pressa i continuem amunt amb pas savi.
No trigarem, però , a abandonar el camí principal i assenyalat, per seguir-ne un altre de ben fitat que es convertirà en un rost corriol, recte com un ciri, amb cadenetes de suport, que ens deixarà a la llera del Borró, el qual travessem més avall de la bonica raconada de l'Estadi, per seguir el conegut camí de Ballús ( fem una breu aturada a retratar-ne la font i les ruïnes de la casa) fins a can Servosa, on hem deixat el vehicle.
Deduïm que hem trobat uns camins tan ben arranjats, perquè hi ha passat últimament alguna de les abundants marxes que organitzen els pobles de la comarca. Ho demanarem.
Tot just és migdia i aprofitem per anar a fer un vermut al bar que té la millor vista de la cinglera de Castellfollit. El temps és tan amorós que ens quedem en una taula de fora a prendre el sol. La primavera entra amb tota la força, sobretot ara que amb les últimes pluges els boscos i camps són tendres. I els pantans? Pràcticament buits. No es pot tenir tot. De moment. Llierca. Tenim a tocar la restaurada casa de can Servosa, per on tornarem.
Ara anem a travessar el Borró per la mateixa pista de can Bosc, que deixem a la poca estona d'estar a la banda esquerra d'aquest afluent del Fluvià que avui baixa ben sec. Tanmateix, més valdria no refiar-se'n, perquè quan fem una anada i tornada a visitar unes gorgues, voregem uns immensos blocs de pedra que les rierades arrosseguen aigües avall.
De fa una estona seguim un camí d'Itinerànnia que deduïm que ens menaria a Lliurona i més enllà, però no és pas el nostre objectiu d´avui. Cal remarcar que seguim un sender ample, ben estassat, bonic, de bona petja, amb perfum garrotxí. L'humil romaní del caminet ens obsequia amb una florida esplendorosa que ens recorda l'esclatant renéixer de la vida de cada abril.
Aprofitem per fer un puja i baixa a la Bauma i a la gatera de can Rata, fem beguda sense pressa i continuem amunt amb pas savi.
No trigarem, però , a abandonar el camí principal i assenyalat, per seguir-ne un altre de ben fitat que es convertirà en un rost corriol, recte com un ciri, amb cadenetes de suport, que ens deixarà a la llera del Borró, el qual travessem més avall de la bonica raconada de l'Estadi, per seguir el conegut camí de Ballús ( fem una breu aturada a retratar-ne la font i les ruïnes de la casa) fins a can Servosa, on hem deixat el vehicle.
Deduïm que hem trobat uns camins tan ben arranjats, perquè hi ha passat últimament alguna de les abundants marxes que organitzen els pobles de la comarca. Ho demanarem.
Tot just és migdia i aprofitem per anar a fer un vermut al bar que té la millor vista de la cinglera de Castellfollit. El temps és tan amorós que ens quedem en una taula de fora a prendre el sol. La primavera entra amb tota la força, sobretot ara que amb les últimes pluges els boscos i camps són tendres. I els pantans? Pràcticament buits. No es pot tenir tot. De moment .